Europa suspèn en el seu objectiu d'eradicar la pobresa
Els dos primers punts d'aquest acord mundial, i els més importants, són posar fi a la pobresa i eliminar la fam, dos objectius en els que Europa diu estar progressant encara que les dades diguin el contrari. Recentment, Brussel·les ha emès un informe recentment on afirmen haver avançat en el compliment dels dos primers objectius en aquest acord.
El 2015 els dirigents mundials van signar un acord emparat per les Nacions Unides on es van establir 17 Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS) a assolir des d'aquest any fins a 2030. Entre altres aspectes, aquests objectius es basen en respectar la dignitat humana, aconseguir l'estabilitat regional i mundial, aconseguir un planeta sa, ser societats justes i resilients i tenir economies pròsperes, entre d'altres aspectes.
L'acord va ser subscrit per la Unió Europea (UE) i assimilat com si fos un pla propi. Els dos primers punts d'aquest acord mundial, i els més importants, són posar fi a la pobresa i eliminar la fam, dos objectius en els que Europa diu estar progressant encara que les dades diguin el contrari.
Recentment, Brussel·les ha emès un informe recentment on afirmen haver avançat en el compliment dels dos primers objectius en aquest acord. "Un bon progrés ha estat visible per l'ODS 1" Sense pobresa "i l'ODS 3" Bona salut i benestar ", seguit de l'ODS 2" Fam zero "i l'ODS 8" Treball decent i creixement econòmic ", afirmen des de les institucions de la UE.
No obstant això, les xifres publicades per l'Oficina Europea d'Estadística, l'Eurostat, no mostren que s'hagi millorat en l'eradicació de la pobresa. De fet, el 2011 el percentatge de persones en risc de pobresa a l'Europa dels 27 es va situar en el 16,8% de la població, i el 2018, l'última dada publicada, havia pujat fins al 17%. En termes absoluts, s'ha passat de 82,9 milions de ciutadans europeus en risc de pobresa el 2011 a 85,1 milions el 2018.
Espanya concretament, el 2011 tenia al 20,6% de la població en risc de pobresa, segons les dades publicades per Eurostat, i el 2018 el percentatge va pujar fins al 21,5%.
Les tres principals economies de la UE, Alemanya, França i Itàlia, també reflecteixen aquest augment de pobresa. A Alemanya el percentatge de persones en risc d'exclusió social ha pujat del 15,8% el 2011 al 16% el 2018. Més pronunciada ha estat la pujada a França, que ha passat del 12,9% al 13,4%. Itàlia la pobresa ha passat d'afectar a un 19,8% de la població el 2011 fins al 20,3% registrat el 2018.
El país de la UE on més ha escalat el risc de pobresa, tot i que sorprengui, és Luxemburg, amb un augment de 4,7 punts percentuals de 2011 a 2018. El segueix Estònia, amb un augment del 4,4%. El tercer lloc també és per a un altre dels països bàltics, Lituània, on la pobresa ha crescut 4,3 punts percentuals.
A la banda contrària tenim als països que millor han sabut lluitar contra el risc d'exclusió social: Grècia, Polònia i Hongria. Els grecs, tot i haver hagut d'acceptar el rescat més dur per part de club comunitari, ha aconseguit reduir el percentatge de població en risc de pobresa en 2,9 punts percentuals, de la mateixa manera que ho ha fet Polònia. En el cas d'Hongria, la reducció ha estat menys pronunciada, del 1,3%.
Escriu el teu comentari