Estudis científics com xurros: la hidroxicloroquina redueix els accidents de patinet

 

A l'abril la revista Science va alertar sobre l'aparició de molts assajos científics sobre el coronavirus duplicats i amb conclusions, sovint, agafades amb pinces. Segons la publicació, aquests estudis contribueixen a la confusió i fins i tot poden frenar l'avanç científic. "En comptes de generar permís per realitzar investigacions de baixa qualitat, la urgència i escassetat provocades per la pandèmia subratllen la responsabilitat dels principals responsables de sector de la investigació per coordinar les seves activitats i mantenir els estàndards necessaris per avançar en aquesta missió", assenyalen els autors de l'estudi, Alex John London i Jonathan Kimmelman.

Doncs bé, el denunciat per Science s'ha convertit en una realitat a través de l'experiment d'un metge francès. Per mostrar com de fàcil és publicar un estudi en una revista científica, Michaël Rochoy, doctor de la Universitat de Lille, va enviar les conclusions d'un estudi inventat a la revista Asian Journal of Medicine: la hidroxicloroquina ajuda a prevenir els accidents en patinet.

El seu objectiu era simple:tot ha de ser ridícul, des del títol a les referències i fins a la frase més petita de l'article. Si aconseguim publicar aquest tipus de 'article', haurem donat resposta a la nostra pregunta inicial: Aquesta revista publica qualsevol cosa? , diu Rochoy. I la resposta va ser "sí", la revista publicava qualsevol cosa, fins i tot el seu article absurd.

Res va alertar la revista científica d'Àsia, ni que entre els signants de l'estudi estiguessin el gos d'Emmanuel Macron i un pangolí, ni el mateix títol: "En contra del que s'esperava, la SARS-CoV-2 és més letal que els patinets . Podria ser la hidroxicloroquina l'única solució? ".

En el document també hi havia altres conclusions estrambòtiques com: "Els estudis 1 i 2 es van realitzar a la cadira de despatx dels autors (Ikea) a França (multicèntric), el 20 de juliol de 2020"; o "L'estudi 2 es va excloure de l'anàlisi i d'aquest document, ja que no va llançar resultats (és a dir, els resultats que volíem)".

De la mateixa manera, en un apartat asseguraven que no van poder mesurar la saturació d'oxigen dels morts a l'assaig "perquè no disposaven de material per profanar tombes". Però res va ser suficient perquè l'Asian Journal of Medicine detectés que no era un treball fiable.

Finalment la "investigació" es va publicar el 15 d'agost i va ser retirada 24 hores després, quan els autors van revelar la seva petita innocentada a les xarxes socials. La revista va justificar la seva supressió "després de la denúncia d'un greu frau científic" i va mirar cap a un altre costat com si res hagués passat.

En aquest cas ha estat més mediàtica la rectificació que el mateix estudi però, quantes vegades passa el contrari? La ciència necessita una revisió per poder seguir anomenant-se així ...