Torra atribueix a el Govern central la crisi a les residències per l'"infrafinançament" en dependència
El president de la Generalitat, Quim Torra, ha responsabilitzat el Govern central de la crisi patida en les residències de gent gran a Catalunya.
El president de la Generalitat, Quim Torra, ha responsabilitzat el Govern central de la crisi patida en les residències de gent gran a Catalunya --on es va donar el gruix de les morts durant la pandèmia de coronavirus--, per l'"infrafinançament" de l'Executiu central.
"La infrafinançament de l'estat Espanyol en general i també en l'àmbit de dependència ha estat un condicionament d'aquests resultats: anys i anys de vulnerar la llei de dependència no assumint la responsabilitat que els obliga la llei", ha dit en la seva intervenció al ple monogràfic sobre la gestió de les residències per a gent gran i gent amb discapacitat durant la pandèmia de Covid-19.
Torra ha explicat que la crisi que s'ha donat en els asils catalans s'ha viscut a tot Europa i també a la resta d'Espanya, i ha enumerat una sèrie de comunitats autònomes assegurant que, en la majoria de casos, la situació ha estat " pitjor "que a Catalunya.
Torra ha tornat a defensar la transparència del seu Executiu a l'hora de donar compte de les xifres de morts tant en residències, com de morts a casa seva i en els hospitals, i ha assegurat que el Govern de Pedro Sánchez "s'ha tancat en fals "el balanç de morts.
Ha exigit a totes les formacions representades a l'arc parlamentari "no fer partidisme" amb la situació soferta en les residències, que són competència de la Generalitat, tot i que, abans de la intervenció de les formacions, ha assumit que seran crítiques amb la seva gestió.
GESTIÓ DE LA CRISI
Torra ha repassat la gestió que la Generalitat ha fet de les 1.053 residències catalanes que alberguen a 64.000 persones, la mitjana d'edat és de 84 anys, de les quals el 90% té malalties prèvies, en una comunitat on moren 11.000 persones grans a l'any.
Una gestió que, entre altres coses, va portar a Administració pública a controlar primer les visites per després restringir-les i fer el control de les persones que acudien als centres, i que va portar a president a reordenar els departaments traslladant la competència dels asils de la Conselleria d'Afers Socials i Famílies a la de Salut al mig de la pandèmia.
Ha afirmat que el Govern "va ser més tard" del que es volia en la distribució d'equips de protecció individual (EPI) en els centres residencials catalans durant la pandèmia del Covid-19.
Una situació que atribueix a la compra centralitzada i la distribució que va realitzar el Govern central d'aquest material, que considera que "va ser una decisió nefasta que va tenir conseqüències en la gestió de la pandèmia ja fos en residències o hospitals".
ACCIÓ POLÍTICA
Ha fet una crida a posar en el centre de l'acció política del seu Executiu a les persones, la seva salut i les seves vides, i ha assegurat que no és farà servir per part de la Generalitat "aquesta desgràcia dins de les residències com una arma partidista d'acció política ", ja que creu que fer-ho deterioraria l'opinió pública entorn d'aquest sector.
A més, ha assegurat que el Covid-19 ha demostrat la importància de nodrir a el sector social de Catalunya, ja que al seu parer és "un dels actors principals per fer front a la pandèmia" i ha sol·licitat repensar el model assistencial actual.
SEGONA ONADA
"Ara no podem relaxar-nos en absolut, i sobretot en les residències, com ha dit la consellera de Salut, Alba Vergés, hem de reforçar-nos en el cas d'una segona onada", ha dit, i per aconseguir-ho ha posat en valor el Pla de contingència aprovat pel Govern.
Ha destacat que amb aquest pla s'ha dotat de gairebé 100 milions d'euros per blindar als centres residencials en cas d'una segona onada de contagis, per tal d ' "actuar amb la màxima celeritat i frenar els contagis".
També ha assenyalat que en el pla es preveu l'increment dels professionals sanitaris tant en residències com en els centres d'atenció primària (CAP), concretament en aquests últims amb un reforç de 450 professionals més i una inversió de 15 milions d'euros.
"Només amb l'anàlisi de l'acció feta és possible corregir o millorar la gestió. Hem de saber escoltar i entendre la lliçó d'aquests dies: les campanes no dobleguen per ells, sinó per nosaltres, per recordar el somni de cadascuna d'aquestes persones que ara ja no hi són ", ha dit.
Escriu el teu comentari