El Suprem demanarà el suplicatori contra Borràs després de la seva plantada davant del tribunal

 

El Tribunal Suprem es planteja demanar al Congrés dels Diputats el suplicatori de la portaveu de JxCat, Laura Borràs, per poder investigar-la formalment per les presumptes irregularitats en l'adjudicació de 18 contractes de la Institució de les Lletres Catalanes (ILC) a un amic quan aquesta estava al capdavant de la mateixa.

Fonts jurídiques han informat que, després que la diputada catalana hagi rebutjat aquest divendres declarar de manera voluntària sobre aquests fets, el magistrat instructor Eduardo de Porres està estudiant la possibilitat de tramitar directament el suplicatori abans de practicar altres diligències d'investigació, com seria trucar a declarar Isaías Herrero, persona amb la qual Borràs hauria "defraudat" la institució catalana.

La declaració voluntària és un tràmit marcat per llei i s'ofereix habitualment a tots els aforats. En cas del seu rebuig, el magistrat instructor pot proposar a la Sala Penal la tramitació d'un suplicatori al Congrés dels Diputats per obtenir permís per interrogar-la, cosa que pot trigar fins a dos mesos.

Segons estableix l'article 14 del Reglament de Congrés dels Diputats, "el suplicatori s'entendrà denegat si la Cambra no s'ha pronunciat en el termini de seixanta dies naturals, computats durant el període de sessions a partir de l'endemà del del rebut del suplicatori".

El Tribunal Suprem va decidir el passat em de desembre obrir causa contra Borràs després que el Jutjat d'Instrucció número 9 de Barcelona, que va començar a investigar aquests fets, remetés una exposició raonada per investigar a la política catalana pels presumptes delictes de falsedat documental, frau administratiu, prevaricació administrativa i malversació de cabals públics.

Després d'estudiar l'escrit de la jutge de Barcelona, i comptant amb l'informe favorable del per investigar a Borràs, el magistrat Eduardo de Porres va dictar el passat 31 de gener una providència en la qual oferia a la portaveu parlamentària la possibilitat de comparèixer voluntàriament "a fi de ser escoltada en declaració" com investigada per les presumptes irregularitats. Així mateix, l'instructor va instar a designar procurador i advocat per personar-se en la causa oberta contra ella i posar en el seu coneixement "l'existència d'unes diligències".

BORRÀS DIU QUE ESTÀ "COMPLETAMENT INFORMADA" DE LA SEVA RECERCA

Borràs ha presentat un escrit aquest mateix divendres en el qual comunica que "no necessita acudir personalment" davant l'alt tribunal perquè considera que ja està "completament informada" gràcies a la difusió "massiva" que es va fer de l'acte en el qual es va acordar obrir causa contra ella.

"Sóc perfectament coneixedora de tot el que succeeix en el present procediment des del dia 28 de juny de 2019 davant el Jutjat número 9 de Barcelona. Per això entenc que aquesta citació suposaria duplicar actuacions innecessàriament", afegeix l'escrit. A més subratlla que la compareixença d'aquest divendres per conèixer aquestes diligències i el contingut de l'article 118 bis de la LECrim, que regula la tramitació del suplicatori és "extemporani".

Per això, insta el Suprem a demanar aquest permís, ja que recorda que l'article 71.2 de la Constitució espanyola estableix que "durant el període del seu mandat, els Diputats i Senadors gaudiran també d'immunitat i només podran ser detinguts en cas de flagrant delicte". "No podran ser inculpats ni processats sense la prèvia autorització de la Cambra respectiva", conclou dit precepte.

La diputada catalana ja va anunciar aquest dijous, cap a les 21.30 hores, al seu compte de Twitter que rebutjava la citació perquè anar a declarar "implicaria validar totes les irregularitats que fa més d'un any" que està criticant en una causa que, segons ha dit , ha vulnerat els seus drets. Va assenyalar, a més, que "el mateix fiscal que va veure una rebel·lió inexistent l'1-O" ara l'acusa d'una corrupció que ha assegurat que és inexistent.

"Cal recordar que aquesta causa no hauria existit mai si jo no fos 'una coneguda independentista", ha subratllat, a el mateix temps que va afirmar que està orgullosa de la feina feta amb els contractes que són objecte d'investigació.

FRACCIONAMENT IL·LEGAL DELS CONTRACTES

L'exposició raonada de la jutge de Barcelona, així com l'informe favorable de la Fiscalia, destaquen que la diputada d'JxCat va actuar "de comú acord" amb Isaías Herrero --investigat també al Tribunal Suprem a petició del seu defensa-- "per defraudar" a la ILC "mitjançant el fraccionament il·legal" dels contractes.

Per a això, es va dur a terme la "falsificació de pressupostos presentats en cada un dels expedients simulant la participació de terceres persones independents, amb la finalitat de beneficiar els interessos d'aquell i causant amb això un clar perjudici a l'erari públic".

Segons la Fiscalia i el Jutjat de Barcelona que va començar a investigar, hi ha clars indicis que, entre els anys 2013 i 2017, la portaveu parlamentària de "va abusar" de la seva condició de directora de la ILC per adjudicar "directament o indirectament de manera arbitrària de tots els contractes de programació informàtica", l'import total és de 259.283 euros sense IVA, a favor de Ferrer, amb el qual s'ha acreditat que tenia una" relació personal i professional".

Segons la instrucció realitzada fins al moment, hi ha indicis de la intenció de dotar una "falsa aparença de transparència" al procediment de contractació i poder justificar que l'oferta d'Herrero era la més avantatjosa".

Aquesta persona propera a Borràs aportava al procediment tres pressuposts "dels quals dos, com a mínim, eren falses o simulats". A més, els imports assenyalats en les factures girades posteriorment no obeïen "al pagament real i efectiu dels treballs o serveis" prestats per Herrero.