El consistori barceloní perjudica a la majoria de veïns amb l'impost de Tractament de Residus

Un recent estudi de la Universitat de Saragossa ha demostrat mitjançant el model estacionari de dades de panell proposats per Driscoll i Kraay que la generació de residus no guarda vinculació amb el consum d'aigua, sinó que influeixen altre tipus de factors com el valor cadastral, la capacitat adquisitiva o el PIB per càpita.

L'estudi, elaborat pel departament d'anàlisi econòmica de la UNIZAR, examina la relació entre la generació de residus, el percentatge que es recicla i el consum d'aigua per habitant, centrant-se a Catalunya durant els anys 2000 i 2018.

En les seves conclusions afirma que el consum d'aigua no té efecte sobre la producció de residus municipals, "de manera que vincular les taxes de recollida i tractament d'escombraries a aquesta mesura no repercutiria adequadament el cost del servei ni, per tant, es compliria el principi de recuperació de costos ".

Actualment els veïns de Barcelona paguen amb la factura de l'aigua la Taxa Metropolitana de Tractament de Residus (TMTR), que és un tribut de l'AMB (Presidit per Ada Colau), i que calcula el seu import en base al consum d'aigua i de la renda per càpita ni el valor cadastral (IBI) de l'habitatge.

Aquest estudi demostra que aquest sistema tarifari, el de l'Ajuntament de Barcelona, no incentiva la població a produir una menor quantitat de residus. Els determinants que sí exerceixen un impacte sobre la generació de residus són la renda per càpita i el pes del sector de la construcció.

En altres paraules, els veïns de Nou Barris, amb un PIB menor que els veïns de Pedralbes, paguen la mateixa taxa per aquest càlcul fiscal que l'estudi de la Universitat de Saragossa ha demostrat erroni. "El factor en què es basa el disseny de la tarifa no reflecteix fidelment la quantitat de residus generada, a més de resultar una quantia injustificada i no assegurar la viabilitat econòmica del servei".

Per tant, si la distribució de costos de residus es vinculés a la valor IBI, els veïns de Nou Barris pagarien un cost molt menor d'aquesta taxa (TMTR). Com el mateix estudi assenyala, una distribució de la recaptació inadequada comporta a una situació en què el cost del servei es repercuteix incorrectament entre la població d'un municipi.

La integració en les taxes municipals del servei d'aigua juntament amb el tractament de residus i la recollida d'escombraries és perjudicial per als barris amb menys poder adquisitiu i major densitat de població davant d'aquells altres amb un major nivell adquisitiu.

En aquest sentit segons l'estudi resulta un càlcul que millora la redistribució tenir en compte en aquest impost local la renda de les llars i la ubicació dels usuaris. D'aquesta manera s'estructuren millor les tarifes de recollida, enfront de l'actual sistema.

El càlcul actual sobre la base del que s'afirma a la Universitat de Saragossa evidència que l'Ajuntament de Barcelona aplica polítiques fiscals que econòmicament són desfavorables a la majoria dels seus ciutadans que van votar a un govern d'esquerres perquè els protegís.

Seguirem informant...