El Govern central dóna llum verda a dos nous impostos indirectes: la 'taxa Google' i la 'taxa Tobin'
No obstant això, Espanya s'ajornarà el cobrament de la 'taxa Google' o Impost sobre Determinats Serveis Digitals fins al desembre a l'espera que s'arribi a un pacte global.
El Consell de Ministres ha aprovat aquest dimarts el nou impost digital i el que gravarà les transaccions financeres, coneguts com a 'taxa Google' i 'taxa Tobin', els projectes de llei van decaure en la passada legislatura davant l'avançament electoral, segons han confirmat fonts governamentals .
L'acord de Govern entre PSOE i Unides Podem incloïa l'aprovació de tots dos impostos, amb els quals l'Executiu espera recaptar uns 2.050 milions d'euros (1.200 milions amb l'impost digital i 850 milions amb el de transaccions financeres).
El nou impost sobre determinats Serveis Digitals, conegut com a 'taxa Google', gravarà previsiblement aquelles empreses amb ingressos anuals totals dal menys, 750 milions d'euros i amb ingressos a Espanya superiors als 3 milions d'euros.
En concret, en línia amb la proposta que al seu dia va fer la Comissió Europea, gravarà el 3% dels serveis de publicitat en línia, serveis d'intermediació en línia i la venda de dades generades a partir d'informació proporcionada per l'usuari durant la seva activitat o la venda de metadades. El Govern espera recaptar amb aquest tribut 1.200 milions d'euros, la liquidació serà trimestral.
El Govern defensa la creació d'aquest gravamen perquè hi ha ingressos obtinguts a Espanya per grans empreses internacionals a partir de certes activitats digitals que escapen a l'actual marc fiscal, pel que estan fent competència deslleial especialment al petit comerç.
TRANSACCIONS FINANCERES
Juntament amb aquest impost, el Consell de Ministres també ha aprovat el projecte de llei que crea l'Impost sobre les Transaccions Financeres, conegut com a 'taxa Tobin', que gravarà amb un 0,2% les operacions de compra d'accions espanyoles executades per operadors del sector financer.
Només se sotmetran a tributació al 0,2% les operacions d'adquisició d'accions emeses a Espanya d'empreses cotitzades amb una capitalització borsària sigui superior a 1.000 milions d'euros. No es gravarà la compra d'accions de pimes i empreses no cotitzades. El subjecte passiu és l'intermediari financer que transmeti o executi l'ordre d'adquisició, i haurà de presentar una declaració anual de l'impost.
ESTATUT DELS TREBALLADORS
El Consell de Ministres ha donat el vistiplau també a un Reial decret llei per a derogar l'article '52.d' de l'Estatut dels Treballadors que permet als empresaris l'acomiadament objectiu d'un treballador per acumular baixes mèdiques justificades.
La ministra de Treball i Economia Social, Yolanda Díaz, ha subratllat després de la roda de premsa posterior al Consell de Ministres que l'article '52.d' quedarà derogat des de demà, per la qual cosa "ja no es podrà acomiadar a ningú" per tenir una baixa justificada per malaltia.
Aquest article, que va ser modificat amb la reforma laboral de 2012, establia que un contracte de treball pot extingir-se per faltes d'assistència al treball, encara justificades però intermitents, que aconsegueixin el 20% de les jornades hàbils en dos mesos consecutius, sempre que el total de faltes d'assistència en els dotze mesos anteriors abast el 5% de les jornades hàbils o el 25% en quatre mesos discontinus dins d'un període de 12 mesos.
Escriu el teu comentari