Més de 400.000 llars han sol·licitat a l'Ingrés Mínim Vital

 

Més de 400.000 llars han sol·licitat a l'Ingrés Mínim Vital (IMV) de forma telemàtica des que es va obrir el termini per demanar-ho, a mitjans de juny, ha explicat aquest dilluns el ministre d'Inclusió, Seguretat Social i Migracions, José Luis Escrivá.

A la inauguració telemàtica de la 29 Escola d'Estiu de la Diputació de Barcelona, ha assenyalat que, amb dades fins divendres passat, la ciutat de Barcelona, ha demanat 41.000 d'aquestes més de 400.000 sol·licituds, i ha explicat que ara s'està avaluant si la documentació és correcta i es compleixen les condicions per rebre l'ingrés.

Escrivà ha defensat que el IMV era un instrument "necessari i urgent", ha assenyalat que més que una prestació i dret subjectiu és una sèrie de polítiques al voltant d'una prestació per a ser eficaços en la inclusió, i ha remarcat que incorpora un instrument de avaluació molt potent per veure si compleix els seus objectius.

Ha subratllat que el Ministeri ha quantificat en uns 3.000 milions d'euros el cost anual de l'ingrés mínim, i ha afirmat que es proposa arribar a uns 850.000 llars --uns 2,3 milions de persones--.

El ministre ha assegurat que "no és fàcil" arribar a aquests 850.000 llars perquè hi ha un percentatge que sent potencialment destinataris no reben la prestació perquè no presenten la documentació, desconeixen l'ingrés o fins i tot tenen por a interaccionar amb l'administració.

DESPLEGAMENT A FASES

És per això, segons Escrivà, que el Govern operarà en quatre fases: una primera, amb un reconeixement d'ofici de famílies amb rendes per sota de les garantides, amb el qual 75.000 famílies ja han rebut prestació aquest juny; una segona, en la qual s'ha obert la capacitat de rebre prestacions, que ja estan per sobre de les 400.000, però que admet que "no serà suficient".

Ha explicat que a la tercera i quarta fase treballarà al costat de les comunitats autònomes i els ajuntaments per, amb les primeres, comprovar quants ciutadans que reben prestacions autonòmiques poden ser beneficiaris de l'IMV, i amb els consistoris, poder fer que aquests funcionin com agents.

Escrivà ha subratllat que la implementació de l'ingrés no tindrà èxit si la ciutadania no evita la "trampa de pobresa", de la qual costa sortir un cop s'ha entrat, ha advocat per treballar amb totes les administracions per veure els millors itineraris d'inclusió i formació i per una avaluació i seguiment de les polítiques, per part de l'Executiu, però també del tercer sector.

"ACCIÓ DE GRAN CALAT"

La presidenta de la Diputació de Barcelona, Núria Marín, ha assegurat que el IMV és una "acció política de gran calat, una mesura ferma" amb dimensió estructural que pretén eradicar la pobresa extrema i infantil, i ha ofert al Ministeri treballar junts en la seva implementació i en la formació dels treballadors socials per assessorar els ciutadans.

Marín ha defensat que l'ingrés mínim és una "mesura única, decisiva i fonamental" perquè cap ciutadà quedi despenjat en l'etapa postcovid, i ha remarcat que l'àmbit local està rebent una part important de la demanda, pel que ha advocat per treballar junts.

La presidenta de la Diputació ha explicat que els municipis reporten una gran preocupació en aspectes com l'emergència habitacional i alimentària aquests mesos, que obliga els serveis socials a establir dispositius d'atenció, i ha assenyalat que la corporació aprovarà una partida de dos milions per a reforçar els serveis socials bàsics.