Els adolescents i joves migrants tindran més dificultats per obtenir el permís de residència

Un canvi d'interpretació de la Llei d'Estrangeria ha provocat que s'endureixin els criteris exigits als joves estrangers que resideixen a Espanya per renovar el seu permís de residència al país, segons han denunciat algunes entitats dedicades a l'atenció de joves migrats en situació de vulnerabilitat com entitats Catalanes d'Acció Social (ECAS), Federació d'entitats d'atenció a la infància ia l'adolescència (FEDAIA) i la Federació d'entitats amb projectes i pisos assistits (FEPA).

"El problema és que la Llei d'Estrangeria diu que qualsevol estranger que vulgui viure al nostre país ha de demostrar uns mitjans de vida o una feina", explica Ferran Rodríguez, director de la Fundació Eveho i president de FEPA. Ara, en la primera renovació del document els joves han de demostrar el 100% de l'IPREM -el Índex dels Mitjans de Vida que posen els països- que a Espanya és de 540 € al mes. A la segona renovació has de demostrar el 400% de l'IPREM, uns 2.100 €.

"Als extutelats, com que han estat nens menors tutelats, se'ls aplicaven matisos. Entenem que un nen, un adolescent, quan compleix els 18 anys no està preparat per a emancipar-se, i això ho sabem pels joves catalans. Per als joves que han migrat sols és encara més complicat, perquè no tenen ningú. Aquí entren en joc els programes d'autonomia i emancipació: habitatge, prestacions, inserció laboral ... tots els programes que fem amb ells per acompanyar-los a la vida adulta. Tot això que fem amb ells, que costa diners, es consideraven mitjans de vida, ens els admetien com a mitjans de vida. Quan el jove feia la seva sol·licitud de renovació, nosaltres fèiem un informe i la Generalitat en feia un altre per mostrar que el noi estava cobert per tots els mitjans de vida que nosaltres aportem. La sentència del Suprem dictamina ara que aquesta excepcionalitat no s'ha d'aplicar, que s'ha de fer com amb qualsevol altre estranger i els joves han de demostrar els seus mitjans de vida propis. Això és el que ha canviat".

Així, hi ha hagut un un enduriment dels criteris exigits als adolescents migrats sense referents familiars per renovar el seu permís de residència a Espanya. A partir d'ara se'ls demana que acreditin que tenen mitjans de vida propis per renovar el seu permís de residència no lucrativa. Les organitzacions també denuncien que s'ha "modificat també el criteri en relació a l'origen dels recursos i a partir d'ara els diners que acreditin els joves per complir el requisit no pot procedir de prestacions públiques ni ajudes socials", i creuen que d'aquesta manera és gairebé impossible que ho acreditin. "Aquesta sentència, que és de juny de 2019, no s'ha estat aplicant durant 2019, però durant l'estat d'alarma les delegacions territorials van rebre un avís i ara deneguen gairebé totes les peticions", explica Ferran Rodríguez .

El problema principal, a més de la gran suma de diners, és que el permís de residència no atorga als joves autorització per treballar, per la qual cosa aconseguir un contracte es torna impossible. En aquests casos, si troben feina, solen ser treballs informals pels quals no cobraran la quantitat de diners que es demana a les segones renovacions. "Sense permís de residència encara tenen més complicat un permís de treball. Si ja ho tenien complicat, ara més. I a més hi ha una altra cosa: crec que és impossible que un jove sense permís de residència que no podrà accedir als recursos d'habitatge i que es quedarà al carrer pugui obtenir una oferta de treball d'una empresa", explica Rodríguez.

Joves sense recursos

Des de les entitats que acompanyen els joves migrats remarquen que un jove que arriba a Espanya sense recursos ho té molt complicat per arribar al mateix punt on hi ha els nois i noies amb una xarxa familiar més o menys estable. Els joves migrats sols, a diferència dels fills de migrants, no tenen suport de ningú més que de les entitats i organitzacions socials. Però a ells, l'Estat els exigeix molt més que als que sí que tenen una xarxa de suport. Ferran Rodríguez posa un exemple molt clar: "si un matrimoni estranger viu a Catalunya i té un fill de 19 anys, quan aquest fill ha de renovar la residència, els seus mitjans de vida són els dels seus pares. És a dir, si el pare o la mare treballen, ja està cobert, no necessita demostrar res més. En canvi, un jove extutelat que ho té més difícil perquè no té família però, tot i que té tota l'administració darrere oferint una llar i una estabilitat, no pot renovar. Potser l'altre té un pare amb un sou mínim i aquest té a les organitzacions darrere, però tot i així no pot renovar. No se'ls ofereixen les mateixes possibilitats ".

Així, des FEPA, FEDAIA i ECAS demanen que l'Estat torni a tenir en compte les excepcions i permeti als joves renovar el seu permís de residència mostrant que compten amb el suport de l'administració per obtenir també un permís de treball i llaurar-se un futur millor .

Des de les entitats no tenen recursos per canviar la destinació dels joves, i Rodríguez explica que l'únic que poden fer és tractar de retardar la situació. "Primer han d'interposar un recurs al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, després d'esgotar tots els terminis de sol·licituds i denegacions, que preveiem sortirà denegat, ja que hi ha una sentència del Suprem que diu el que diu. Jo no tinc un altre remei que acceptar això, l'únic que podem fer és allargar els terminis i mentre intentar aconseguir unes cautelars per als que ara són grans no perdin els drets que de moment tenen. Els que encara són menors, no crec que puguin entrar a cap pis tutelat si no obtenen la residència, ja que les instruccions del desplegament de recursos per a majors de 18 obliga que tinguin permís de residència per poder accedir a habitatge, formacions, etc " .

Així, si res no canvia, Rodríguez veu molt clar que aquests joves es quedaran al carrer.