​“L’aïllament és una de les formes més potents de violència masclista”

 

El confinament derivat de l’estat d’alarma per la crisi sanitària de la Covid-19 ha agreujat la situació de vulnerabilitat de persones que ja eren vulnerables, com és el cas de les dones que pateixen violència masclista i que viuen amb el seu agressor.

La prioritat de fer front a la pandèmia i de destinar el màxim de recursos a aquesta emergència, crea un altre estat d’alerta en un context capitalista, racista i patriarcal en què no es posa en el centre la cura a les persones.

Així ho explica la psicóloga Núria Becerra Vilatovà, que porta prop de 15 anys especialitzada en atenció a les violències masclistes i cinc en el Servei d’Informació i Atenció a les Dones (SIAD) de Badalona. “Jo crec que amb el confinament no hi ha més o menys masclisme, sinó que el masclisme canvia d’expressió i, davant això, les entitats feministes i de drets socials hem d’estar en alerta”.

Conferencia de Núria Becerra Vilatovà  a Xile

El fet de prioritzar l’economia a les cures i de voler rescatar un sistema financer respon, explica Becerra, a una altra elecció clarament masclista, per la qual cosa, amb la crisi sanitària, els temes de perspectiva de gènere es posposen.

“Potser si els drets de les persones més vulnerables haguessin estat al centre, aquesta pandèmia no hagués estat tan dura”.

Tot i això, en l’actualitat, hi ha un moviment de lluita feminista i de drets socials molt actiu que ha ajudat a sensibilitzar i involucrar part de la societat. Hi ha publicitat a les xarxes socials amb el telèfon al qual poden trucar les dones que visquin o hagin viscut situacions de violències masclistes (900.900.120), i hi ha informació a farmàcies i altres establiments essencials oberts, a més de les xarxes veïnals i familiars que poden alertar si veuen o perceben algun element de violència masclista. Cal afegir que hi ha mecanismes judicials, policials i socials oberts com a serveis essencials.

“SUPERVIVENTS”

La resposta de cada dona depèn de cada cas. “Hi ha dones que estan en risc físic perquè viuen amb el seu agressor i s’intenta fer un seguiment sense posar-la en risc. Si la situació de confinament, d’aïllament, és difícil per a la població, en el cas d’aquestes dones l’angoixa i la por es multiplica. L’aïllament és una de les formes més potents de violència masclista”.

Tot i això, Becerra sosté que moltes d’aquestes dones, no només són víctimes, sinó que també tenen estratègies, són resilients i poden fer front al confinament perquè són “supervivents”.

Se les recomana, en aquesta situació d’excepció, que hi hagi una comunicació mínima i que eviti els enfrontaments, si bé és cert que “si un agressor vol exercir violència, l’exercirà”.

I DESPRÉS DEL CORONAVIRUS?

Com a psicòloga, Becerra considera que un cop s’alleugerin les mesures de confinament i passin els mesos, cal un aparell institucional que ha d’estar actiu i preparat des d’entitats com l’Institut Català de les Dones, SIADs i tota la Xarxa d’Atenció i Recuperació Integral per a les dones en situació de violència masclista de Catalunya: “Hem de ser conscients de les respostes que necessitem quan passi tota la crisi”.

En aquest sentit, destaca que s’han d’exigir recursos habitacionals i de suport psicològic. “Les xarxes de salut mental estaran molt saturades”, conclou.