La Junta Electoral dóna 48 hores a Torrent perquè propose un substitut a Torra
El Tribunal Suprem manté la inhabilitació de Quim Torra per unanimitat.
La Junta Electoral Central (JEC) ha acordat remetre al Parlament català una còpia de la resolució de la Sala Tercera del Contenciós-Administratiu del Tribunal Suprem que ha rebutjat suspendre la retirada de l'escó al president de la Generalitat, Quim Torra, i ha ordenat al seu president, Roger Torrent, que en conseqüència executi la sanció "de manera immediata".
Després de la resolució del Suprem, la JEC entén que "ha de denegar-se la suspensió cautelar plantejada pel Parlament de Catalunya", per la qual cosa fa un pas més per a executar la retirada de l'escó de Torra amb un requeriment exprés a Torrent.
"Requerir al President del Parlament de Catalunya perquè de manera immediata procedeixi a donar compliment als acords per aquesta Junta Electoral Central amb data 3 de gener de 2020, realitzant a tal fi tots els tràmits necessaris per a fer efectiva la pèrdua de la condició del diputat don Joaquim Torra i Pla, remetent a aquesta Junta la documentació que ho certifiqui", conclou.
La JEC subratlla que el seu acord és ferm en via administrativa i que ja només cap "la interposició de recurs contenciós administratiu davant la Sala Tercera del Tribunal Suprem en el termini de dos mesos des de la seva notificació".
El Suprem ha acordat de manera unànime no accedir a la pretensió de la defensa del president de la Generalitat -recolzada per la Fiscalia- perquè quede en suspens l'executivitat de la la resolució de la JEC del passat 3 de gener, que va retirar al mandatari català la seva credencial de diputat en el Parlament. Encara queda pendent la resolució sobre el fons.
L'assumpte ha suscitat un intens debat entre els cinc magistrats als quals corresponia estudiar la mesura cautelar, els qui finalment assenyalen en la seva resolució que no veuen assumible la pretensió de Torra, que va demanar suspendre la decisió de la JEC per considerar que aquest òrgan electoral, de caràcter administratiu, manca de competència per a inhabilitar-li.
En un escrit presentat divendres passat, la Fiscalia del Suprem acollia no obstant això l'argument de la defensa en entendre que , "amb vista a la prudent i equilibrada preservació" dels interessos en conflicte, la petició de Torra fins que la Sala contenciosa administrativa del TS resolga si la decisió de la JEC és conforme o no a dret hauria d'acceptar-se.
TORRA NO ES DÓNA PER AL·LUDIT
El president de la Generalitat, Quim Torra, ha insistit aquest dijous que continua sent diputat del Parlament i president de la Generalitat, malgrat la decisió del Tribunal Suprem que ratifica la inhabilitació dictada per la Junta Electoral Central (JEC): "No ens tirarem arrere".
Ho ha dit en una declaració institucional en la delegació del Govern a Girona, en la qual ha assegurat que "no hi ha cap canvi respecte al 3 de gener i a la decisió que el ple va aprovar l'endemà, el 4 de gener".
Després que el Suprem haja rebutjat la petició de Torra i haja demanat aplicar la seua inhabilitació com a diputat sense esperar a dictar sentència ferma, Torra ha replicat: "Sóc diputat i president de Catalunya perquè així ho va decidir la ciutadania i així ho va votar el Parlament, en la investidura i ratificant-ho el 4 de gener".
NO ES CREA UNA SITUACIÓ IRREVERSIBLE
Afigen que a més, els motius esgrimits per la defensa del president guarden relació amb el procés penal per l'ha sigut condemnat a 18 mesos d'inhabilitació --per negar-se a retirar els llaços grocs de suport als presos del procés independentista quan li ho va ordenar la Junta Electoral--. Aquest aspecte, recorden, queda fora de l'enjudiciament contenciós-administratiu malgrat estar pendent de confirmació per la Sala penal del propi Suprem.
Els magistrats Luis María Díez-Picazo, Jorque Rodriguez-Zapata, Pablo Lucas, Celsa Pic i José Luis Requero no aprecien en aquest moment del litigi els motius d'inconstitucionalitat dels quals Torra apunta que emmalalteix la Llei orgànica de Règim Electoral General (LOREG) ni adverteixen en la seua petició "aparença de bon dret". És a dir, no creuen necessari suspendre la decisió de la JEC per a evitar aqueixa citada pèrdua de "bon dret".
Afigen en el seu acte, de 20 pàgines, que l'acord de l'òrgan electoral impugnat pel president de la Generalitat de Catalunya no crea una situació irreversible mentre que deixar en suspens la seva decisió "suposaria privar d'efecte a preceptes legals vigents".
LA SALA NO DUBTE DE LA REGULARITAT CONSTITUCIONAL DE LA LOREG
La decisió, que suposa la condemna en costes de Torra per un màxim de 600 euros, recorda que la LOREG va ser reformada en 2011, quan es van incloure entre els supòsits d'inelegibilitat la condemna per sentència judicial, encara que no siga ferma, a penes de inhabilitació absoluta. La Sala considera que aquest supòsit "té fonament en la necessitat que tots els gestors públics gaudisquen de la confiança i el respecte dels ciutadans".
"Accedir a la pretensió cautelar que es demana per la simple mora processal suposaria la inaplicació pràctica de preceptes legals vinculants de la regularitat constitucional dels quals" la Sala afirma que no ha dubtat i a la qual tots els poders públics estan vinculats.
Quant a la JEC, a la qual l'acte es refereix com a "administració electoral permanent", es presenta segons els magistrats com l'òrgan 'ad hoc' que ostentava la competència per a actuar en el cas de Torra "i havia de fer-lo a més funcionalment" a conseqüència del recurs interposat per PP i Ciutadans davant ella contra l'Acord de la Junta Electoral Provincial de Barcelona", favorable a Torra.
ARGUMENTS DE TORRA, INCONSISTENTS
Per tot això considera "clarament inconsistents" els arguments esgrimits per Torra en la seva petició en qualificar de "actuació intempestiva, esbiaixada, indeguda o parcial" l'actuació de la JEC.
Insisteixen que no va ser la decisió d'aquest òrgan electoral el que va privar al president de la seva credencial de diputat, sinó una sentència penal condemnatòria sobre la base de dos preceptes de la LOREG, la constitucionalitat de la qual el Suprem no qüestiona "en aquest moment".
Escriu el teu comentari