Les activitats socials de la gent gran contribueixen a retardar o evitar l'aparició de la demència

 

Sortir de casa, anar al cinema, a passejar, practicar algun tipus de joc o esport, compartir activitats amb l'entorn, conversar, compartir experiències, etc. Són desenes les activitats que pot fer una persona sigui quina sigui la seva edat i que, invariablement, són beneficioses per a la salut.

I aquestes activitats s'han de mantenir quan una persona arriba a la jubilació i acaba amb les seves obligacions laborals. És a partir de llavors quan més necessàries són aquelles aficions que permeten mantenir una vida social plena.

Un estudi elaborat per un equip d'investigadors de l'Escola de Postgrau de Salut Pública de la Universitat de Pittsburgh ha descobert que mantenir l'activitat social a la vellesa és molt beneficiós per evitar la demència, una de les malalties que més afecten les persones de la tercera edat.

L'estudi ha revelat que com més gran és el nivell d'activitat social d'una persona, menys possibilitats hi ha que desenvolupi una demència. La raó és que mantenir el cos i la ment ocupades proporciona a aquestes persones una matèria gris més robusta en aquelles zones de cervell a les quals més pot afectar aquest tipus de malaltia. En el fons, expliquen els autors de l'estudi, de la mateixa manera que l'exercici físic pot prevenir l'aparició de malalties com diabetis o les cardíaques, l'exercici mental contribueix a prevenir las malaties del cervell.

Tot i que la investigació es va fer abans que aparegués la pandèmia de la Covid-19, els científics asseguren que l'aïllament social que s'ha produït amb motiu de la crisi serveix com a exemple il·lustratiu de la situació que es genera quan l'activitat social d'una persona de avançada edat pràcticament desapareix.

La inactivitat provoca una major destrucció de les cèl·lules cerebrals, que pot acabar provocant un deteriorament cognitiu important. En el grup de gent gran estudiat, totes elles persones majors de 83 anys, es van obtenir millors resultats en aquells ancians que havien mantingut una vida social activa, relacionant-se amb el seu entorn i participant en activitats adequades per les seves capacitats.

A més, a tots ells van ser sotmesos a escàners cerebrals en els quals els investigadors van poder mesurar la integritat de les cèl·lules cerebrals que es fan servir en les relacions socials. Les que estaven en una millor situació eren les de aquelles persones que havien mantingut una activitat social habitual i que es relacionaven amb el seu entorn, participant tant en jocs col·lectius com en activitats de lleure amb altres persones.

El dubte que se'ls planteja als investigadors és si és la vida social la què millora l'activitat cerebral de les persones o si és la millor conservació de la matèria grisa la que permet una major activitat social.