Un jutge prohibeix posar un llaç groc a l'Ajuntament de Barcelona

 

El Jutjat Contenciós Administratiu 6 de Barcelona ha prohibit a l'Ajuntament de Barcelona col·locar una pancarta amb el llaç groc o altres símbols en edificis públics, perquè considera que vulnera el dret fonamental a la igualtat.

El jutge ordena "la retirada immediata i definitiva" de llaços grocs i qualsevol símbol partidista de les dependències municipals, i no contempla la vulneració el dret fonamental a la llibertat ideològica que al·legaven els demandants.

L'associació Advocats Catalans per la Constitució va presentar un recurs contenciós-administratiu el 29 de juliol de 2019, en període no electoral entre les eleccions municipals de maig i les generals de novembre, i el jutge va dictar la sentència dimarts.

El consistori va treure de la façana una pancarta amb un llaç groc el 28 de setembre, a requeriment de la Junta Electoral Central (JEC), que va acceptar la reclamació plantejada per Societat Civil Catalana (SCC) en una denúncia.

L'edifici ja havia exhibit la pancarta anteriorment: va estar en la façana fins a maig de 2019, el consistori la va retirar per les eleccions municipals i la va tornar a penjar després de la investidura.

LLIBERTAT IDEOLÒGICA

El president d'Advocats Catalans per la Constitució, Ramón de Veciana, ha destacat que fins ara hi havia resolucions d'aquest tipus durant època electoral, però la novetat en aquest cas és el procediment, al·legant la "protecció i els drets fonamentals dels ciutadans".

"Vulnera el dret de llibertat ideològica perquè l'Administració adapta una ideologia com a oficial", argumenta De Veciana.

L'entitat té en marxa un recurs d'aquest tipus contra la Generalitat en el Tribunal Suprem, i no descarta fer el mateix en altres institucions, com altres ajuntaments, o diputacions, consells comarcals o mancomunitats.

No obstant això, destaca De Veciana, l'objectiu d'Advocats Catalans per la Constitució no se centra tant en el nombre de denúncies com a "consolidar una jurisprudència perquè qualsevol ajuntament o institució sàpiga que, si ho fa, pot ser tipificat com a delicte de vulneració dels drets fonamentals, ja no es tracta només d'un tema administratiu, sinó que pot tenir transcendència penal".

Els lletrats d'Advocats Catalans per la Constitució demanaven, en la seva demanda, "el reconeixement i declaració que la col·locació del llaç groc símbol partidista en un edifici públic municipal ha vulnerat el dret fonamental dels recurrents a la llibertat ideològica".

Sobre l'exhibició del llaç groc, la sentència diu que "l'ostentació d'aquest símbol partidista en els edificis municipals xoca frontal i manifestament amb els principis de neutralitat institucional i objectivitat a què està sotmesa l'Administració Pública".

També diu sobre el consistori que la funció de les administracions públiques "no és altra que complir amb objectivitat els interessos generals" amb ple sotmetiment a la llei i al dret.

PP

En aquesta mateixa línia, el president del PP a l'Ajuntament de Barcelona, Josep Bou, ha reclamat al Govern d'Ada Colau que retiri "els llaços grocs que encara estan penjats en algunes seus de districte com Gràcia", per a complir amb la neutralitat institucional.

En un comunicat, ha assenyalat que el temps els "ha donat la raó i l'Ajuntament per fi complirà amb la neutralitat institucional".

Per a Bou, "simbologia política com el llaç groc no representa Barcelona, només representa una part", per la qual cosa considera que havia de retirar-se per a complir amb la neutralitat i pluralitat que s'ha de preservar en les administracions públiques.