Els escrivia ahir sobre holandesos i alemanys i de la seva indecent manera de tractar-nos als de l'Europa del Sud, especialment a espanyols i italians, que sempre segons els seus dirigents polítics ho fem malament i no sabem contenir la despesa pública, ni tan sols quan es produeix una pandèmia. Del meu article pot deduir-se que generalitzo i incloc a la ciutadania d'aquests dos països. No és cert i ho reafirmo perquè no quedi dubte, perquè la crítica ve al cas de la qual va fer valerosament el primer ministre de Portugal, António Costa, que va pronunciar síl·Laba per síl·laba la paraula "re-pug-nan-te" en dirigir-se al Ministre de Finances holandès que proposava investigar als països que ara no disposen de pressupost per afrontar la crisi derivada del coronavirus, és a dir: Espanya, Itàlia i, de passada, Portugal.
El que pensin els que voten a aquests dirigents, que per a més inri es van a passar dues setmanes pensant-si accepten o no, o el que els proposen la majoria dels seus col·legues europeus per poder sortir d'aquesta tragèdia global, és cosa seva, tot i que en atorgar la seva confiança electoral deu ser perquè no estan en desacord amb les seves idees i donen suport majoritàriament les seves propostes.
L'Europa de dues velocitats sempre ha existit, i en casos com el que ens ocupa, és encara més evident i, per descomptat a ulls d'aquest periodista, indecent o immoral perquè la vida de la gent no és una cosa ni de rics, ni de pobres, sinó d'éssers humans neixin on neixin i visquin en el lloc que visquin.
Acabar, d'una vegada per totes, amb la prepotència dels que van de supremacistes per la vida pública és una de les grans assignatures pendents que té la Unió Europea, si és que vol tenir algun futur. La història ens explica clarament el paper que per a la formació de la cultura europea i universal han tingut els Imperis romà i espanyol, ara convertits en nacions amb problemes pressupostaris, als quals les crisis que provoca la globalització ha debilitat molt greument, sense que per això es degui menysprear la seva dignitat i la dels milions de ciutadans que els habiten i menys davant d'una pandèmia mundial que ja compta seus morts per centenars.
Escriu el teu comentari