L'estrella RS Puppis i el seu preciós ressò de llum

En aquesta impressionant imatge obtinguda amb el Telescopi Espacial Hubble podem observar la brillant estrella de l'hemisferi sud RS Puppis observable en la constellació de la Popa (Puppis). S'aprecia també amb un enorme i meravellós embolcall de pols reflectora de llum illuminat per l'estrella.

Crèdits: NASA, ESA and the Hubble Heritage Team (STScI / AURA) - Hubble / Europe Collaboration; Acknowledgement: H. Bond (STScI and Pennsylvania State University)

Aquest curiós i apoteòsic embolcall són espesses i fosques núvols de pols que permeten mostrar un fenomen conegut com a ressò de llum amb una claredat sorprenent. Els ecos de llum es produeixen quan el centelleig inicial que parteix d'un objecte que incrementa la seva brillantor sobtadament es reflecteix en la pols interestellar que es troba en el medi. La llum de l'esclat inicial arriba a l'observador en primer lloc, mentre que la reflectida en la pols o altres objectes situats entre la font i l'observador comença a arribar poc després. Atès que aquesta llum ha viatjat cap a endavant i allunyant-se de l'estrella, provoca la illusió d'un ressò que s'expandeix més ràpid que la velocitat de la llum. Aquests brillantors en la pols permet als astrònoms estudiar com ha evolucionat la pols que envolta l'objecte.

Un exemple d'ecos de llum: L'evolució de l'eco de llum al voltant de V838 Monocerotis:

RS Puppis és deu vegades més massiva que el Sol i 200 vegades més gran és a més una de les estrelles més lluminoses de la classe estrelles cefeides variables. La seva brillantor intrínsec mitjana és 15.000 vegades major que la lluminositat de l'nostra estrella. A mesura que avancen les estrelles variables, les cefeides tenen períodes comparativament llargs: el RS Puppis, per exemple, varia en brillant en gairebé un factor de cinc cada 40 dies més o menys.

Les estrelles Cefeides són estrelles variables molt lluminoses, de 500 a 300.000 vegades més grans que el Sol. Són variables polsants que s'expandeixen i s'encongeixen en un curt període de temps seguint un patró específic. Els astrònoms poden realitzar mesuraments de distància a una cefeida mesurant la variabilitat de la seva lluminositat, el que les fa molt valuoses per a la ciència. De fet va ser l'estudi d'una estrella Cefeida la qual ens canvi la visió de l'Univers, ho va fer el famós astrònom nord-americà Edwin Hubble.

Fins a principis de segle XX, es pensava que la nostra Galàxia era l'Univers. Estudis de lluminositat d'estrelles Cefeides realitzats pel Edwin Hubble van demostrar que hi ha estructures molt llunyanes, exteriors a la via làctia, l'anomenada en l'època "nebulosa d'Andròmeda" no era més que una altra galàxia a 2.4 milions d'anys llum. Per tant vam descobrir que la nostra galàxia era una més de les altres milers de milions del nostre Univers.

Enllanç al blog