L'OCDE rebaixa al 2,4% la seva previsió de creixement mundial el 2020 pel coronavirus

L'epidèmia del coronavirus Covid-19 restarà mig punt percentual a el creixement de l'economia mundial el 2020, que frenarà així la seva expansió al 2,4% aquest any, davant el creixement del PIB del 2,9% previst el passat mes de novembre per l'Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmic (OCDE), que confia que l'activitat rebotarà el 2021 fins al 3,3%, tres dècimes més del que s'estimava prèviament, si la malaltia aconsegueix contenir-se i s'adopten les mesures necessàries.

En aquest sentit, l'OCDE subratlla que les seves noves projeccions assumeixen que l'epidèmia de coronavirus aconsegueix el seu apogeu a la Xina en el primer trimestre, després del que seguirà una recuperació gradual, mentre que els casos en altres països tindran un caràcter esporàdic i aconseguiran contenir-se, ja que en cas contrari les previsions de creixement serien substancialment més febles.

No obstant això, en el cas que l'epidèmia s'estengui a través de la regió Àsia-Pacífic, Europa i Amèrica del Nord, l'OCDE alerta que el creixement de l'economia global es podria veure reduït a l'1,5% el 2020, la meitat de que s'havia anticipat el passat mes de novembre, amb diverses economies entrant en recessió, incloent Japó i la zona euro.

Sota el seu escenari base, l'OCDE ha revisat dràsticament a la baixa la seva previsió de creixement per a la Xina, que el 2020 creixerà un 4,9%, vuit dècimes per sota de la projecció del passat mes de novembre, tot i que l'organització confia que el gegant asiàtic es recuperarà el 2021, amb una expansió del 6,4%, nou dècimes més del previst anteriorment.

De la seva banda, Estats Units tot just registrarà un impacte negatiu d'una dècima en el seu pronòstic de creixement per al 2020, fins al 1,9%, que recuperarà un any després, quan el PIB de la major economia mundial creixerà un 2,1%, una dècima per sobre del que estimat el passat mes de novembre.

Per la seva banda, l'eurozona ha vist retallada en tres dècimes la seva previsió de creixement del 2020, fins al 0,8%, que no aconseguirà recuperar el 2021, per a quan l'OCDE manté sense canvis el seu pronòstic d'expansió a un ritme de l'1,2%.

Entre les majors economies de l'eurozona analitzades per l'OCDE, Alemanya creixerà el 2020 un 0,3%, una dècima menys del previst, i un 0,9% el 2021, mentre que França perdrà tres dècimes de creixement aquest any per la epidèmia, fins al 0,9%, encara que en 2021 recuperarà dos d'addicionals i s'expandirà a un ritme de l'1,4%.

En el cas d'Itàlia, un dels països més afectats pel coronavirus fora de la Xina, l'OCDE ha retallat en quatre dècimes el seu pronòstic de creixement del passat mes de novembre i ara anticipa que l'economia italiana s'estancarà el 2020 sense que en 2021 hagi perspectiva de rebot algun, per la qual cosa manté la seva projecció de creixement en el 0,5%.

Fora de la Unió Europea, l'OCDE ha retallat en dues dècimes la seva previsió anterior de creixement per al Regne Unit, fins al 0,8%, i ha revisat també a la baixa en quatre dècimes el seu pronòstic per 2021, quan l'economia britànica creixerà un 0,8% a l'espera de formalitzar la seva nova relació comercial amb la UE.

DESPESA SANITÀRIA I ESTÍMULS FISCALS

En resposta a l'amenaça de l'epidèmia del Covid-19, l'OCDE ressalta la necessitat en totes les economies, però especialment en aquelles més afectades pel virus, d'aplicar mesures de salut pública per prevenir la propagació de la malaltia, així com de dotar les polítiques de cures sanitàries i de protecció d'empreses i treballadors dels efectes de l'brot.

D'aquesta manera, en primer lloc l'OCDE reclama suport fiscal per als serveis de salut, incloent la provisió de recursos suficients per garantir un nivell adequat de personal i de mesures de control, a més de mesures de prevenció i contenció.

L'organització assenyala també la importància d'adoptar mesures per esmorteir els efectes adversos de l'epidèmia sobre els grups socials més vulnerables, implementant mesures de flexibilitat en el treball, així com donant suport temporal als treballadors de baixa no remunerada.

D'altra banda, l'OCDE apunta la necessitat a curt termini de proveir de l'adequat nivell de liquiditat a el sistema financer, de manera que la banca pugui seguir donant suport a les empreses, per al que proposa una reducció temporal de la ràtio de reserves exigida a les entitats, així com establir línies swap entre bancs centrals.

Així mateix, a més de permetre funcionar els estabilitzadors automàtics i augmentar la despesa sanitària, l'OCDE proposa adoptar mesures fiscals temporals de suport a les empreses en sectors particularment afectats per la profunda caiguda del turisme i dels viatges.

POLÍTICA MONETÀRIA

En termes més generals, l'OCDE apunta que abaixar els tipus d'interès i augmentar la despesa pública poden ajudar a augmentar la confiança i ajudar a la recuperació de la demanda una vegada que el brot es alleugi i s'eliminin les restriccions de viatge.

"No obstant això, aquestes mesures són menys efectives per fer front a les interrupcions immediates en el costat de l'oferta que resulten dels tancaments forçosos i les restriccions de viatge", adverteix.

L'organització considera "essencial" que les polítiques monetàries segueixin donant suport a les economies garantint que els tipus d'interès es mantenen baixos en el llarg termini, encara que reconeix que, després d'un prolongat període de tipus baixos o negatius, l'impacte de mesures monetàries addicionals sobre la demanda i la inflació "pot ser modest", particularment en absència d'altres mesures de suport fiscals i estructurals.

D'aquesta manera, l'OCDE veu una necessitat "limitada" de baixades dels tipus d'interès als EUA a menys que es registri una profunda caiguda de l'activitat, mentre a la zona euro i el Japó poden ser necessari implementar més mesures no convencionals.