L'Ingrés Mínim Vital pot excloure alguns dels col·lectius més vulnerables

 

L'Ingrés Mínim Vital (IMV) ha estat concebut com una ajuda per prevenir el risc de pobresa i exclusió social de les persones que no tenen prou recursos econòmics per cobrir les seves necessitats bàsiques. Si bé és una mesura que ajudarà moltes persones a sortir d'una situació difícil, hi ha alguns col·lectius a Espanya que, tot i viure en situació de pobresa no podran accedir a aquesta prestació o tindran dificultats per demanar-la, com els immigrants a situació irregular o les persones sense llar.

L'Ingrés Mínim Vital és un bon pas endavant però peca d'un gran defecte: l'"exclusió" d'alguns immigrants, les persones sense papers, que són precisament "els més vulnerables". Així pot resumir-se la valoració del Forum Galego de Inmigración (FGI) sobre la mesura estrella de Govern per pal·liar l'impacte de la 'coronacrisi'.

El seu portaveu, Miguel Fernández, explica a aquest mitjà  que les "persones en situació d'irregularitat administrativa"es quedaran fora pel requisit d'"un any de residència legal a Espanya". "És clarament discriminatori i no té cap explicació, excepte acontentar Vox o alguna cosa així", es queixa l'activista.

El Fòrum creu que a Espanya hi ha 600.000 immigrants irregulars, uns 6.000 dels quals viuen a Galícia, que es quedaran sense l'IMV. Una contradicció, ja que entén que són persones molt vulnerables a la crisi. En la seva opinió, n'hi hauria prou de comprovar la seva situació de residents al padró municipal per poder ajudar-los.

Malgrat aquesta crítica, el FGI assenyala que "en relació amb ajudes anteriors, com la Risga a Galícia, la valoració és molt positiva". En primer lloc, per l'"increment significatiu" de les quanties, tot i que el Fòrum pensa que l'ideal seria una prestació mitjana d'uns 1.200 euros, el 60% del salari mitjà.

Aquests activistes també aplaudeixen altres millores de l'IMV enfront de la renda social de la Xunta, com el fet que l'IMV es gestionarà des de la Seguretat Social —és a dir, estarà en mans de PSOE.

POSSIBLES DIFICULTATS DE LES PERSONES SENSE LLAR PER ACCEDIR A L'IMV

Durant la quarantena que va imposar la crisi del coronavirus, i ara, amb la desescalada, les persones sense llar han hagut d'enfrontar -se a dificultats afegides a les del seu dia a dia. Els han tallat els recursos que solien rebre i el col·lectiu ha estat encara més estigmatitzat per no poder complir la quarantena obligatòria.

A Espanya no hi ha dades exactes per determinar quantes persones estan en situació de carrer o sense llar. Les últimes dades de l'Institut Nacional d'Estadística, de l'any 2012, van comptabilitzar almenys a 33.000 persones sense llar. Segons l'última enquesta sobre centres i serveis d'atenció a persones sense llar, a Espanya hi ha unes 18.001 persones que que utilitzen els albergs i altres tipus de centres d'allotjament cada dia.

Algunes de les traves que poden trobar-se les persones sense llar per accedir a l'IMV són el requisit d'empadronament d'un any a Espanya, l'obligatorietat de presentar tràmits telemàtica o presencialment -en altres casos, les associacions poden completar els tràmits-, haver cotitzat un any a la seguretat social -moltes persones amb baixos ingressos sempre han cobrat en negre- i estar inscrits com a demandant d'ocupació.

"Hi ha punts una mica problemàtics i ambigus", assegura Ferran Busquets, director de la Fundació Arrels -una organització catalana que ofereix serveis bàsics a les persones sense llar i treballa per la seva inclusió. "El tema de l'empadronament no hauria de ser una qüestió que dificulti el procés. Però hi haurà molta gent que no podrà demostrar aquesta continuïtat a la Seguretat Social", prossegueix. "Aquest el és punt que pot deixar les persones sense llar en unes situació més complicada".

Busquets considera que l'IMV "hauria de ser universal, per a tot aquell que no tingui el mínim d'ingressos i considera que a Catalunya seria interessant completar-lo amb la Renda Garantida, l'ajuda de la Generalitat.

Andrew Funk, director de Homeless Entrepreneur, creu que el IMV és "una ajuda que pot fomentar un benestar a unes persones que necessiten ajuda a nivell econòmic, però no és una solució a llarg termini". Si bé considera que l'Estat ha fet un pas endavant, també destaca que es tracta d'aconseguir que les persones tinguin una opció de participar activament en la societat. "Personalment, crec que és bo que les persones puguin accedir a aquests recursos sempre que l'objectiu sigui incloure-les en la societat. Si es pretén oferir aquesta ajuda i no va més enllà, pot crear dependència. Crec que això ha d'estar ben detallat, explica ".

CRÍTIQUES D'ALGUNS SECTORS

Són diversos els experts en treball social que han criticat l'IMV per incondicional ja que, per exemple, no cal demostrar que s'està buscant feina o formant-se per aconseguir-ho, cosa que pot dificultar la tasca realitzada prèviament pels serveis socials amb persones en risc d'exclusió. Alguns pares que viuen en la marginalitat seguiran enviant els seus fills a l'escola un cop que els seus ingressos no depenguin de l'escolarització dels menors ?, es preguten.

El Fòrum Galego d'Immigració recorda que l'Ingrés Mínim Vital és compatible amb certa activitat laboral i defensa la seva permanència més enllà de la crisi. "El normal és que substitueixi a la RISGA i a la resta de prestacions autonòmiques", valora Fernández Blanco. L'expert argumenta que la RISGA, com que és incompatible amb l'ocupació, desincentivava a trobar feina.

Tant el Fòrum Galego d'Immigració com la Fundació Arrels admeten que el debat sobre l'Ingrés Mínim Vital no està tancat. Si bé l'IMV és producte d'una "situació extraordinària", les dues associacions aposten per consolidar-lo com un dret més.