Afirmo que la vida és dura, però s’està suavitzant jorn rere jorn. És a dir, anem cap a una vida més suau, a nivell global. “Suau” vol dir, entre d’altres coses, “agradable”, però per a mi l’anterior afirmació significa que: amb el pas del temps tindrem un control cada cop major dels estímuls que volem que captin els nostres sentits. D’aquesta manera tindrem més llibertat per decidir com volem percebre la realitat.
Aquest major control dels estímuls s’aconseguirà bàsicament per mitjà d’una transformació progressiva del nostre entorn, impulsada per la consciència humana, la qual és una consciència lliure perquè necessita superar aquells obstacles, del propi cos i de l’entorn, que li impedeixen aconseguir el que desitja: experimentar sensacions de plaer.
I la consciència humana desitja captar sensacions de plaer perquè aquestes generen ganes de viure.
Què vol dir “ganes de viure”? Anem a aclarir abans uns conceptes.
Una sensació és una percepció de la realitat captada pels sentits. I cada sensació provoca un específic estat d’ànim o sentiment. Hi ha quatre tipus de sentiments globals: alegria, tristor, por i seguretat. Assenyalar que l’amor i l’odi no són pas sentiments. L’amor és l’atracció que sent la consciència lliure pel plaer. I l’odi és el rebuig que sent la consciència lliure pel dolor.
Preferim experimentar alegria i/o seguretat dels quatre possibles sentiments perquè són els únics que proporcionen al nostre organisme una major eficàcia per sobreviure, és a dir: una millor coordinació d’actes per lluitar contra allò que posa en perill la salut de l’organisme.
Amb el concepte “ganes de viure” em refereixo a una escaient coordinació d’actes destinada a lluitar contra allò que posa en perill la salut de l’organisme.
O sigui que la consciència humana està conduint a les societats a un tipus de vida on cada cop tindrem més ganes de viure. I això implica l’acceptació del concepte de progrés global a la història de la Humanitat.
Escriu el teu comentari