El Suprem decidirà el 17 de setembre si Torra és inhabilitat

 

La Sala Penal del Tribunal Suprem ha rebutjat la petició de la Fiscalia i ha acordat admetre el recurs presentat pel president de la Generalitat de Catalunya, Quim Torra, contra la condemna d'any i mig d'inhabilitació per desobeir a la Junta Electoral Central (JEC), que li va ordenar retirar símbols independentista durant el període electoral de les eleccions del 28 d'abril del 2019.

La Sala ha avançat que previsiblement tindrà lloc el proper 17 de setembre la vista per estudiar la sentència de Tribunal Superior de Justícia de Catalunya. Serà aquest el tràmit en el qual les parts podran exposar les seves postures, és a dir, la Fiscalia defensarà davant del tribunal que confirmi la condemna, mentre que la defensa de Torra demanarà de nou l'absolució.

Fonts de l'alt tribunal han explicat que la celebració d'aquesta vista implica que el recurs presentat per Torra ha estat admès a tràmit. Per tant, el tribunal no ha acceptat els arguments de la Fiscalia, que va demanar que es rebutgés de pla a l'entendre que les resolucions de l'òrgan que controla els processos electorals que li van afectar no tenien com a finalitat perseguir políticament, tal com sosté la defensa de l' president de la Generalitat.

Així mateix, les mateixes fonts han apuntat que properament es notificarà una providència a les parts en què es comuniqui la data oficial de la vista i en la qual s'indicarà aquesta admissió a tràmit.

El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) va condemnar el passat 19 desembre Torra per no acatar l'ordre de la Junta Electoral Central (JEC) de retirar una pancarta col·locada per la Generalitat per la llibertat dels polítics independentistes presos i el llaç groc durant el període electoral de les eleccions del 28 d'abril del 2019.

Per aquests fets va ser condemnat a un any i mig d'inhabilitació i a una multa de 3.000 euros per un delicte de desobediència, que de ser confirmada pel Suprem adquiriria fermesa. Torra va reconèixer en el judici que es va celebrar al TSJC el 18 de novembre de 2019 que va desobeir a la JEC, al·legant que "era impossible complir una ordre il·legal".

La sentència assenyala que la inhabilitació afectaria càrrecs públics electius d'àmbit local, autonòmic, estatal i europeu així com per a l'exercici de funcions de govern, "ja que de l'exercici d'aquest mateix tipus de responsabilitats públiques electives i governatives es va servir l'acusat per a la comissió de delicte ".

La causa penal per desobediència contra Torra es va obrir després d'una querella presentada per la Fiscalia Superior de Catalunya, després que la Junta Electoral Central li comuniqués el "incompliment conscient i reiterat" per part del president de la Generalitat dels seus acords que ordenava la retirada dels llaços grocs i les estelades dels edificis públics.

ABSTENCIÓ DEL PONENT

D'altra banda, la Sala té pendent decidir si manté al magistrat designat per torn com a ponent, Miguel Colmenero, després que aquest hagi demanat la seva abstenció de la causa a l'haver estat designat recentment membre de la Junta Electoral Central.

Per a això la Sala ha donat trasllat al fiscal i a les parts personades perquè en un termini de deu dies --que conclou el proper 22 de juny-- es pronunciïn al respecte.

Les fonts de l'Suprem consultades han precisat que aquest fet no és incompatible amb l'assenyalament de la vista del recurs, ja que la decisió de si accepta o no l'abstenció del magistrat correspon a la Sala que revisarà el cas, que és diferent de la que fixa el calendari.

RETIRADA DE L'ESCÓ

La Sala del Contenciós-Administratiu del Suprem també s'està veient aquest assumpte, ja que Torra va recórrer l'acord de la JEC del passat 3 de gener, pel qual li retirava l'escó al Parlament de Catalunya després de conèixer la sentència de TSJC.

La defensa de Torra, exercida per l'advocat Gonzalo Boye, va sol·licitar en el seu recurs la mesura cautelar que se suspengués l'execució d'aquest acord al considerar que la JEC, com a òrgan administratiu, no té competència per inhabilitar. La Sala de Tercera del Suprem, que encara té pendent resoldre el fons de l'assumpte, no va apreciar la urgència i no va acceptar la pretensió del president català.