"La llei d'estrangeria excloent condemna a anys de treball en negre"

Clara Romero és coordinadora i cofundadora de Mujeres Pa'lante, una associació creada per dones llatinoamericanes que fa dècades van venir a Catalunya i es van trobar amb molta burocràcia i molt poca informació pràctica per legalitzar la seva situació. Entre les seves principals tasques, figuren ajudar les nouvingudes a arreglar els papers d'estrangeria, trobar feina i oferir diversos tallers de formació. La fórmula, diu Romero, rau en teixir xarxes de solidaritat.

Com i per què va sorgir Mujeres Pa'lante?

Mujeres Pa'lante va sorgir com un projecte d'una altra entitat que es diu Col·lectiu Maloka Colòmbia. Aquesta associació avançava tasques de suport, acompanyament i solidaritat amb les organitzacions socials colombianes des de l'any 2000 a Barcelona. L'any 2007 ens vam proposar crear un projecte a Barcelona per acompanyar les persones migrades a Catalunya. Ens semblava que aquesta era l'última anella d'un mateix procés d'exclusió global.

Quines són les principals demandes de les dones a les que ateneu?

Mujeres Pa'lante funciona com un projecte de primera acollida. Oferim el suport que necessiten les dones nouvingudes a Barcelona i altres que fa anys que viuen aquí però que no han rebut cap suport fins al moment. Recorrem a fer xarxa amb altres organitzacions de Barcelona per oferir serveis gratuïts d'atenció psicològica i assessoria jurídica i sociolaboral. També oferim formació de manera permanent amb cursos de català, anglès, castellà, informàtica bàsica i reforç personal. A més, impartim cursos de formació ocupacional en atenció domiciliària, auxiliar de cuina i costura.

Amb quins inconvenients es troba una persona nouvinguda a Espanya?

Amb l'inconvenient de l'existència d'una gran quantitat de barreres que li impedeixen legalitzar la seva situació a Espanya. Es troben amb una llei d'estrangeria excloent que les condemna a anys de treball en negre, mal pagat i en condicions laborals que propicien diversos tipus d'atropellaments. Per exemple, en el cas de les empleades de la llar arriben a viure fins a situacions d'assetjament sexual, maltractaments i jornades de treball infinites.

A més d'assessorament en temes burocràtics, oferiu tallers i formació per ajudar les dones a trobar feina. Ho tenen molt difícil?

Doncs si arriben sense recursos, i moltes vegades amb un deute previ, no ho tenen gens fàcil. Necessiten anys per legalitzar els seus papers, si és que aconsegueixen sobreviure aquest temps sense que les deportin o les tanquin en un CIE.

Creus que, en general, la societat és comprensiva i solidària amb les persones nouvingudes, o que hi ha prejudicis?

El concepte de la societat en general és només un concepte abstracte. Les persones arriben a una societat concreta, amb una història particular i en un context polític, econòmic i social concret. L'Europa que es construeix a hores d'ara és una Europa excloent que vol fer cas omís de la seva història colonial i pretén tancar fronteres per conservar alguns privilegis aconseguits en processos que han implicat atropellaments i espoliació dels països que ara exporten la seva pobresa resultat d'aquesta història desigual. Prejudicis molts, alimentats pels que volen eternitzar aquesta situació injusta.

Alguna recomanació per a alguna dona que porti poc temps aquí i tingui una formació i estudis mitjans o baixos?

Li recomanem buscar ajuda i suport entre nosaltres mateixes. És el que intentem construir: un espai de solidaritat, acompanyament i trobada entre nosaltres.