Urkullu, Torra, Feijóo i Moreno demanen al Govern central que acabi amb l'estat d'alarma

 

El president del Govern espanyol, Pedro Sánchez, ha tractat avui de calmar els ànims de molts presidents autonòmics que s'han vingut queixant que l'Executiu els informa a posteriori de les decisions que adopta i no compta amb ells. Per a això, el cap de l'Executiu ha anunciat un fons no reemborsable de 16.000 milions per a les CCAA, que no computa en el dèficit fixat per a aquest any en el 0,2 per cent i una ordre ministerial de "cogovernança" de la desescalada.

Però el cap de l'Executiu s'ha trobat en la vuitena reunió que ha tingut avui amb els presidents regionals, amb que varis d'ells li han demanat directament que acabi amb l'estat d'alarma i tornar a la legislació ordinària per aplicar les mesures de la desescalada. I ho han fet just el dia després que Sánchez hagi insistit que no hi ha pla B en cas que el Parlament no li aprovés una altra pròrroga de l'estat d'alarma.

Així ho han fet els presidents de Catalunya, Euskadi, Andalusia i Galícia, mentre que Madrid, Múrcia i Castella i Lleó han qüestionat la forma en què està aplicant l'alarma per part de l'Executiu. Fins i tot algunes CCAA governades pel PSOE s'han rebel·lat contra el dèficit de l'0,2 per cent i han demanat tenir més marge, així ho han fet Aragó, Balears i Navarra, que en aquesta petició s'han sumat a Catalunya.

El Lehendakari, Iñigo Urkullu, que porta ja diverses reunions de presidents queixant-se que el cap de l'Executiu actuï sense comptar amb les CCAA, ha demanat avui formalment a Pedro Sánchez que es reformuli "el model de gestió d'aquesta crisi" i "que es replantegi l'aplicació de la legislació d'excepcionalitat ", és a dir, l'estat d'alarma, per passar a implementar la legalitat ordinària amb la finalitat de" garantir la salut pública i el retorn progressiu a la normalitat institucional ".

A més, ha tornat a reclamar "respecte a l'autogovern" d'Euskadi i ha considerat "imprescindible articular un marc bilateral estable de diàleg per a la governança compartida", basada en "la codecisió".

També Torra ha reclamat de nou al president del Govern central, Pedro Sánchez, que no prorrogui l'estat d'alarma o que, si ho fa, exclogui Catalunya d'aquesta decisió i nom a l'Executiu autonòmic autoritat competent. El seu grup parlamentari al Congrés JxCat ja ha apuntat la possibilitat de votar en contra de la nova pròrroga aquesta setmana, quan Sánchez la sotmeti a Parlament.

CINC PRESIDENTS DEL PP EL QÜESTIONEN

Però aquests presidents no han estat els únics a qüestionar l'aplicació de l'estat d'alarma durant la desescalada, també ho han fet cinc presidents autonòmics del PP que, d'una manera o altra, han criticat la forma en què s'aplica Pedro Sánchez aquesta legislació excepcional. Una crítica que es correspon amb el que ha vingut dient el PP durant aquests últims dies, a deixar en l'aire el seu suport a la propera pròrroga.

Un dels més durs a això ha estat el president gallec, Alberto Núñez Feijóo, que h a mostrat el seu rebuig a perllongar l'estat d'alarma actual, vigent fins al proper dia 9, i ha apostat perquè la desescalada es regeixi per altres opcions de la "legislació ordinària" com la Llei General de Salut Pública, de la qual ha suggerit que es podria fer "alguna modificació" per regular la mobilitat de les persones.

En cas que el Govern espanyol "consideri que aquestes reflexions no s'han de tenir en compte", Feijóo li ha plantejat que "al menys moduli" l'estat d'alarma per afrontar la desescalada per veure "en quins territoris cal" o quins drets "es limiten".

Una posició que ha secundat el seu company de partit, el president andalús, Juan Manuel Moreno, qui ha considerat que el Govern espanyol hauria d'anar pensant en derogar l'actual estat d'alarma i que el "raonable" seria, si les xifres de contagis per coronavirus segueixen caient, com ja està passant en els últims dies, que no seguís vigent a finals d'aquest mes de maig.

ESTAT D'ALARMA NO MÉS ENLLÀ DE MAIG

Per a Moreno, és el moment que el Govern central vagi pensant en garantir la lluita contra el Covid 19 "sense recórrer a la fórmula de l'estat d'alarma", sobretot, quan el sistema jurídic espanyol té instruments perquè l'executiu nacional "coordini la lluita "contra aquesta epidèmia sense" necessitat de recórrer a mesures dràstiques que podien tenir sentit en un primer moment, però que, transcorreguts gairebé dos mesos, poden ser substituïdes per altres mesures ".

Alfonso Fernández Mañuec o, president de la Junta de Castella i Lleó, també ha llançat dures crítiques contra l'Executiu de Sánchez per la forma en que aplica el decret d'alarma i ha reclamat "criteris clars" i un canvi "rotund" de rumb i "en profunditat".

El president murcià, per la seva banda, Fernando López Miras, ha assenyalat que en principi no s'oposa a una pròrroga de l'estat d'alarma sempre que no sigui perquè el president del Govern central vulgui mantenir "el poder absolut" o per imposar "fulls de ruta ideològiques".

I encara que la presidenta de la comunitat de Madrid, Isabel Díaz Ayuso, tampoc s'ha mostrat en contra de manera rotunda a prorrogar l'estat d'alarma, sí que ha reclamat que l'estratègia sigui més clara per part del Govern d'Espanya.

REBUIG AL DÈFICIT DEL 0,2 PER CENT

Els presidents socialistes per la seva banda s'han mostrat d'acord en mantenir l'estat d'alarma. No obstant això, alguns d'ells han exposat la seva oposició a mantenir el dèficit de les CCAA en el 0,2 per cent que ha decidit el Govern espanyol, no computant així el fons de 16.000 milions no reemborsable.

Javier Lambán, president d'Aragó, ha estat molt clar al respecte a l'afirmar que la regió que presideix "no està en disposició de complir" l'objectiu de 0,2% i ha demanat que els 16.000 milions d'euros d'el fons no reemborsable siguin " la primera de moltes entregues ".

"No vaig a estar en disposició de complir-lo perquè no estic disposat a retallar en Sanitat, Educació i Serveis Socials. És més important atendre els ciutadans de complir amb les normes financeres", ha asseverat.

I en la mateixa línia s'ha pronunciat la seva companya, la presidenta de Navarra, María Chivite, que també ha demanat flexibilitzar el objectiu de dèficit: "És evident el notable augment de la despesa i la considerable reducció d'ingressos que suposarà aquesta crisi, la qual cosa implica que haurem de recórrer a tots els mecanismes possibles per disposar de liquiditat "com" mecanismes de deute, flexibilització de el dèficit i accés a tots els ajuts i eines de cobertura que s'habilitin per part de les administracions ".

El president català ha seguit la seva línia crítica també amb aquest assumpte i h a considerat "insuficient" la flexibilització del dèficit autonòmic al 0,2%. A més de demanar directament 4.000 dels 16.000 milions del fons no reemborsable anunciat per Sánchez.

De fet, i sobre el dèficit al 0,2%, ha lamentat: "Com ha dit la presidenta de les Illes Balears, és totalment insuficient, i ridícul tenint en compte que l'Estat farà un dèficit del 10%".