Tensió a la sanitat perquè falten un mínim de 1.000 facultatius als CAP catalans
Els professionals dels CAPs catalans denuncien la infradotació d'efectius i recursos per fer front a les pròximes setmanes si hi ha un rebrot de Covid-19.
Segons el Institut Català de la Salut (ICS) l'Atenció Primària atén el 85% dels positius per covid-19 al costat de les seves competències habituals i l'atenció als pacients de residències d'ancians i si la pressió pel coronavirus es trasllada als ambulatoris, aquests creuen que els falten recursos per afrontar un repunt en el procés de desescalada.
Metges de Catalunya ( MC) estima que l'atenció primària necessita incorporar a més de 1.000 facultatius "per encarar amb garanties la nova etapa del Covid-19", després que el primer nivell assistencial hagi assumit noves competències derivades del coronavirus com l'atenció a les residències geriàtriques, la detecció de nous casos comunitaris mitjançant les proves PCR a pacients amb simptomatologia d'infecció i el seguiment dels seus contactes.
El sindicat adverteix, que el primer punt d'accés a el sistema sanitari públic "segueix arrossegant un dèficit important de plantilla que es farà més evident en la nova etapa de Covid-19". En aquest sentit, recorda que només a la xarxa d'atenció primària de l'Institut Català de la Salut (ICS), que gestiona el 80% dels equips d'atenció primària, "es van perdre més de 900 facultatius causa de les retallades, dels quals únicament s'han reposat un centenar de professionals arran de l'acompliment parcial dels acords de sortida de vaga de finals de 2018, que preveien una contractació de 309 nous metges de família ".
Així doncs, per assumir les noves funcions de suport en el control epidemiològic i continuar atenent la població amb patologia crònica "amb uns estàndards mínims de qualitat", MC exigeix a Departament de Salut "una inversió notable en recursos humans, una provisió adequada de material de protecció individual contra el coronavirus i el redisseny organitzatiu i assistencial de l'atenció primària, amb l'objectiu d'absorbir tota l'activitat postergada per la pandèmia sense posar en perill ni als professionals ni als usuaris ".
A més, demana la qualificació de malaltia professional per als facultatius contagiats per coronavirus, un complement específic especial de perillositat i la reversió de les retallades aplicades des de 2010 que han suposat una pèrdua de l'30% de el poder adquisitiu el metge. "Cal que es reconegui a tots els nivells el paper fonamental de l'professional de medicina familiar i comunitària, no només en la contenció de l'expansió de la Covid-19, sinó també en la humanització de l'exercici mèdic", conclou el sindicat.
EL NOU MODEL DE CAPS SERÀ MENYS PRESENCIAL I MÉS TELEMÀTIC
El flux presencial dels pacients està retingut però el personal tem veure sobrepassat durant les properes setmanes, per la suma de l'seguiment de pacients contagiats costat de l'atenció de la població vulnerable, com els malalts crònics, que són els grans oblidats durant la pandèmia.
Els principals temors d'aquests professionals de la primària són a l'col·lapse, les baixes per estrès posttraumàtic i falta de professionals, sobretot d'infermeria, perquè es comença a notar un repunt a l'sumar a la gestió del covid-19 dels procediments previs a ell.
La pressió assistencial és possible que hi hagi disminuït en els hospitals, però en els CAPs ha augmentat perquè, a part dels pacients per zona i els serveis externs, es continuen fent un seguiment telefònic i PCR a positius per covid-19.
L'Atenció Primària es reinventarà i reduirà la presència del pacient per minimitzar els contagis: reforçant l'atenció telefònica; creant un formulari de consulta entre professional i pacient; activant la comunicació telemàtica i implementat les videotrucades. Amb aquesta fórmula es pretén dur els CAPs a un altre estadi de relació amb els seus pacients.
Escriu el teu comentari