La situació a Amèrica Llatina i Àfrica s'intensifica i surten a la llum les mancances prèvies

 

L'organització Cesal ha alertat que el coronavirus "no dona treva" i que en països d'Amèrica Llatina o Àfrica la pandèmia "ha intensificat l'emergència preexistent".

Per exemple, l'ONG ha assenyalat que des que el Covid-19 va entrar al Perú la vida de moltes famílies vulnerables "ha donat un gir inesperat i dràstic".

És el cas de la família Rupay Palomino, que viu a Huachipa, un dels barris marginals als afores de Lima. Maria és mare de dos fills i fins a l'inici de la pandèmia es guanyava la vida venent pastissos. Durant el confinament va veure paralitzada la seva activitat i ara que l'ha reprès, les seves vendes són escasses, de manera que, amb prou feines aconsegueix mantenir la seva família.

Amb el seu esforç ha aconseguit que els seus dos fills estudiïn, però no compten amb els recursos suficients per poder seguir les classes a través d'Internet. Fins i tot el seu fill gran, Ronaldo, que havia començat a estudiar enginyeria de sistemes, i sempre va tenir bones notes, ha hagut d'abandonar la seva carrera i, amb ells, el somni de tenir una vida millor.

Situacions similars viuen moltes famílies vulnerables a Perú, a les quals, a la seva situació precària, s'ha sumat la crisi socioeconòmica que ha portat la pandèmia.

Al barri de Huachipa, Cesal proporciona aliments i atenció bàsica a 1.200 famílies peruanes i migrants procedents de Veneçuela, que viuen a la zona; ofereix suport educatiu digital a més de 200 nens amb problemes d'aprenentatge; i atén 40 nens que no compten amb ordinador ni telèfon mòbil, a través de promotors educatius perquè puguin seguir amb les seves

estudis.

La INFÀNCIA, MOLT PERJUDICADA A HAITÍ

Al poc temps de tornar a la normalitat a Haití després d'un any sacsejat per una "gran inestabilitat" política, va arribar la pandèmia i les escoles van tornar a tancar, com també van haver de fer-ho els comerços i les activitats productives de país.

Per això, la infància està sent "molt perjudicada" durant tot aquest temps al país, pel "sofriment a què es veu sotmesa" i al veure privades de nou d'un dels seus drets fonamentals, l'educació.

Prevenir el coronavirus a Haití passa, segons ha assegurat l'organització, per observar una bones normes higièniques, per al que es necessita aigua, un bé escàs al país, més encara a les zones rurals, on el 70 per cent de la població no té d'accés.

En aquest país, Cesal treballa en el districte escolar de Thiotte amb 27 escoles rurals, on ha impulsat la prevenció del contagi, a través de campanyes de sensibilització que arriben a les zones més remotes. Així mateix, ha instal·lat punts de rentat de mans i tancs d'aigua potable; i distribuït kits d'higiene, arribant a 1.200 persones.

VENEÇUELA, MÉS AFECTADA PER LES SEVES CONDICIONS PRÈVIES

Abans de l'inici de la pandèmia, la precarietat sanitària, l'escassetat d'aliments i de medicines, d'aigua, els talls d'electricitat i el desproveïment de combustible, van obligar a migrar a milions de persones de Veneçuela.

Amb l'arribada del Covid-19, l'ONG ha advertit que aquestes condicions prèvies van posar de manifest la impossibilitat de la població d'atendre les recomanacions bàsiques de prevenció, ja que "una pastilla de sabó costa el mateix que 1 quilo de mongetes". El virus també ha deixat palesa la "manca" de el sistema de salut de fer front als casos de contagi i "ha intensificat" l'emergència preexistent.

A la ciutat veneçolana del Tocuyo, donada la situació prèvia a l'emergència sanitària, Cesal va començar a col·laborar amb les Germanes del Sagrat Cor, qui, des de l'escola, estaven oferint un dinar saludable als nens i nenes de cinc a nou anys a risc de desnutrició.

VIOLÈNCIA SENSE UN ORIGEN CLAR A MOÇAMBIC

L'organització també està present des de fa dos anys a la província de Cabo Delgado, al nord de Moçambic, 1 zona remota, aïllada de la resta de país, la població ha patit desnutrició crònica.

A la zona, les infraestructures bàsiques com carreteres o hospitals "brillen per la seva absència"; no hi ha aigua potable; i l'economia és de "pura subsistència". En 2019, dos ciclons van complicar la ja difícil situació de la població, que també és víctima, des de fa temps, de la violència que pateix la regió, que "no té un origen clar", ja que es barregen interessos econòmics, tràfic d'estupefaents , d'ivori o l'existència de milícies islamistes.

"Ja són més de 250.000 les persones desplaçades que fugen de la violència i de la pobresa, generant-se una greu situació des del punt de vista humanitari", ha lamentat Cesal, a el temps que ha assegurat que la població que roman a la província ha patit "un brot gran" de Covid-19.

En Cap Prim, l'ONG manté el seu treball de producció agrícola de blat de moro, iuca i hortalisses per assegurar l'alimentació de la població; i està duent a terme campanyes de sensibilització adreçades a la població, per protegir-se davant el coronavirus.