La pobresa extrema i el coronavirus, l'aliança mortal que oprimeix el tercer món

 

Des del començament de la crisi provocada per la pandèmia del coronavirus, milions de persones s'enfronten diàriament al desafiament de poder viure. Les mesures imposades pels diferents països per evitar la propagació de virus estan afectant especialment als col·lectius de població més vulnerables, per als que aquesta emergència està agreujant de forma important les seves ja de per si difícils condicions de vida.

Entre aquests grups de població, vulnerables entre els més vulnerables, es troben els habitants dels slums; les grans barriades que creixen sense ordre ni concert al voltant de moltes ciutats dels països més empobrits del món. En ells s'amunteguen milions de persones que, majoritàriament, provenen de zones rurals i que van migrar a les ciutats a la recerca d'un futur que el camp els negava.

Segons ONU Habitat, en aquests assentaments informals i barris marginals viuen al voltant de mil milions de persones que, diàriament, s'enfronten a greus mancances d'aigua, sanejament, gestió de residus o assistència mèdica, entre altres.

Les mesures de confinament decretades pels governs de la major part dels països, han atrapat en aquestes escombrades a milions de persones, a les quals s'impedeix sortir a buscar el suport diari, de manera que la fam i la violència comencen a deixar-se sentir als carrers i carrerons.

A més, l'escassa superfície dels habitatges d'aquestes àrees, habitacles de 20 o 25 metres quadrats en què poden habitar fins a 10 persones, dificulten en gran manera la possibilitat de guardar les distàncies de seguretat recomanades o que les persones puguin romandre a casa seva.

A Mans Unides, que treballa en moltes d'aquestes barriades en diferents països d'Àfrica, Àsia i Amèrica Llatina, i que està en contacte permanent amb els seus socis locals per intentar donar resposta a les peticions urgents, arriben diàriament testimonis sobre l'enorme desafiament que suposa, a hores d'ara, viure en un slum.

Coronavirus a l'Índia

FAM A L'ÍNDIA

"Vaig als barris marginals cada dia per fer la feina de socors i no hi ha un dia que no plori. Veig nens famolencs, famílies senceres sense menjar, perquè la majoria de les persones en els barris pobres tenen molt poc menjar". El pare Rolvin de Mello, salesià, director executiu de centre Don Bosco a la ciutat de Bombai assegura que la situació a l'Índia és terrible en aquests moments.

El Govern de l'Índia està prenent algunes mesures per pal·liar la situació d'aquestes persones, "però no és suficient", explica el religiós indi. "A mi em fa més por la gana que el coronavirus. La fam matarà a més persones a l'Índia", assegura.

"El virus s'està propagant molt ràpidament i amb la densitat de la població que tenim a l'Índia, especialment en els slums, no hi ha manera que algú pugui respectar el distanciament social o les mesures de la quarantena i aquesta és, precisament, la raó per la qual molts donen positiu", explica el salesià.

En tot el país, les ciutats més afectades són Bombai i Pune, on es concentra una gran quantitat de població que viu al dia per tenir feines precàries. "S'estima que, només a Bombai, a finals de la tercera setmana de maig podria haver 600.000 pacients de coronavirus. Amb molt poca infraestructura al seu lloc i escasses instal·lacions mèdiques, la taxa de mortalitat serà alta", vaticina el pare De Mello.

El Govern de l'Índia està prenent algunes mesures per pal·liar la situació d'aquestes persones, "però no és suficient", explica el religiós indi. "A mi em fa més por la gana que el coronavirus. La fam matarà a més persones a l'Índia", assegura.

INCERTESA A KENYA

De la mateixa opinió és la germana Mary Kileen, directora del Mukuru Promotion Centre (MPC) i soci local de Mans Unides a Kenya des de fa molts anys. Des Mukuru, un dels slums de Nairobi, la germana expressa la seva preocupació per l'enorme dany que la crisi del coronavirus està fent als habitants de l'slum: més de 600.000 persones que, de la nit al dia, s'han vist sense ingressos i sense possibilitat d'aconseguir-los.

La majoria d'aquestes persones són treballadors ocasionals que reben la seva paga diària o setmanal i que es dediquen a treballs informals com el servei domèstic i el rentat de roba. Són també conductors, guies turístics informals, repartidors, treballadors en hotels i restaurants ...

"De les 500 llits d'UCI que hi ha a Kenya, només queden 70 disponibles", afirma la germana Kileen.

"I, el 16 de març, inesperadament, se'ls va dir que ja no hi havia feina, que s'anessin a casa seva. I es van quedar sense ingressos en un país en el qual no hi ha cap tipus d'ajuda social ni per la desocupació", explica la religiosa irlandesa que porta més de 40 anys dedicada a treballar pels més desafavorits a Kenya.

A més, els habitants dels slums s'enfronten a un altre greu problema: la fam. "En aquests moments, la gent de Mukuru no sembla molt preocupada pel coronavirus, a ells el que de veritat els importa és saber si podran menjar avui", explica la missionera irlandesa.

La manca d'accés a l'assistència sanitària és també motiu de preocupació per Mary Kileen. "Si el virus arriba als slums seguint els patrons d'Estats Units i Europa, serà devastador. Ens sorprèn que, donades les condicions de vida, no hi hagi hagut ja una explosió de casos", assegura.

Persones rentant-se les mans en una campanya de conscienciació a Kenya

"Nosaltres esperem poder muntar un centre d'atenció a malalts de Covid-19 en un dels nostres col·legis, si el contagi per coronavirus s'incrementa en el slum. Perquè, per descomptat, per als que no puguin permetre pagar-lo, no hi haurà hospitalització", explica Mary Kileen.

"De les 500 llits d'UCI que hi ha al país, només queden 70 disponibles. Sembla que els més rics s'han comprat els seus propis respiradors i que a la gent més pobra només l'admeten en els hospitals públics si paguen o algú pot pagar per ells. I aquests hospitals estan molt pobrament equipats i, per descomptat, no estan preparats per fer front a una cosa així ", continua la germana Kileen.

VIOLÈNCIA A GUATEMALA

Aquestes situacions es repeteixen, gairebé calcades, en els assentaments urbans de les perifèries de la Ciutat de Guatemala i municipis limítrofs, on malviuen més de milió i mig de persones. "En aquests llocs, la presència institucional i dels partits polítics es limita als períodes electorals", explica el pare Jesús Rodríguez, missioner a Guatemala des de fa més de 50 anys.

Segons el religiós espanyol, "les recomanacions sanitàries donades a una població que viu el dia a dia del carrer i, en molts casos, al carrer, poden ser molt difícilment acatades per la major part de la gent". "Això explica que ni les mesures de força aconsegueixin resultats en un país familiaritzat amb les armes", assegura.

"La pandèmia del coronavirus ha vingut a despullar, de nou, un país que està evidenciant grans mancances que ja comencen a sentir i patir en carn pròpia les grans majories, sense accés als serveis bàsics", explica el pare Jesús. "I les dones empobrides d'aquests assentaments urbans són especialment vulnerables en crisi com l'actual, perquè estan sempre exposades a malalties cròniques per la desnutrició i els embarassos", comenta el missioner espanyol.

Dones agricultores a Guatemala

En entorns desfavorits com els assentaments urbans, la violència i els problemes de salut mental es manifesten també amb més virulència. "Situacions com aquesta del coronavirus, amenacen seriosament la salut mental i la seguretat, especialment de les dones", assegura el missioner. "Només en l'últim mes, els mitjans de comunicació han informat de 98 dones desaparegudes i de 25 que han abandonat la llar per violència intrafamiliar", informa.