El Comitè científic no ha de ser un secret d'Estat

Vull saber els noms i cognoms del Comitè Científic que ha decidit fins ara els temes més importants en el confinament i canvi de fase dels ciutadans de tot Espanya. I no només vull llegir els seus noms sinó també un resum del seu currículum acadèmic, degudament informat pel Govern central, en què es detallin les raons per les quals han estat elegits per a tan compromesa missió. Aquesta delicada missió no ha de ser, com ho és fins ara, un secret d'Estat.

No em val que sigui previ pagament per part del lector . Què trist és veure com els diaris de paper antics s'esforcen a furtar a la gent, que no té gairebé diners per menjar, el que consideren les seves lectures més valuoses, perquè el que no pagui la quota es quedi sense la informació, com si la llibertat d'expressió, fos una cosa només de rics o pobres, quina pena! I el que és pitjor: Ministres com el d'Universitats, que cobra un sou important, contribueix perquè els seus articles calgui pagar-los, quan ja cobra de l'Estat força més del que fa al seu despatx madrileny.

El periodisme a la xarxa ha de posar-se a disposició de la gent sense cap cost com ho ve fent la ràdio des de fa més de cent anys. Si algú vol cobrar per escriure, que usi el paper. Per això estan els diaris i els llibres. Ja sé que als polítics els convé que a Internet desapareguin tantes veus crítiques, però moltes vegades el que no li interessa a aquests mateixos polítics és el que convé a la immensa majoria dels seus votants.

I si demano que sapiguem d'una vegada qui són els "famosos experts" que ens tenen enclaustrats és perquè seria bo que acabéssim amb les suspicàcies entre dreta i esquerra en el molt caòtic i lamentable assumpte de la "desescalada", que estan tenyint la tragèdia del coronavirus d'un deixant groga com l'enveja de rancor entre ciutadans de diferents autonomies que, a la llarga, ens deixarà en mans dels més exaltats quan enxampin a la seva terra als que vénen d'un altre lloc de l'Estat, on per exemple si poden anar-se'n a una terrassa a prendre un senzill cafè.

Com més clar estigui tot, millor per a la salut i la pacífica convivència. I recordin els que governen, encara que la comparació sigui odiosa, que durant la infame dictadura franquista així com en l'actual Xina comunista les mesures més dures tampoc es consultaven a la gent, s'imposaven per un estat d'excepció, que ningú sap a qui se li ha acudit. Vaja, com ara mateix a l'Espanya que presumeix de confederal.

Qui els escriu, que ja vist tantes coses en aquest país, es prefereix quedar no obstant això amb aquella frase del filòsof i escriptor indi Rabindranath Tagore: "Agraeixo no ser una de les rodes de poder, sinó una de les criatures que són aixafades per elles". Perquè, malgrat tots els inconvenients que això comporta, és el que impregna d'immortalitat al teu esperit.