Com Mongòlia ha estat el millor país del món en la lluita contra la pandèmia

 

Ni Alemanya, ni Nova Zelanda, ni Dinamarca, ni Islàndia .. La lluita contra la pandèmia de la Covid-19 té, fins ara, un país que ha superat a la resta tant en la ràpida resposta com en la fermesa de les mesures adoptades. Es tracta de Mongòlia, que a dia d'avui agairebé no ha comptabilitzat contagis i, el millor de tot, cap mort pel coronavirus.

Un país que amb prou feines té 3,2 milions d'habitants, però amb el 40% d'ells apinyats a la capital, Ulan Bator, una ciutat de poc més d'un milió d'habitants, amb un ambient molt contaminat. A més, el país compta amb una infraestructura sanitària molt allunyada de la que hi ha als països europeus i en alguns del seu entorn.

No obstant això, la ràpida actuació del seu Govern i la contundència de les seves mesures han merescut el reconeixement de l'Organització Mundial de la Salut (OMS), que considera al país com el que millor s'ha enfrontat al virus. Encara que hi hagi passat gairebé desapercebut per a la resta de món.

El fet que aquest país estigui envoltat per la Xina i Rússia i molt proper a la península de Corea va situar molt a prop de l'epicentre de la pandèmia en els seus començaments. A més, milers de mongoles viuen i treballen a Corea de Sud, un dels primers focus detectats fora de la Xina, i les principals connexions internacionals de Mongòlia són amb Pequín i Seül.

RAPIDESA I CONTUNDÈNCIA

No obstant això, pel que fa a les primeres notícies sobre el focus del coronavirus de Wuhan van començar a arribar al país, els governants mongols es van posar en alerta.

Després de la confirmació de les autoritats xineses, el 20 de gener, que el virus es transmetia amb facilitat entre humans, el Govern mongol va ordenar, quatre dies després, el tancament de les escoles. Una setmana més tard va restringir els moviments des de la Xina i poc després va optar pel tancament total de les seves fronteres per terra i aire.

Immediatament van posar en marxa un sistema de rastreig per detectar possibles contagis i actuar en conseqüència, amb la dificultat afegida que bona part de la seva població és nòmada i viu en llocs de difícil accés.

A més, les autoritats locals van decidir des del primer per actuar conjuntament amb l'OMS per evitar que la situació s'agreugés.

RESPONSABILITAT

Un dels aspectes més destacats de l'èxit mongol ha estat la responsabilitat dels seus ciutadans. La debilitat del seu sistema sanitari va fer que les recomanacions emeses des de les administracions es complissin rigorosament. L'ús de màscares, pràctica habitual al país, es va estendre fins a l'últim racó. Des de gener es va imposar, sota amenaça de multa, l'obligació de portar-les a funcionaris, empleats de banca, comerciants i a tot el món en espais públics. Les recomanacions sanitàries de rentar-se les mans es van obeir, al punt que es va detectar una disminució dels problemes gastrointestinals en els nens gràcies a aquesta pràctica.

Potser per això, el primer cas positiu detectat no va arribar fins al març. I va ser el d'un ciutadà francès que havia arribat després de passar per Rússia. Fins al mes de juliol, els casos detectats han estat prou feines 243 ... i tots ells importats.

Un dels factors que sens dubte ha contribuït a l'èxit del país està en l'experiència adquirida en anteriors situacions similars i que li ha permès treballar durant deu anys per tenir preparades les mesures adequades per a aquest tipus de situacions. A més de l'epidèmia de la SARS l'any 2000, el país va patir una epidèmia en 2009 per l'influenzavirus A subtipus H1N1, que va acabar causant 1.259 contagiats i 30 morts.

I MALGRAT TOT, CRÍTIQUES

Malgrat l'excel·lent resultat de les mesures, el Govern mongol no s'ha deslliurat de les crítiques, sobretot dels ciutadans residents a l'estranger. El tancament de fronteres va impedir el retorn de molts d'ells, que es van veure immersos en situacions complicades, al que s'ha unit la lenta repatriació de molts d'ells. I a això s'uneix que, després d'entrar al país, s'han de sotmetre a un període doble de quarantena: primer, 21 dies en un centre estatal i, després, 14 dies al seu domicili.

Les crítiques també han arribat des de l'interior, sobretot des dels sectors comercials. La prohibició de reunions, la limitació d'horaris de bars i restaurants o el tancament d'altres espais públics, museus i cinemes, ha causat un important menyscapte a l'economia de país.