Un estudi liderat per Joan Massagué obre una via per combatre la metàstasi

 

Científics de l'Institut Sloan Kettering de Nova York (Estats Units), liderats per l'oncòleg espanyol Joan Massagué, han descobert que les cèl·lules que inicien la metàstasi dels tumors aprofiten les capacitats de curació de les ferides per propagar-se. En un sentit literal, han provat que la metàstasi és la curació d'una ferida que ha sortit malament. Segons els investigadors, aquestes troballes obren una possible via per trobar un tractament contra la metàstasi.

La metàstasi és responsable del voltant del 90 per cent de totes les morts per càncer, tot i que no se sap molt sobre el que fa que les cèl·lules canceroses siguin capaces de formar metàstasi. Estudis previs de laboratori de Massagué han demostrat que una molècula anomenada L1CAM és necessària perquè nombrosos tipus de cèl·lules canceroses puguin metastatitzar amb èxit en els òrgans. Els teixits sans normals no solen fabricar L1CAM, però els càncers avançats sí que ho fan. Però exactament el que desencadena l'expressió de L1CAM ha estat fins ara un misteri.

"Ara entenem la metàstasi com la regeneració del teixit equivocat (el tumor) en el lloc equivocat (els òrgans vitals distants). Això no és només una metàfora. És literalment cert en termes moleculars i fisiològics", explica Massagué en un article científic publicat a la revista 'Nature Cancer'.

A l'observar els teixits dels tumors humans sota el microscopi, els investigadors van veure clarament que la divisió de cèl·lules amb la L1CAM era més comú en àrees on una capa epitelial estava alterada, és a dir, ferida. Utilitzant un model de colitis en ratolí, els investigadors van confirmar que la L1CAM és necessària per a la reparació normal de la ferida.

A continuació, volien saber exactament què és el que fa que les cèl·lules activin la L1CAM en el procés de la ferida. Per esbrinar-ho, van recórrer als organoides de teixit, una tecnologia que, en el futur, podria impulsar la generació d'òrgans per a trasplantaments. Utilitzant aquests organoides, els investigadors van poder demostrar que la simple separació de les cèl·lules de les seves 'veïnes' era suficient per activar la producció de L1CAM.

L'METÀSTASIS, COM UNA FERIDA

Els investigadors expliquen que les ferides són essencialment una bretxa en la integritat de la capa epitelial de la pell, en què unes cèl·lules que normalment estan unides estretament entre si per formar una barrera protectora se separen sobtadament. De manera similar, en la metàstasi, les cèl·lules es desprenen de les seves 'veïnes' i migren per arribar a nous llocs, segons aquest treball.

Els responsables de la feina sospiten que la reparació de ferides equipava a tots dos tipus de cèl·lules per sobreviure a aquest estat. En el primer cas, permet que les cèl·lules es desplacin i formin nous teixits; en el segon, permet que les cèl·lules metastàsiques es desprenguin i colonitzin noves destinacions.

Ja que investigacions anteriors ja havien vinculat el creixement del càncer amb la curació de ferides, aquests científics liderats per Massagué es van preguntar si les cèl·lules que produeixen L1CAM són necessàries per iniciar el creixement d'un tumor primari. Usant un model de ratolí, van trobar que no: els tumors es van formar bé sense ell. No obstant això, aquestes cèl·lules productores de L1CAM eren necessàries perquè els tumors fessin metàstasi. Això va portar als investigadors a concloure que les cèl·lules mare que formen els tumors primaris són diferents de les que formen les metàstasis.