Ciutadans descarta totes les propostes dels crítics per reformar els estatuts
L'esmena que proposava que als càrrecs territorials dels triï la militància, no l'Executiva nacional, aconsegueix solament un 6,28% de suport
Les vuit esmenes a la totalitat que els afiliats de Ciutadans havien promogut com alternatives al document d'Estatuts i al d'estratègia política --quatre per a cada un-- han estat rebutjades, com s'esperava, per una àmplia majoria dels compromissaris a la V Assemblea General del partit.
Entre aquestes esmenes, hi ha la d'Estatuts presentada per l'agrupació de Valladolid i recolzada per la corrent crític que encapçalava Francisco Igea, vicepresident de la Junta de Castella i Lleó i exrival d'Inés Arrimadas a les primàries.
En el marc d'aquest congrés, que se celebra durant quatre dies de forma telemàtica --a causa del coronavirus--, aquest text alternatiu va ser recolzat solament pel 6,28% dels delegats del grup d'Estatuts.
El 92,89% van votar en contra i el 0,83% es van abstenir, segons els resultats de les votacions de divendres facilitades pel partit, que no ha donat el nombre de vots.
"NO VOLEM BARONS NI VIRREIS O PREFECTES"
El ponent de l'esmena, Antonio Calonge, director general al Govern de Castella i Lleó, ha defensat un model de partit en el qual els càrrecs territorials siguin elegits pels afiliats, no per la cúpula de Cs. "No volem barons, però tampoc virreis o prefectes", diu en el vídeo, per l'acusació que solia fer Arrimadas a Igea sobre les baronies territorials.
L'esmena apostava també per una estructura orgànica "adaptada al terreny", amb òrgans i càrrecs "més propers als afiliats", i que afavorís la participació dels militants en el disseny de les polítiques públiques.
Així mateix, reclamava que el règim sancionador de Cs respectés "la proporcionalitat i la presumpció d'innocència", que els òrgans disciplinaris estiguessin separats dels òrgans de decisió i que es reconegués "el dret a la discrepància, fins i tot públicament".
IMMENSA MAJORIA D'OFICIALISTES
De les quatre esmenes a la totalitat dels Estatuts, aquesta ha estat la que ha recollit més suports, ja que les altres tres van ser rebutjades amb percentatges encara més alts, superiors al 98% dels delegats. Aquests resultats eren previsibles en un congrés en què la immensa majoria dels compromissaris són afins a la direcció del partit.
La presentació en vídeo sobre la ponència d'Estatuts l'ha fet el secretari de l'antiga gestora de Ciutadans, Andrés Betancor, que ha advocat per mantenir el model organitzatiu de Cs --tots els òrgans territorials depenen de l'Executiva nacional-- mentre s'"amplia la democràcia interna per donar poder encara més als afiliats".
Segons ha subratllat, el Comitè Executiu és elegit per la militància i per això té "legitimitat democràtica" per nomenar els càrrecs orgànics intermedis. A més, ha destacat que la ponència d'Estatuts inclou òrgans nous com el Consell de Coordinació Territorial i la Convenció Ciutadana i habilita els afiliats per promoure una moció de censura contra l'Executiva.
POLÍTICA DE PACTES
Entre les esmenes a la totalitat de la ponència d'estratègia, la que ha convençut a més delegats en el conclave ha estat la presentada per l'agrupació d'Hortaleza (Madrid), que, segons els seus impulsors, va ser la més votada per les agrupacions d'afiliats.
En les votacions del grup d'estratègia, aquesta proposta ha obtingut un suport del 6,99%, enfront d'un 90,12% de vots en contra i un 2,88% d'abstencions. Les altres esmenes a la totalitat han estat rebutjades amb entre un 92% i un 94% de vots en contra.
La ponència d'estratègia va ser exposada per la secretària general de Cs, Marina Bravo. Pel que fa a la proposta de l'agrupació d'Hortaleza, va ser redactada per Víctor Gómez Fredes i explicada en vídeo per Marta Marbán, diputada de l'Assemblea de Madrid.
Marbán ha reivindicat "un partit útil" que pensi en l'interès general i que, en comptes de triar a PP com a soci preferent, pacti "a banda i banda", ja que creu que molts votants el van castigar a les eleccions generals de novembre per "haver mirat només a un costat".
Sobre la negativa de l'Executiva d'Albert Rivera a pactar amb Pedro Sánchez després dels comicis d'abril, la diputada ha lamentat que no es segellés una aliança amb el PSOE perquè Sánchez "no ho desitjava" i perquè Cs "no va saber explicar" la seva postura . Considera, això sí, que l'actual presidenta de el partit ha començat a corregir el rumb per "recuperar el centre polític".
Respecte a les esmenes parcials, Ciutadans encara no ha informat de quines s'han aprovat, i tampoc ha donat detalls sobre les esmenes transaccionals. Alguns compromissaris lamenten que no van veure una disposició a arribar a acords parcials respecte a l'esmena de Gómez Fredes.
Francisco Igea, vicepresident de la Junta de Castella i Lleó i representant de l'ala crítica d'el partit
DEBATRE EN UNA ASSEMBLEA TELEMÀTICA
Durant el divendres, segona jornada de l'Assemblea General, centenars de compromissaris es van connectar a la web de Cs per participar en les deliberacions i votar les esmenes.
Fonts de l'Executiva sostenen que ha estat "molt més participatiu" que un congrés presencial, ja que permetia que tots els delegats poguessin expressar les seves opinions i dubtes i interactuar en els xats.
En canvi, des del sector crític afirmen que moltes preguntes es van quedar sense resposta i que no hi va haver un veritable debat. "Molt decebedor tot. Estan decidits a que això sigui un mer tràmit i a continuar amb una organització en la qual el poder absolut deriva de el governant, i que va contribuir decisivament a portar-nos al desastre", han dit.
En la jornada de dissabte, es reunirà el plenari de l'Assemblea per debatre els textos dels Estatuts i l'estratègia amb els canvis introduïts divendres i posteriorment es votaran. Serà llavors quan s'aprovin els documents definitius.
Escriu el teu comentari