Trump: tres anys i mig intentant esborrar del mapa les persones homosexuals i transgènere

 

Fa quatre dies, mentre el món seguia amb la mirada fixa als Estats Units per la tensió que ha provocat l'assassinat de George Floyd i l'onada de protestes que reclamen la igualtat de les persones negres, Donald Trump va decidir retallar els drets a un altre col·lectiu minoritari . El president nord-americà va revocar una llei impulsada per Obama en què es prohibia als centres mèdics discriminar a qualsevol persona per la seva "raça, color, origen nacional, sexe, edat o discapacitat". D'aquesta manera, va tornar a deixar desemparats els col·lectius homosexuals i transgènere, a qui, des del començament del seu mandat, ha anat retallant drets fonamentals.

La decisió no va agafar ningú per sorpresa: Donald Trump portava molt de temps donant senyals de la seva intenció. El gener del 2018, el mandatari va decidir protegir la llibertat religiosa dels metges en detriment de la del col·lectiu transgènere i va anunciar la creació d'una divisió de Consciència i Llibertat Religiosa al Departament de Sanitat amb la intenció de recollir les queixes dels metges que no volguessin atendre una persona transgènere per motius religiosos.

ON SÓN LES PROMESES?

Tot i que a l'inici del seu mandat Trump va prometre no tocar les lleis en relació al lloc de treball que protegeixen el col·lectiu LGTBI, va trigar només unes hores a incomplir la seva promesa: l'endemà del seu jurament de càrrec, la Casa Blanca va eliminar de la seva web totes les referències a aquest col·lectiu.

Uns mesos més tard, el març de 2017, el mandatari va aprovar la revocació de les Ordres Executives de Contractació -presentades per l'anterior Administració-, deixant sense protecció als treballadors federals davant discriminacions basades en l'orientació sexual o la identitat de gènere. La notícia va arribar de la mà d'un altre retallada: després de la petició que el Cens de 2020 tingués en compte l'orientació sexual i la identitat de gènere de les persones, aquell mes 2017 es va decidir no incloure cap pregunta al respecte. "La seva intenció és clara -va declarar el president de Human Rights Campaign -: en negar que existim, l'Administració Trump espera negar la nostra igualtat".

El president ha demostrat en diverses ocasions que un tuit pot canviar vides. "Les nostres forces armades s'han de centrar en la victòria decisiva i arrasadora, i no poden ser llastrades amb els enormes costos mèdics i la pertorbació que implicarien els transgènere", va publicar a la famosa xarxa social el 26 de juliol de 2017 per anunciar que prohibiria a les persones transgènere formar part de l'exèrcit. Tot que al principi la seva proposta no va ser admesa per les corts inferiors i va estar congelada, el mandatari no es va donar per vençut i va recórrer la decisió al Tribunal Suprem, on el 22 de gener de 2019 es va aprovar vetar l'exèrcit peral col·lectiu trans al exèrcit. Aquesta decisió, que impedeix a noves persones transgènere allistar-se al cos militar i obliga a aquelles que ja en formen part a acceptar el seu sexe biològic per continuar servint, posa sobre la taula el perill d'exclusió que pateix el col·lectiu LGTBI i, en particular , les persones transgènere.

Aquest mateix mes de juliol, el Departament de Justícia va legalitzar l'acomiadament de treballadors homosexuals i transgènere al·legant que, quan la Llei de Drets Civils va ser creada -el 1964- per protegir els empleats davant la discriminació per "sexe, religió, nacionalitat o raça", no es consideraven l'orientació sexual ni la identitat de gènere. I és que les esquerdes en què l'anterior president va apostar pels drets humans van ser obertes per Trump: mentre Obama va creure que la discriminació per sexe albergava també l'orientació sexual i la identitat de gènere, Trump va decidir que el terme no anava més enllà de la distinció entre femení i masculí.

Ahir, després d'anys debatent el tema, Trump va patir un revés quan el Tribunal Suprem, de majoria conservadora, va decidir que, quan parla de factors relacionats amb el "sexe", la llei sí empara a les persones homosexuals i transgènere.

EL COL·LECTIU TRANSGÈNERE, EL MÉS AFECTAT

El 30 d'agost de 2018 Vontashia Bell va ser assassinada a Shreveport, Louisiana. Tenia 18 anys i era una dona transsexual. AqueLL mateix dia també Dejanay Stanton va morir a Chicago després de ser disparada pel mateix motiu: la discriminació.

Dins el col·lectiu LGTB, les persones transgènere s'han vist especialment afectades per les polítiques de Donald Trump. El Williams Institute calcula que en l'actualitat hi ha aproximadament 1,4 milions de ciutadans transgènere al país; 1,4 milions de nord-americans que estan sent exclosos.

Entre les mesures deL mandatari destaca la revocació, el febrer de 2017, de la llei -impulsada per Obama i paralitzada pels tribunals- que permetia que als col·legis públics els nens amb una identitat de gènere no definida decidissin quin bany i vestuari volien utilitzar. Tot i deixar espai perquè cada escola decideixi lliurement la seva posició, aquest gest legitima els actes de discriminació cap a un col·lectiu doblement vulnerable per la seva condició de nens o adolescents i la de persones amb una identitat de gènere no definida.

Després de cada nova llei i retallada dels drets de Trump, les principals ciutats de país s'han omplert de manifestants que reclamen la igualtat de drets de tots els ciutadans nord-americans. Tot i que un sector de la població pot estar satisfet amb les decisions de l'Administració, milers de persones han rebutjat les lleis sota el lema #WeWontBeErased.

Segons Human Rights Watch, el 2018 hi va haver com a mínim 26 casos d'assassinat a persones transgènere als Estats Units. El president del país, lluny d'intentar reduir aquesta xifra, s'ha esforçat a invisibilitzar una minoria estigmatitzada. Amb les seves petites i grans retallades a la dignitat humana, sembla que Trump es proposa eliminar les persones transgènere -entre altres minories- de l'imaginari col·lectiu americà.