Joan Guix va dimitir pel contracte 'a dit' de 15 milions a Ferrovial?

 

Joan Guix, secretari de Salut Pública de la Generalitat i màxim responsable de la crisi del Covid-19 a Catalunya va renunciar la setmana passada al seu càrrec per no estar d'acord amb la decisió de la Generalitat d'adjudicar a Ferrovial el seguiment dels casos amb Covid-19, segons ha pogut saber CATALUNYAPRESS  de fonts ben informades.

El Sistema d'Emergències Mèdiques (SEMSA), un òrgan dependent de Departament de Salut, ha licitat per 14,6 milions d'euros (17,7 milions amb IVA) un contracte a Ferroser Serveis Auxiliars, una de les filials de Ferrovial. . El procediment s'ha resolt sense concurs públic i sense aportar raons que justifiquin ni l'elecció d'aquesta empresa ni l'import de l'adjudicació.

Segons resa el contracte que ha publicat la Generalitat, Ferrovial ha d'informar "qualsevol persona asimptomàtica que compleixi la definició de contacte estret d'un cas confirmat", sobre les "precaucions d'higiene respiratòria i rentat de mans i símptomes d'alarma de la malaltia" . Només en les ocasions que es consideri oportú, Ferrovial haurà de "reforçar la vigilància cridant als contactes a la meitat del període (dia 7) i a la fi del període de la quarantena".

No obstant això, aquest no serà l'únic servei que la Generalitat pugui licitar a dit. Segons consta en el contracte on s'adjudica el seguiment de casos de Covid-19 a Ferrovial, es podran contractar per procediment d'emergència, sense concurs, els següents serveis:

- Servei de transport de mostres.

- Serveis de transport sanitari urgent i no urgent.

- Subministrament de vehicles i serveis connexos.

- Subministrament de fungibles que siguin necessaris per a donar resposta a l'increment d'activitat.

- Recursos tecnològics i altres serveis per garantir l'atenció al ciutadà i els serveis associats a l'emergència i consultoria mèdica, així com tots els serveis de subministrament connexos.

És a dir, aquesta licitació obre la porta al fet que la Generalitat pugui adjudicar sense concurs serveis com el d'ambulàncies, ambicionats per moltes empreses per l'elevat valor dels contractes. I sense exposar les raons sobre per què contracta a l'empresa adjudicatària. En el cas de Ferrovial, el contracte només justifica l'elecció d'aquesta empresa al·legant que "compleix els requisits de capacitat i solvència necessaris i que no incorre en prohibició de contractar":

El PSC ha demanat aquest divendres, mitjançant una instància parlamentària, més informació a la Generalitat sobre el contracte amb Ferrovial. Assumpta Escarp, diputada socialista de Parlament, denuncia que el contracte ni tan sols exposa el per què dels 17,7 milions d'euros. En totes les adjudicacions públiques s'enuncien les raons que justifiquen l'import del contracte, mentre que en aquesta no donen cap tipus d'explicació emparant-se en l'emergència sanitària.

INDIGNACIÓ AL SECTOR PÚBLIC

El contracte, a més d'haver estat adjudicat sense els procediments habituals de transparència, ha indignat el sector públic per privatitzar el seguiment dels casos de Covid-19. El sindicat Infermeres de Catalunya ha emès un comunicat afirmant que és "indignant la contractació milionària d'entitats privades per fer tasques de rastreig de casos en lloc de dotar de recursos humans i sanitaris a el sistema públic d'atenció primària", denuncien.

Des del sindicat no entenen que aquesta setmana la Generalitat hagi anunciat que reforçarà amb 4,5 milions d'euros al servei d'Atenció Primària mentre que s'adjudiquen "17 milions a una empresa privada per fer tasques que poden fer els professionals d'atenció primària del Sistema de Salut públic de Catalunya ", denuncien des Infermeres de Catalunya.

FERROVIAL, LLIGADA AL CAS PALAU

La sentència del cas Palau recull l'entramat de corrupció vigent a Catalunya durant anys, i implicava a Ferrovial. Segons la sala desena de l'Audiència de Barcelona, Convergència cobrava comissions del 4% per part de l'empresa a canvi d'adjudicacions d'obra pública.

El total de comissions pagades per Ferrovial a CDC i, mogudes a través del Palau, ascendeixen a 6,6 milions d'euros. Els mediadors, Millet i Montull, es van embutxacar 3,5 milions d'euros. El 4% obtingut en cada mossegada es repartia de la següent forma: el 1,5% per als mediadors i el 2,5% per al partit.