Aquestes són les superllunas que podràs veure en 2020

Una superlluna és un esdeveniment astronòmic en el qual la Lluna sembla una mica més gran i brillant del normal, això passa quan la lluna està en fase plena i en el seu punt més proper a la Terra (el que es denomina perigeu) per a una òrbita mensual donada. Els astrònoms per ser més rigorosos en diuen Lluna plena de perigeu.

El terme superlluna és exagerat, ja que a simple vista pràcticament no es nota que augmenti mol de grandària, pot augmentar un 15% més, cosa gairebé inapreciable, encara que sí que brilla una mica més. S'estima que la llum d'una superlluna és aproximadament un 16% més que una lluna plena estàndard.

Les superlunas d'aquest any passaran el 9 de febrer, 9 de març, 8 d i abril i 7 de maig.

Com hem dit al terme superlluna s'adquireix amb els màxims acostaments en la seva òrbita a la Terra i és inapreciable que augmenti la mida, però això no és res en comparació amb el que la lluna hauria semblat fa milers de milions d'anys. Quan la lluna es va formar fa uns 4.500 milions d'anys, orbitària a tan sols 15.000-20.000 quilòmetres de distància de la Terra. No només això hauria augmentat la seva grandària en el cel nocturn en més de 15 vegades, sinó que la seva superfície calenta ho hauria fet brillar d'un vermell apagat. La lluna d'avui dia, refredada després de milers de milions d'anys, continua allunyant-se de la Terra a una taxa d'aproximadament quatre centímetres per any.

Segur que tots us heu meravellat quan heu vist a la Lluna o al Sol sobre l'horitzó amb una mida impressionant, majestuosos i esplèndids per a una espectacular foto. No obstant això quan ascendeixen al cel es veuen molt més petits que prop de l'horitzó, deixant unes fotos menys boniques... Però sí que us dic que la Lluna i el Sol tenen la mateixa mida aparent en l'horitzó que a la part alta del cel, us ho creuríeu?... Doncs si són iguals.

Això és degut a un efecte òptic, a una illusió. Per això no teniu més que mirar el següent dibuix, i observar com de les dues esferes centrals és més petita.

Aquest diagrama representa l'anomenat efecte Ebbinghaus.

Les esferes centrals grogues són de la mateixa mida.

Segurament us quedeu amb l'esfera de l'esquerra com la més diminuta, però no obstant això ambdues esferes són exactament iguals. Sí això ho extrapolem al cas de la Lluna i el Sol passaria el mateix, us ho explico. Quan podem comparar la mida d'un objecte amb alguna cosa proper ho veiem més gran, així quan la Lluna o el Sol són a prop de l'horitzó el podem comparar amb muntanyes, cases... i sembla encara més gran, en ascendir pel cel ja no el podem comparar i ens sembla més petita. Així en el dibuix de les esferes, les esferes més pròximes a la central fan que sembli més gran que les esferes més grans i allunyades de l'esfera de centre... És tot una illusió del nostre cervell.

Podem fins i tot tractar de mesurar la mida del Sol i la Lluna per comprovar-ho. Al cel la lluna i el Sol tenen la mateixa mida aparent (0,5º o 30 minuts d'arc). Amb el braç estès i usant el dit índex podríem tapar la lluna o el Sol tant en l'horitzó com a la part alta de cel.

El cel és una esfera per tant les mesures de distàncies entre estrelles es mesuren en graus, la nostra mà ens pot dir aquestes distàncies. Estenem el braç cap al cel i podem mesurar així:

Com veieu amb un dit podem tapar el Sol i la Lluna, ja que mesuren mig grau i el nostre dit índex 1r comprovant així que la mida és el mateix en l'horitzó i a la part alta del cel, no teniu més que provar-ho.