El Govern demana endarrerir l'edat de jubilació i diu que el sistema de pensions és sostenible

 

El Govern vol que els ciutadans retardin de forma voluntària la seva edat de jubilació. Està disposat per a això a bonificar a aquelles persones que optin per continuar en el mercat laboral més enllà de l'edat legal de jubilació. Així ho ha posat de manifest el ministre d'Inclusió, Seguretat Social, i Migracions, José Luis Escrivá, davant la Comissió de Seguiment i Avaluació dels Acords del Pacte de Toledo.

A més, s'ha mostrat partidari d'acabar com més aviat millor amb les prejubilacions, limitant-les i desincentivan-les. Escrivà ha constatat un augment de les jubilacions anticipades, fins al 16% del total en 2019, i una tendència creixent entre els autònoms a cotitzar el mínim davant els seus "dubtes" sobre la viabilitat ".

Segons Escrivà, retardar l'edat de jubilació pot resultar atractiu a totes les parts, perquè genera una pensió més gran, és un estalvi per al sistema i és un estalvi per a l'empresari per la reducció de cotitzacions. La bonificació per la demora en l'edat de jubilació actualment és de l'3,2%, ha precisat.

En una comparativa internacional, ha apuntat que l'edat efectiva de jubilació a Espanya és de 64,6 anys i la legal de 65,8 anys, en línia amb els països de l'entorn, mentre que el nivell de cotitzacions és d'una mitjana del 35,4%, en la mitjana.

La despesa en pensions a Espanya és del 10,9%, enfront de la mitjana del 12,4% de la resta de països, de manera que el punt de partida no presenta "problemes de sostenibilitat".

SOSTENIBLE

Després d'assegurar que l'impacte de la en els comptes de la Seguretat Social és de naturalesa "genuïnament transitòria", ha indicat que la pandèmia ha portat "molta incertesa", pel que ha apel·lat a la responsabilitat per donar un marc de referència a mig termini "estable i creïble" a pensionistes i treballadors pròxims a l'edat de jubilació.

Escrivà ha previst que el dèficit de la Seguretat Social augmenti de l'1,3% de PIB en el qual va tancar el 2019 a el 2% del PIB aquest any com a conseqüència principalment de la caiguda del PIB i de la reculada "significatiu" d'ingressos, que es recuperarà a partir de l'any vinent.

Així mateix, ha precisat que aquest any s'està produint una aportació extraordinària de l'Estat per a despeses extraordinàries pel Covid de 14.500 milions que aniran dirigits a l'exoneració de quotes en els ERTO, la prestació extraordinària per autònoms, la prestació per incapacitat temporal per la Covid i l'ingrés mínim vital.

ELIMINAR DESPESES

Si no s'implementen mesures, i tenint en compte una revaloració de pensions d'acord amb l'IPC real, el dèficit de la Seguretat Social es mantindrà en l'1,4% l'any 2023, pel que ha advocat per eliminar les despeses impròpies que tenen "efectes devastadors" sobre la solvència de les pensions.

En aquest sentit, ha apuntat que la previsió de dèficit de l'1,4% de l'PIB (20.185.000) de la Seguretat Social en 2023, any per al qual estima que les despeses impròpies serien de l'1,6% del PIB (22.871.000) , de manera que la reducció de les despeses impròpies permetria eliminar el dèficit previst.

Entre les partides, ha citat la part de polítiques no contributives que s'estan finançant amb quotes (11.305.000), les reduccions en la cotització, com les tarifes plans (1.818 milions), la prestació per naixement i cura de fills (2.953.000) , el complement de maternitat (1.082 milions), les subvencions implícites a règims especials (1.014 milions), el cost de completar les llacunes per al càlcul de la pensió (788 milions) i les despeses de funcionament (3.911.000).