Els líders europeus arriben a un acord històric sobre el fons de recuperació

 

Després de més de quatre dies, els líders de la Unió Europea han arribat a un acord històric i han concretat un fons de reconstrucció del qual Espanya es beneficiarà amb 140.000 milions d'euros. Pedro Sánchez ja ha anunciat que del total, 72.700 milions d'euros es destinaran a ajudes directes. "És un gran acord per a Europa i per a Espanya, no els càpiga dubte que avui s'ha escrit una de les pàgines més brillants de la història de la UE", va anunciar Sánchez des de Brussel·les en la roda de premsa que es va celebrar després de l'acord. A més, el president va qualificar l'acord com un "pla Marshall" adequat a la crisi del coronavirus.

Per primera vegada, la Comissió Europea s'endeutarà per poder finançar aquest fons. Si bé els països de nord i els de sud tenien posicions oposades, finalment, després de quatre sessions, moltes reunions i diversos plens dels països, els 27 han arribat a un acord sobre el fons d'ajudes, que beneficia especialment als països més afectats per la pandèmia, i sobre el pressupost comunitari dels propers set anys.

"Dia històric per a Europa! ", Celebrava el president francès, Emmanuel Macron, a Twitter. També la primera ministra belga, Sophie Wilmes, ha anunciat que al seu parer era "un bon acord" i que la Unió Europea no havia invertit tan ambiciosament en el futur.

Pactes per als frugals

El pla se centrarà a crear un fons de recuperació de 750.000 milions d'euros. Del total, 390.000 milions es destinaran a subvencions i 360.000 a préstecs. És un pressupost molt més baix que el de la proposta inicial, ja que la Comissió Europea va proposar a del principi un pressupost de 500.000 per a ajudes directes i a la fi serà de 390.000 milions d'euros. Però, d'altra banda, finalment hi haurà 360.000 milions en forma de deute enfront dels 250.000 milions proposats inicialment per la Comissió.

Països Baixos, Àustria, Dinamarca i Suècia, els autodenominats frugals, juntament amb Finlàndia, han jugat un paper decisiu en l'acord, ja que per poder assolir el pacte, la resta de països ha hagut de fer concessions. D'aquesta manera, finalment els frugals han aconseguit, entre d'altres, baixar el pressupost i tenir més control sobre les ajudes.

Així doncs, si els països com Alemanya, França, Itàlia i Espanya buscaven que hi hagués, almenys, 400.000 milions destinats a subvencions, els frugals volien, com a màxim, 350.000 milions.

Els 27 també han aprovat el pressupost per al període 2021-2027 amb 1.074 bilions d'euros.

El paper d'Espanya

Aquesta ha estat un dels cims més importants de la història de la Unió Europea i, fins ara, la més llarga. No ha estat un pacte fàcil, ja que l'acord entre frugals i els països de sud ha estat laboriós i durant les negociacions hi ha hagut tensions constants.

Pedro Sánchez és conscient que, per poder accedir a la part que correspon a Espanya, haurà de complir alguns paràmetres, especialment en l'àmbit laboral i el de les pensions.

Mark Rutte, president holandès i una de les veus més actives dels frugals, ja va deixar clar que Espanya ha de mantenir la flexibilitat del mercat laboral i prendre mesures contra l'augment de la despesa pública en pensions que es produeix molt sovint a casa nostra. Sembla, doncs, que Espanya haurà de deixar de banda la reforma laboral de PP de 2012. Si bé el Ministeri de Treball va començar amb una idea molt ambiciosa, la ministra Yolanda Díaz ja no parla tant d'això, ja que probablement amb la crisi del coronavirus ha passat a un segon pla.

De moment, algunes idees com la reforma de la subcontractació, de l'acomiadament i el desenvolupament de l'Estatut dels Treballadors del Segle XXI hauran congelar-se.

Reforma de les pensions

Pedro Sánchez ja fa temps que sap que ha de posar en marxa mesures respecte a les pensions, encara que la falta d'acord ha frenat fins ara qualsevol reforma.

Encara que l'últim Pacte de Toledo no va arribar a bon port, els pactes han de començar de nou. Abans de la pandèmia, el ministre d'Inclusió, Seguretat Social i Migracions, José Luis Escrivá, va presentar una proposta per 'salvar' les pensions, ja que en 2023 s'espera un gran increment de les prestacions de jubilació perquè es retiraran del mercat laboral les persones nascudes durant el 'baby-boom' espanyol.

La reforma de les pensions inclou que l'Estat assumeixi despeses i prestacions que per ara cobreix la Seguretat Social. A més, l'Executiu pretén desincentivar les prejubilacions i que l'edat efectiva de la jubilació es vagi perllongant.