El judici contra la cúpula dels Mossos per l'1-O arrenca a l'Audiència Nacional

 

L'Audiència Nacional acull a partir d'aquest dilluns la segona part de l'enjudiciament del procés independentista a Catalunya, la qual s'asseurà a la banqueta dels acusats al més gran dels Mossos d'Esquadra José Luis Trapero, els excaps polítics de la policia autonòmica Pere Soler i César Puig, i la intendent Teresa Laplana. Els tres primers s'enfronten a una petició fiscal de 11 anys de presó per rebel·lió, mentre que la quarta està acusada de sedició i podria ser condemnada a quatre anys de presó.

A dia d'avui, un dia abans de l'inici de l'opinió, aquesta és l'acusació que pesa contra els quatre processats. No obstant això, la sentència que el Tribunal Suprem va dictar el passat 14 d'octubre podria canviar les coses i que la Fiscalia modifiqui les seves conclusions provisionals el primer dia de la vista oral.

El Ministeri Públic va fer públics els seus escrits d'acusació per als líders de l' 'Procés', tant els processats al Suprem com a l'Audiència Nacional, el mateix dia i en ells es va seguir el mateix criteri per a tots: el que va passar a Catalunya a la tardor de 2017 es correspon amb un delicte de rebel·lió.

La càrrega de treball a l'Audiència Nacional va voler que el judici del Suprem es celebrés un any abans que el dels comandaments dels Mossos i que les seves conclusions es fessin públiques amb tres mesos d'antelació. La sentència de tribunal que va presidir Manuel Marchena va ser unànime i ha estimat que els fets van ser constitutius d'un delicte de sedició, descartant així la tesi de Fiscalia i apostant per la qual va defensar l'Advocacia de l'Estat.

Un cop es va publicar la sentència, els ulls es van dirigir cap a la Fiscalia de l'Audiència Nacional, però tant els seus responsables com la fiscal general de l'Estat, María José Segarra, no van fer cap avançament sobre quina serà l'acusació que es sostindrà durant el judici.

La defensa de Trapero va presentar un escrit a l'Audiència Nacional en què va reclamar que la Fiscalia aclarís els termes del seu escrit de conclusions provisionals, però des del Ministeri Públic només van deixar clar que tindrien en compte les "reflexions i decisions" de la sentència del Suprem i que, de fer alguna modificació, es faria un cop comencés la vista oral.

Fonts de la defensa del més gran dels Mossos han explicat que no faran cap nova petició en començar el judici perquè ja va quedar clara la seva postura amb aquest escrit, així que esperaran que es pronunciï el fiscal.

VA COOPERAR DE FORMA "DECISIVA, CONSCIENT I INTENCIONADA"

El Ministeri Públic considera que Trapero, Puig, Soler i Laplana van cooperar de manera "decisiva, conscient i intencionada" amb els líders independentistes tant en els successos del 20 i 21 de setembre de 2017 davant la Conselleria catalana d'Economia com durant el referèndum il·legal de l'1 d'octubre.

En la seva opinió, els acusats van promoure una "inacció i deixadesa de funcions" dels Mossos que permetés als líders independentistes assolir els seus objectius, ja que entén que Puig, Soler i Trapero, "cadascú des del seu càrrec i responsabilitat, es van sumar a l' pla secessionista posant a disposició d'aquest l'actuació del cos policial".

A Laplana se'l jutjarà per la seva actuació durant el setge a la Conselleria d'Economia, on s'estava produint un registre judicial, els responsables no van poder sortir de l'edifici fins al dia següent per la concentració d'unes 40.000 persones.

NO PERMETRE EL REFERÈNDUM

A més de declarar en període d'instrucció a l'Audiència Nacional, Trapero ja ha donat la seva versió davant els tribunals pel que fa a aquestes acusacions. Va ser en el judici del 'Procés', on va declarar en qualitat de testimoni durant quatre hores en què va defensar que les seves ordres als agents al seu càrrec mai van ser dirigides a permetre el referèndum independentista.

També va assegurar que des de dos dies abans d'aquesta convocatòria, els Mossos ja havien previst un pla per si era necessària la detenció de Puigdemont i que es va posar a disposició del fiscal superior de Catalunya i del president de Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC).

Com ja havien declarat prèviament altres comandaments dels Mossos, Trapero va explicar a tribunal del 'procés' que dies abans de l'referèndum havia convocat Puigdemont, Junqueras i Forn a dues reunions en què els va avisar que, si seguien endavant amb la votació, podia haver "desordres públics". Els magistrats van donar tota credibilitat a aquesta versió, ja que així ho van reflectir en la seva posterior sentència.

A més, va defensar l'actuació dels mossos en el 1-O, afirmant que la magistrada de l'TSJC els havia demanat "paciència, contenció i garantir la pau social" i que el dispositiu per impedir el referèndum era responsabilitat de tres cossos policials, no només d'un. També va remarcar que els Mossos no compten amb dispositius suficients per enfrontar-se a "dos milions de persones" que preveien que sortirien a votar.

"Ens hagués encantat que hi hagués hagut més resultats. Va haver-hi els que vam poder entre tots. Anava a haver dos milions de persones volent fer alguna cosa i uns 15.000 policies per impedir-ho en compliment d'un mandat judicial. Per tant, podia haver risc de problemes de ordre públic", va manifestar el major durant la seva compareixença.