Bronca al Congrés a compte de la 'Llei Celaá' a la Comissió d'Educació i FP

El Govern ha aprovat aquest divendres a la Comissió d'Educació i Formació Professional de Congrés el dictamen de la Ponència sobre la Llei Orgànica de Modificació de la LOE (LOMLOE), també coneguda com a 'Llei Celaá', amb els vots a favor de PSOE, Unides Podem, ERC, PNB i Més País.

La representant d'EH Bildu, s'ha absentat de la sala abans d'acabar la sessió, mentre que PP, Vox i Ciutadans han votat en contra.

El suport aconseguit aquest divendres a la comissió, no seria suficient per a l'Executiu en el Ple de Congrés de la setmana que, on el dictamen serà de nou debatut i haurà de ser ratificat per majoria absoluta (176 diputats), ja que es tracta d' una reforma d'una llei orgànica, i continuar la seva tramitació al Senat.

El dictamen recull algunes de les esmenes aprovades en les últimes setmanes i que han generat fortes crítiques entre l'oposició, com és el cas de la supressió de la referència al castellà com a llengua oficial de l'Estat en educació, així com la consideració deL castellà i les llengües cooficials com a llengües vehiculars, qüestió que ha suscitat una gran polèmica.

PP, Cs i Vox ja han anunciat que portaran aquesta Llei a l'Tribunal Constitucional (TC) si és recolzada per la majoria absoluta de la Cambra baixa.

El text també inclou: l'augment progressiu de places públiques per a l'etapa de 0 a 3 anys; que l'assignatura de Religió no compti per a les notes mitjanes; la prohibició que les escoles concertades segreguin per sexe; la cessió de sòl públic exclusivament a la construcció de centres de titularitat pública; la fixació de la "excepcionalitat" de la repetició de curs; la inclusió d'una quarta modalitat de batxillerat més general; o la derivació d'alumnes de centres d'educació especial a centres ordinaris en el termini de 10 anys.

DISCREPÀNCIES ENTRE PSOE I PODEM PER L'ÈTICA

Tot i l'acord de Govern, Unides Podem ha mantingut vives nombroses esmenes que tenien a veure amb la baixada de ràtios per aula, ampliació d'oferta de places públiques, l'empatia animal en el currículum, així com el manteniment en 4t d'ESO de l' matèria d'ètica, que la LOMLOE relega els dos cursos de Batxillerat.

En aquesta última, els morats esperaven el suport deL PP ja que els populars tenien una mesura similar entre les seves propostes. La portaveu deL PP en aquesta matèria, Elena Castillo, ha demanat al seu homòleg de Podem, Javier Sánchez Serna un "quid pro quo 'amb les dues esmenes, però, finalment, no han arribat a un acord i la iniciativa no ha prosperat.

Pel que fa al debat, les crítiques a la llei han arribat principalment de PP, Vox i Ciutadans, que s'han centrat en els temes més polèmics que s'han fet públics des que es coneix el contingut de la LOMLOE o els acords a què es ha arribat en la seva tramitació: la immersió lingüística, la repetició de curs i la situació de la concertada i dels col·legis especials o l'Alta Inspecció Educativa.

La diputada del PP Sandra Moneo ha acusat el PSOE de no haver buscat l'acord i de ser "el pitjor enemic de l'educació" a través d'una llei que "ataca la llibertat frontalment i la qualitat de sistema". La portaveu d'Educació popular ha lamentat que el text parli de "inclusió" sense tenir en compte la "equitat" i que per exemple, no distingeixi entre les necessitats dels menors amb diferents discapacitats. "Amb les seves mesures enfonsaran al més feble", ha advertit.

UNA LLEI DE "DUBTOSA GARANTIA DEMOCRÀTICA"

Per Vox, aquesta norma és "un entreguisme als que volen trencar Espanya", segons l'ha definit el seu portaveu en aquesta matèria, Joaquín Robles López. La seva companya Georgina Trías, per la seva banda, ha criticat la falta de llibertat dels pares per triar l'educació dels seus fills i ha advertit a l'Executiu que quan el TC es pronunciï "hauran d'implantar el 'pin parental'" de Vox per complir amb quest dret.

Molt crítica ha estat també la representant de Ciutadans, Marta Martín, que ha qualificat la llei com una "vergonya" i considera que és de "dubtosa garantia democràtica". La diputada també ha criticat el "artifici" de les repeticions, i ha recriminat aL PSOE seves propostes sobre l'Alta Inspecció Educativa que, al seu parer, no són "democràtiques".

La diputada ha ofert als socialistes, durant la sessió, un "acord de mínims", però que "s'ajusta a les sentències del Constitucional" en aquest sentit, i que determina que en aquelles comunitats en què s'ha sotmès als alumnes a la immersió lingüística tinguin, al menys, el 25% d'ensenyament en castellà. La proposta ha estat rebutjada.

La norma tampoc ha agradat al diputat de Navarra Suma, Sergio Sayas, per a qui aquesta llei s'ha tramitat amb "escàs caràcter democràtic" i "totalment d'esquena al sector d'educació". Segons la seva opinió, és un "càstig" a l'escola concertada, "anul·la" l'educació diferenciada, una cosa "clarament inconstitucional", i amb ella "serà difícil" poder estudiar en espanyol en algunes comunitats.

DEFENSA DE LES COMPETÈNCIES

En el cas del PNB, la seva diputada Josune Gorospe, ha posat sobre la taula a importància de l'esmena presentada pel seu grup en matèria de respecte competencial a les autonomies, així com la necessitat d'introduir el la llei el concepte de llengua pròpia per referir- , en aquest cas, a l'euskera, uns textos que, finalment, s'han agregat a la norma amb el suport de la majoria.

També ha parlat de competències, la portaveu d'ERC, Montserrat Bassa, que ha defensat que el "model de progrés" de l'escola catalana, "només és possible íntegrament des de la seva independència". Tot i això, ha reclamat que l'executiu financi per igual a tots els models d'ensenyament, una mesura en la qual coincideix amb el representant de Junts, Sergi Miquel. El diputat ha defensat un model "ric i divers" pel que fa a models d'ensenyament.

D'altra banda, la portaveu d'Més País Equo, Inés Sabanés, sí que s'ha mostrat partidària de la reforma de Govern. Segons la seva opinió, el marc actual és "una volta al passat" amb "recollida de signatures, amenaces i politització de la llengua", per amagar "els greus problemes que ha afligit l'educació" i que són "" la desigualtat, el fracàs escolar, la manca de finançament i la segregació "." Això és el que tracta de tallar la llei ", ha tancat Sabanés.

EL PSOE ACUSA LA DRETA DE GENERAR rumors

Mentrestant, els partits al Govern han defensat el text de Celaá. Des del PSOE, el seu portaveu en aquesta matèria, Luz Martínez Seijo, ha criticat que la dreta hagi dedicat el debat a "repetir mantres" que "no són veritat". Així, ha negat el tancament de col·legis especials, que no s'hagi comptat amb la comunitat educativa per a la redacció del text o que els inspectors no vagin a accedir a l'Alta Inspecció Educativa a través d'oposició.

La seva companya socialista Maribel García, ha retret, a més, al PP que acusin el PSOE d'atacar la concertada quan ells "ataquen la pública" on governen i quan en els seus anys d'Executiu han reduït el seu finançament fins a 10 vegades més que a la concertada .

El diputat d'Unides Podem, Javier Sánchez Serna, per la seva banda, ha indicat que la LOMLOE va en direcció de "blindar" l'educació pública i "cap a una escola més moderna, més diversa, on la igualtat sigui llei". A més, ha dit que la nova llei "neix de la participació de la comunitat educativa perquè recull moltes de les demandes que ha fet" front "a les oïdes sords" de PP.

De la mateixa manera, el diputat d'En Comú, Joan Mena, ha lamentat que "les dretes" parli en els seus discursos d ' "igualtat" i es "s'oblidin de les oportunitats".