La bretxa salarial afecta en major mesura a les dones quan arriben a la jubilació

 

Un informe publicat per l'Observatori Social de La Caixa titulat 'Anàlisi de les necessitats socials d'homes i dones' ha tornat a posar de manifest l'enorme diferència que encara persisteix en el nostre país respecte al salari que perceben dones i homes per treballs similars, la coneguda com bretxa salarial.

Una de les dades aportades per l'informe que genera major preocupació és el fet que aquesta bretxa salarial afecta les dones especialment quan arriba l'edat de jubilació. Aquesta diferència provoca una major vulnerabilitat i dependència econòmica a les dones majors de 65 anys i afecta la seva qualitat de vida.

Aquesta diferència es manifesta especialment en la "diferent cobertura de les necessitats d'homes i dones, manifestades en diferents dimensions, com el benestar econòmic i material, l'ocupació, l'accés a un habitatge digne o l'educació, entre d'altres", assenyala l'informe.

L'informe analitza diversos dels aspectes que ajuden a donar una idea de la realitat que es viu a casa nostra: benestar econòmic i material, treball, habitatge, salut i educació.

En primer lloc, l'estudi analitza la situació en què es troben a Espanya les necessitats socials de dones i homes en diversos apartats. Pel que fa a la manca d'autonomia provocada per les baixes remuneracions econòmiques, el 33,2% de les dones majors de 25 anys no tenen ingressos o aquests estan per sota de l'IPREM, que actualment està en 537,84 euros mensuals. Aquest percentatge es redueix al 14,2% en el cas dels homes.

Això provoca que les moltes dones es trobin en una situació de vulnerabilitat econòmica, tot i que en aquest cas el percentatge de dones i homes en aquesta posició tendeix a igualar-se. Així, el 33,9% de les dones viuen en llars amb ingressos inferiors al 75% de l'ingrés mitjà, percentatge que baixa fins al 31,9% en el cas dels homes.

Un punt en el qual la realitat de les dones és molt millor que la dels homes és en el percentatge d'abandonament escolar entre els 18 i els 24 anys, és a dir, en període universitari. Si en els homes aquest se situa en el 22,1%, en les dones es redueix fins al 14,4%.

Pel que fa a l'habitatge, la sobrecàrrega en el cost, és a dir en aquelles famílies en les quals es dedica més del 30% dels ingressos a les despeses en habitatge, és superior en el cas de famílies que depenen de les dones (23,5 %) que en les que depenen dels homes (19,7%). No obstant això, és lleugerament superior el percentatge d'habitatges en què hi ha males condicions de vida (goteres, humitats, escassetat de llum, manca de dutxa, bany o vàter, etc.) que són ocupades per homes (19%) que les que són ocupades per dones (18,8%).

ANÀLISI DE LA VULNERABILITAT

Una de les conclusions més rellevants de l'estudi és la major vulnerabilitat econòmica de les dones, que s'explica per l'enorme bretxa salarial existent entre els dos sexes, sobretot quan s'arriba a l'edat de 65 anys, ja que les conseqüències de la diferència salarial durant la vida laboral acaben repercutint en les pensions. No obstant això, també s'assenyala que "els ingressos procedents de les pensions permeten tant a homes i, en menor mesura, a dones, romandre relativament aliens als cicles econòmics i a no caure per sota de llindar de pobresa".

Aquesta diferència es visualitza especialment quan s'analitza l'anomenat indicador d'independència econòmica personal. Aquí és on es veu que "la falta d'autonomia en les dones és més del doble que la dels homes en tots i cadascun dels anys objecte d'estudi, i fins i tot el triple en alguns anys", assenyala l'informe.

A més, destaca el fet que aquesta manca d'autonomia econòmica es produeix en totes les franges d'edat analitzada, sent, a més, més àmplia da mesura que l'edat augmenta.

TREBALL I HABITATGE

Analitzant el mercat laboral, les diferències entre els dos sexes lligats a les persones que perceben un salari inferior als dos terços el salari mitjà són sensibles. El percentatge de dones que perceben un salari inferior als dos terços del salari mitjà és el doble que el dels homes. Encara que en els últims anys s'ha reduït aquesta diferència, la realitat és que la bretxa salarial augmenta a causa, entre altres raons, al fet que les dones es veuen obligades a acceptar, en nombroses ocasions, treballs a temps parcial o contractes temporals, la qual que afecta les seves retribucions i a les seves cotitzacions socials.

Pel que fa a l'habitatge, la bretxa salarial també acaba afectant a l'hora de trobar un i l'informe revela que és molt més difícil l'accés a un habitatge digne per a una família encapçalada per una dona que per un home.

De fet, l'informe assenyala que més d'una quarta part de les famílies encapçalades per una dona pateixen major sobrecàrrega econòmica que les encapçalades per un home. Per sobrecàrrega s'entén que les despeses generades per l'habitatge (compra o lloguer i serveis bàsics) suposi més d'un 30% de l'ingrés familiar.

SALUT I EDUCACIÓ

També en qüestions com la salut la bretxa salarial té un impacte negatiu superior en les dones respecte als homes. Problemes mentals, com la depressió i l'ansietat, són detectats amb molta més freqüència, pràcticament el doble, en les dones que en els homes. Curiosament, aquests problemes van augmentant amb l'edat, sobretot entre els 45 i els 64 anys, encara que a partir dels 65 disminueixen sensiblement.

A això cal unir els problemes físics, que igual que els mentals van augmentant amb l'edat. L'informe de l'Observatori Social de La Caixa assenyala que la manca d'exercici físic i el sedentarisme són causes d'aquest tipus de problemes, que acaben afectant més a les dones que als homes, tot i que la diferència es va reduint en els últims anys.

Pel que fa a l'educació, l'informe assenyala que el benestar té molt a veure amb l'educació, encara que això no s'identifica amb el nivell educatiu, ja que la taxa d'abandonament escolar a Espanya és encara molt elevada. En aquest paràmetre, el percentatge d'homes que acaben abandonant els estudis és molt superior al de les dones. En 2017, el 22% dels estudiants homes d'entre 18 i 24 anys van acabar deixant els estudis, mentre que en el cas de les dones el percentatge baixa fins al 22%.

Una dada rellevant que reflecteix l'estudi és que en l'etapa de secundària, les dones tenen una major competència en comprensió lectora, mentre que els homes la tenen en competències matemàtiques.

Un altre aspecte que estudia l'informe fa referència a les llars monoparentals encapçalades per dones i reflecteix que tenen molts desavantatges respecte als encapçalats per homes, sobretot en el cas que hi hagi menors a càrrec seu.

Els desavantatges provenen de la vulnerabilitat econòmica de les dones i de la sobrecàrrega de despeses, que arriben a més de la meitat d'aquestes llars, duplicant la taxa de la resta de la població.

COMPARATIVA AMB EUROPA

Comparant les xifres d'Espanya amb la resta dels països europeus, queda constància que els percentatges respecte a la vulnerabilitat econòmica són similars en els països del nostre entorn, tot i que queda patent que la bretxa salarial és superior a Espanya. En paràmetres com educació, salut o habitatge, les dones espanyoles es troben en una pitjor posició que les de molts països europeus.

Com a conclusions més importants, l'informe considera que cal millorar les polítiques públiques pari reduir la bretxa salarial i acabar amb la superior taxa de vulnerabilitat econòmica que es dona entre la població femenina.

L'informe recomana que es prenguin mesures per augmentar la presència de dones en els consells d'administració de les empreses, augmentar la seva participació en el mercat laboral, reduir les diferències en les retribucions econòmiques, combatre la violència sexista i protegir i donar suport a les víctimes i posar en marxa mesures que redueixin el percentatge de dones que dediquen el seu temps a treballs no remunerats, que en l'actualitat és fins a deu vegades més gran que el que dediquen els homes.