Alerten sobre l'augment de denúncies per racisme i homofòbia a Barcelona

 

Els cossos policials a la província de Barcelona van rebre el 2019 un 59% més de denúncies per homofòbia que el 2018, i un 43% més per racisme i xenofòbia; en canvi, les denúncies per discriminació ideològica van baixar un 26% després d'augmentar des de 2017.

Així ho ha explicat als mitjans el fiscal coordinador de Delictes d'Odi i Discriminació a Barcelona, Miguel Ángel Aguilar, que ha valorat que en els delictes de discriminació per homofòbia i racisme pot influir l'aflorament de la xifra submergida --delictes que queden sense denunciar--, si bé pel que fa als delictes homòfobs considera que també han augmentat els fets.

Entre els 394 atestats policials relacionats amb delictes d'odi, el principal motiu de discriminació va ser la ideologia, que es manté en primera posició des 2017, tot i que el 2019 van baixar per primera vegada en dos anys i que, fora de perill "alguns gravíssims ", la majoria de denúncies van ser per delictes lleus, ha detallat Aguilar.

Pel que fa a investigacions fiscals, hi va haver 39 relacionades amb delictes d'odi: 6 gen estaven vinculades amb xarxes socials, on "moltes vegades es denuncien perfils falsos o anònims, i aconseguir la identitat de l'autor és pràcticament impossible", ha lamentat Aguilar sobre la dificultat perquè algunes empreses proporcionin dades dels usuaris, davant del que proposa obligar les plataformes a proporcionar les dades per ordre judicial, com fan les companyies telefòniques, i establir sancions si es neguen.

De les 39 investigacions de la Fiscalia, la majoria per delictes no lleus, un 25% van ser per delictes homòfobs (86 van arribar a judici), el 30% estaven relacionades amb el racisme i la xenofòbia (107, de les quals 21 es van enjudiciar) , i es van investigar 127 denúncies per discriminació ideològica.

El 81% DE CONDEMNES

El Ministeri Fiscals l presentar 56 escrits d'acusació en matèria de delictes d'odi durant 2019: entre ells, tres per aporofòbia, tres contra persones amb discapacitat, 18 per homofòbia i transfòbia i 14 per racisme i xenofòbia.

El 81% dels casos enjudiciats van acabar amb una sentència condemnatòria, sumant 61, cinc més que el 2018, quan hi va haver 56 condemnes que suposen el 74% de casos jutjats.

AGREUJANT PER APORFÒBIA

Aguilar ha instat a redactar una Llei d'igualtat de tracte que reguli i sancioni comportaments racistes no tipificats com a delicte amb la finalitat de protegir el dret a la igualtat, que inclogui "comportaments que no són delicte ni tenen perquè estar en el Codi Penal, però que no per això han de quedar impunes ".

En aquest sentit, s'ha referit a actes com "insultar, o negar-se a llogar un pis a algú per ser gitano", davant els que defensa regular les infraccions i sancions administratives de manera similar a les multes de trànsit.

Davant la dificultat perquè algunes víctimes de delictes racistes accedeixin a declarar, ha demanat garantir que els denunciants estrangers obtinguin un temps de permís de residència a Espanya i garantir que no seran deportats durant el procés.

També ha demanat una reforma del Codi Penal que inclogui l'agreujant de discriminació per aporofobia, fins ara no reconegut legalment, a més de regular la discriminació per origen territorial dins d'Espanya: per ara, en aquests casos s'usa l'agreujant de discriminació per ètnia.