L'Ajuntament de Barcelona demana a la Generalitat prohibir els talls de la Meridiana després dels aldarulls

 

L'Ajuntament de Barcelona ha reclamat a la Generalitat la prohibició de les protestes que, des d'octubre del 2019, tallen diàriament la circulació a l'avinguda Meridiana en haver-se produït "alteracions d'ordre públic i danys a béns públics i privats", i alerta que poden haver-hi encara més si es mantenen en el temps.

Així ho recull l'últim dels quatre informes realitzat per la Guàrdia Urbana sobre aquestes protestes, que han remès a la Conselleria d'Interior de la Generalitat, en què s'avisa que des del 24 de gener han canviat les circumstàncies en què es desenvolupen, produint-se "alteracions de l'ordre públic amb perill per a les persones i els béns".

Segons aquest informe, el 25 de gener, un grup organitzat d'entre 15 i 40 joves es van presentar encaputxats i amb la cara tapada amb una actitud "violenta" contra l'actuació de la Guàrdia Urbana i contra els ciutadans que recriminaven la seva actitud.

També expliquen que 15 encaputxats van tallar l'avinguda Meridiana utilitzant pirotècnia de gran potència i que altres manifestants no van fer cas de les indicacions policials amb reaccions "hostils" cap als agents, tallant el trànsit més enllà de l'hora autoritzada per a realitzar la protesta -de 19 a 22 hores-.

Un altre episodi va tenir lloc el 28 de gener quan 25 encaputxats van provocar que una vintena de vehicles quedessin atrapats en direcció Barcelona, i que van colpejar els cotxes amb el peu i els punys quan alguns dels seus conductors van baixar per veure què estava passant.

"Mentre els agents feien tasques d'evacuació dels vehicles atrapats, van ser increpats, recriminats i insultats per part dels encaputxats, posant en risc la integritat física dels agents i conductors atrapats", diu l'informe, que afegeix que posteriorment els concentrats van fer fogueres i van intentar impedir als bombers la seva extinció.

L'1 de febrer també hi va haver encaputxats que van increpar, van amenaçar i van colpejar vehicles, i que quan van identificar a un d'ells li van trobar líquid inflamable per carregar encenedors i tres càpsules d'aire comprimit.

A més, un grup de 45 o 50 persones va envoltar el vehicle policial de la Urbana que es va acostar per protegir els conductors atrapats, i van provocar danys en pintar a la part posterior un llaç groc d'uns 30 centímetres.

El 4 de febrer, un altre grup de 20 encaputxats va increpar els conductors bloquejats i li van treure les claus del contacte a un motorista i li van trencar un retrovisor, mentre que quatre dies després es va fer una foguera de 4 metres d'altura provocant molt fum i es va observar que un dels manifestants portava una "defensa extensible, arma prohibida per a particulars".

"En cap d'aquestes manifestacions s'ha observat el preceptiu servei d'ordre degudament identificat, ni el convocant de la manifestació va recriminar o intentar evitar els aldarulls", apunten en l'informe.

BATLLE

Durant la comissió de Presidència de l'Ajuntament, el tinent d'alcalde de Prevenció i Seguretat de Barcelona, Albert Batlle, ha lamentat l'"ús abusiu" que s'està fent del dret a la manifestació, i per això considera que ha d'acabar.

"Porten 129 nits tallant el trànsit", ha subratllat Batlle, que recrimina que els talls comporten hipotecar un gran nombre d'agents i demana garantir que no es col·lapsi el sistema de mobilitat.

COLLBONI

El primer tinent d'alcalde, Jaume Collboni, ha assenyalat a través de Twitter que "no és acceptable que es mantingui de forma indefinida una protesta que perjudica sistemàticament als mateixos veïns" de Nou Barris i Sant Andreu.

"El legítim dret a manifestació s'ha de fer compatible amb la vida i la mobilitat a la ciutat", ha afegit Collboni.