Un forat de seguretat en una filial d'Aigües de València deixa al descobert informació privada dels clients

Dades privades dels usuaris de l'aplicació per a mòbil de Global Omnium són accessibles per a qualsevol amb coneixements informàtics i de servidors a causa d'un forat de seguretat que deixa al descobert informació de clients de l'empresa mixta d'aigües de València, Emivasa.

Eugeni Calabuig. President d'Aigües de València.

Hi ha errors de seguretat en l'arquitectura interna del programari d'aquesta APP que permeten amb simples peticions a servidor utilitzant un programa comú en el camp de la informàtica consultar informació dels clients.

L'aplicació en qüestió dóna servei als clients de Emivasa, l'empresa mixta participada per la companyia (80%) i l'Ajuntament de València (20%). En 2018 hi havia més de 430.000 abonats a la xarxa d'aigua potable, tot i que es desconeix si en els servidors utilitzats per l'aplicació s'emmagatzemen les dades d'aquells abonats que no estan registrats en ella.

El forat de seguretat es centra en els usuaris de Emivasa (València), que presideix l'alcalde Joan Ribó però podria afectar moltes altres localitats, com que el servidor conté les dades d'altres empreses com Aigües d'Altea, Aigües de Calp, de Terol , Aigües d'Altafulla, de Morella, de Sagunt, de Tortosa, etcètera. Totes elles presten el servei de subministrament d'aigua potable en els respectius municipis i són filials de Global Omnium o empreses mixtes participades per l'administració pública i la companyia que presideix Eugenio Calabuig.

Sembla ser que el sistema implementat en aquesta APP permet interceptar informació transferida entre els usuaris i el servidor, conté deficiències en l'autenticació dels serveis web, a més de febleses en l'autorització de dades ia la falta d'obstacles contra atacs massius o 'de força bruta '. Un còctel que deixa oberta la porta a obtenir informació privada sense molta dificultat.

AIGÜES DE VALÈNCIA I LA SEVA RELACIÓ AMB AIGÜES DE CATALUNYA

Aigües de València és un gegant que factura 324 milions d'euros i el 2018, últim any amb els resultats consolidats publicats, va guanyar més de 32 milions. Però la seva filial catalana, Aigües de Catalunya s'ha sortit de el bon camí dels beneficis després de 14 anys consecutius guanyant diners.

Calabauig va fitxar David Madí per Aigües de Catalunya i aquest va centrar els titulars de la setmana passada acusat pel jutge instructor d'estar darrere de el braç de finançament de Tsunami Democràtic és conegut pels seus vincles amb la Convergència de Jordi Pujol i, sobretot, Artur Mas, va ser detingut per la Guàrdia Civil en el marc d'una operació sobre el presumpte desviament de fons públics per al Procés.

Durant l'operatiu, la Guàrdia Civil va acudir, juntament amb Madí, a la seu de Companyia General d'Aigües de Catalunya, al Passeig de Gràcia de Barcelona per aprofundir sobre la implicació d'aquesta empresa, filial d'Aigües de València, en la trama , sinó exclusivament la del seu president.

Eugenio Calabuig, propietari d'Aigües de València i vinculat al PP a la Comunitat Valenciana, va confiar al novembre de 2018 a David Madí per presidir la seva filial a Catalunya. El nomenament va sorprendre per la proximitat d'aquest últim amb l'independentisme. Però els interessos fan estranys companys de llit.

Amb els resultats econòmics a la mà els números vermells han arribat als comptes Aigües de Catalunya. La causa principal va ser el sou de més de 320.000 euros que es va assignar Madí per a ell i per al seu número dos, un altre ex de Convegència a què va nomenar conseller delegat.

La filial catalana de la primera companyia d'aigües valenciana va passar de guanyar 590.000 euros el 2018 a perdre 38.000 l'any passat. El que ha portat a a Aigües de Catalunya a pèrdues ha estat l'increment de les despeses, especialment les de personal, de 5,58 a 6,04 milions d'euros. L'empresa també va incrementar en uns 200.000 euros altres despeses. Fent l'ullet a la plantilla, de 162 persones al tancament del 2019, només es va incrementar en dues persones de mitjana pel que fa a 2018: David Madí i Marc Pifarré, el seu conseller delegat.

En la memòria de l'exercici 2019, l'empresa explica que la retribució al consell d'administració va passar de 0 a 2017-327,000 euros el 2019 perquè fins a l'arribada de Madí i Pifarré, els seus membres no cobraven. De fet, els vocals segueixen sense percebre cap remuneració.

Aquest canvi té a veure amb el gir que li va donar el nou president a aquesta modesta empresa d'aigües, present a 21 municipis mitjans i petits com Tortosa, Altafulla i Sant Carles de la Ràpita (Tarragona) i Begur (Girona). Una de les primeres coses que va fer Madí a l'arribar és fitxar un conseller delegat extern a el grup valencià. Va pensar en Marc Pifarré, enginyer vinculat a Convergència: va ser president de les joventuts de el partit (la JNC), membre de Consell Nacional de el partit i secretari general de l'Associació Catalana de Municipis durant set anys.

Una altra cosa que fa és traslladar la seu social d'Aigües de Catalunya, que estava a Tortosa, a Barcelona, a Passeig de Gràcia, a escassos metres d'on Madí té el seu despatx professional, domicili de diverses de les seves empreses.

La seva gestió de la filial catalana del grup de Calabuig va tenir uns primers 22 mesos discrets però porta un octubre més que mogut. El mes que acaba amb la seu registrada va començar amb el polèmic nomenament d'un consell assessor amb alguns expolítics i personalitats properes a l'independentisme. Madí va nomenar Joan Puigcercós, que va ser president d'ERC i conseller de la Generalitat, president de l'consell assessor, de què també formen part l'economista, Oriol Amat, exdiputat de JxCat, i els directius vinculats a l'sobiranisme Enric Pérez Mas i Joaquim Coello.

DAVID MADÍ VINCULAT A la OPERCIÓN VOLOH  VA VOLER LUCRAR-SE AMB EL COVID-19

Les converses entre empresaris que recull el sumari judicial de la 'Operació Voloh', en què s'investiga el suposat desviament de fons públics per finançar el procés independentista a Catalunya, donen bon compte del seu menyspreu cap al llavors president, Quim Torra, a l' que l'exdirigent de CDC i president d'Aigües de Catalunya, David Madí, arriba a qualificar de "cabra boja".

El jutge assegura que Vendrell i Madí van intentar obtenir "rèdit econòmic" de l'Covid

Madí és un dels protagonistes d'aquestes converses telefòniques, la transcripció consta en un informe de la Guàrdia Civil enviat el passat 22 d'octubre a el Jutjat d'Instrucció Número 1 de Barcelona i que forma part de l'sumari de la 'Operació Voloh'.

La Guàrdia Civil presenta a Madí com "empresari, polític i assessor lligat a CDC des de l'any 1993" i un dels més estrets col·laboradors de l'expresident Artur Mas, fins al punt que "se li considera un dels ideòlegs de la coalició Junts pel Sí i, actualment, podria estar preparant un 'think tank' enfocat a una Catalunya post-Procés ".

En una xerrada telefònica mantinguda el passat 3 de setembre, Madí i el president de la Fira de Barcelona, Pau Relat Vidal, comenten "el malestar existent en el món empresarial" amb Torra i el seu Govern, especialment arran dels canvis realitzats aquest mes . "Torra és una cabra boja i ara va per lliure", diu Madí. "Un subnormal directe, un ignorant i un imbècil", rebla.

En concret, es queixen el moviment de carteres al Govern català, específicament per la substitució de Miquel Buch per Miquel Sàmper a l'capdavant d'Interior. Per Madí, Torra "se'ls folla perquè li han portat la contrària o no li han deixat fer les seves animalades". "Són uns incompetents i estan fent el mateix que estan criticant, que sembla el dels nazis als jueus", afirma Relat.

"És un tio histèric i que no pensa abans d'actuar", comenta Relat, al que Madí afegeix que Torra "no està preparat i li ve gran". "No entén que és un home accidental, que no té cap legitimitat", es lamenta el president d'Aigües de Catalunya. El seu interlocutor coincideix que "suposadament havia de ser un ximple útil i s'ha cregut el càrrec", el que li fa "perillosíssim". "És com donar-li una metralleta a un mico", conclou Relat.

La Guàrdia Civil estableix en el seu informe que Madí "ha intentat obtenir rèdit econòmic de la crisi sanitària provocada pel coronavirus", la qual cosa passava per "activar una vegada més els contactes polítics" de l'empresari per obtenir contractes públics.

Així, destaca un intent de Madí perquè la Generalitat li comprés test de detecció de l'coronavirus, un contracte pel qual es portaria una comissió d'el deu per cent. "És una gran oportunitat perquè amb els criteris d'emergència és un negoci rodó a través de contractació directa", exposa el propi empresari. El llavors secretari general de la Conselleria d'Interior departament, Brauli Duart, es va comprometre a fer arribar la seva oferta però la Guàrdia Civil no ha pogut confirmar que arribés a bon port.

El que sí que confirma la Guàrdia Civil és que Madí va obtenir un contracte de 15.000 euros per desenvolupar una prova pilot de detecció de coronavirus amb presons, dependent de la Secretaria de Mesures Penals, Reinserció i Atenció a la víctima d'el Departament de Justícia.

De les gestions entre Madí i Duart, que fins al seu cessament era un dels secretaris generals que integraven el Pla de Protecció Civil de Catalunya (PROCICAT), es desprèn una altra conversa en la qual aquest últim critica la gestió de la pandèmia. "No tenen ni puta idea. Anem a morir tots", arriba a dir, augurant que "les funeràries no donaran l'abast i no podran portar als embotits de les cases, ni de les residències, ni dels hospitals".

"A Igualada", explica Duart, "en aquest moment ja els tenim dins de refrigeradors. De camions (...) aquests congeladors perquè la incineradora d'Igualada pot 12 a el dia i cada dia es moren més de 12", explica Madí . "I el gran problema, és què cony fem amb els moros, que aquests no volen que els s'incineren, volen que els enterrin a terra (...) si hi ha terra, hi ha terra, i, si no, doncs hi haurà el que hagi . I Al·là, Mahoma ja ho entendrà ", conclou.