El Govern central aprova la 'Llei Celaá' i elimina el castellà com a llengua vehicular

El Ple de Congrés ha aprovat aquest dijous el dictamen de la Comissió d'Educació i FP sobre la LOMLOE, la reforma educativa també coneguda com a 'Llei Celaá', amb els vots a favor de PSOE, Unides Podem, ERC, PNB i Més País.

El text ha tirat endavant amb 177 'sís', majoria absoluta de la Cambra, una majoria que necessitava arribar per tirar endavant, ja que es tracta d'una modificació d'una llei orgànica, enfront dels 148 'nos' de PP, Cs i Vox, CC, la CUP, el PCR i UPN. Per tant, la iniciativa s'ha de remetre a l'Senat per continuar amb el tràmit parlamentari.

El dictamen que s'ha aprovat recull algunes de les esmenes aprovades en les últimes setmanes i que han generat fortes crítiques entre l'oposició, com és el cas de la supressió de la referència al castellà com a llengua oficial de l'Estat en l'ensenyament, així com la consideració de l'castellà i les llengües cooficials com a llengües vehiculars. Davant d'això, PP, Cs i Vox ja han anunciat que portaran aquesta Llei a l'Tribunal Constitucional (TC).

El text també inclou altres canvis com l'augment de places públiques en l'educació de 0 a 3 anys; l'oferta "suficient" de places públiques; que l'assignatura de Religió no compti per a les notes mitjanes; la prohibició que les escoles concertades segreguin per sexe; la cessió de sòl públic exclusivament a la construcció de centres de titularitat pública; la fixació de la "excepcionalitat" de la repetició de curs; la inclusió d'una quarta modalitat de batxillerat més general; o la derivació d'alumnes de centres d'educació especial a centres ordinaris en el termini de 10 anys.

REBUTJADES TOTES LES ESMENES EXCEPTE UNA

Pel que fa a les esmenes 'vives' que van quedar sense aprovar en Comissió --més de 600--, només s'ha aprovat una durant el Ple. Es tracta d'una esmena transaccional de Més País-Equo i Compromís, que ha comptat amb el suport de PSOE, Unides Podem, ERC i JxCat, per ensenyar cultura fiscal en l'assignatura de Valors Cívics i Ètics.

El text estableix que "en algun curs de l'etapa tots els alumnes i les alumnes cursaran la matèria d'Educació en Valors Cívics i Ètics". I recull que, en aquesta matèria, "s'inclouran continguts referits a la Constitució Espanyola, al coneixement i respecte dels Drets Humans i de la Infància, a l'educació per al desenvolupament sostenible i la ciutadania mundial, a la igualtat entre homes i dones , a la valor del respecte a la diversitat i als el paper social dels impostos i la justícia fiscal, fomentant l'esperit crític i la cultura de pau i no violència ".

EL CASTELLÀ COM LLENGUA VEHICULAR, EL MÉS CRITICAT

El debat s'ha centrat en l'esmena ja inclosa en el text que suprimeix el caràcter vehicular de l'castellà en l'ensenyament, iniciativa que ha motivat les dures crítiques per part de l'oposició cap al Govern, a què han acusat d'eliminar drets i de ' donar ales 'a l'independentisme. També ha estat un tema central l'educació concertada, amb la dreta defensant la pluralitat de la xarxa educativa i l'esquerra negant que la LOMLOE suposi un "atac" a aquest tipus d'ensenyament.

La diputada d'PSOE, Luz Martínez Seijo, que ha celebrat aquest "dia històric" en què es derogarà la 'Llei Wert', ha acusat la dreta de dir "mentides" sobre la LOMLOE, com que la Llei acaba amb el castellà, que es tancaran les escoles d'educació especial o que s'eliminen les proves per accedir al cos d'inspectors d'educació. "Ja està bé d'utilitzar la paraula 'llibertat', defensen el concepte només per a aquells que tenen recursos, això és manipulació", els ha retret.

Des Unides Podem, Javier Sánchez Serna també ha recalcat que amb l'aprovació de la LOMLOE es posa "punt final" a la LOMCE i el seu "model elitista" i igualment ha acusat la dreta de posar en marxa una "campanya de desinformació i mentides ". També Joan Mena s'ha felicitat per aquest projecte, tot i que ha admès que des de la formació 'estatge' van a "seguir avançant" perquè "hi ha coses que s'han quedat enrere".

A tot això, el PP ha afirmat que la LOMLOE és un projecte "profundament ideologitzat" que tracta de "asfixiar" a què no se sotmet al "pensament únic", que "suprimeix la cultura de l'esforç" i que "desterra" el dret dels pares a triar l'educació dels seus fills. La diputada popular Sandra Moneo, ha retret que la nova Llei elimini el castellà com a llengua vehicular. "És una ruptura del nostre model competencial, de la nostra Constitució", ha dit.

També el diputat de Vox, Joaquín Robles, ha criticat durament la LOMLOE, sobretot la supressió de l'castellà com a llengua vehicular, afirmant que l'objectiu de la norma és que les escoles catalanes es converteixin en "fàbriques d'independentistes". "Amb la Llei, s'adquireix el certificat de legalitat", ha advertit, per titllar la norma de "sectària" i "perillosa".

De la mateixa manera s'ha mostrat en contra Cs. La seva diputada, Marta Martín, que ha definit la LOMLOE com una llei "més ideologitzada que la propaganda electoral", ha carregat contra l'esmena de l'castellà, assegurant que la supressió de l'caràcter vehicular obeeix a un "mercadeig barroer" per "un grapat de vots "que farà que els secessionistes es vegin" reforçats "i els constitucionalistes se sentin" venuts ".

A favor de la Llei s'ha posicionat ERC, per tractar-se d'un "deure moral" derogar la 'Llei Wert'. La diputada, Montse Bassa, ha dit que com a pedagoga se sent "orgullosa" d'aquesta nova Llei, però com a independentista "no tant". Així, encara que al seu judici no permet desenvolupar amb plenitud la innovació pedagògica que vol la seva formació, admet que "mai" havien tingut un nivell de competències "tan alt". I ha finalitzat el seu discurs assegurant, en català, que a Catalunya, "el català és la llengua vehicular en l'ensenyament".

Mentrestant, Josune Gorospe (PNB) ha celebrat l'aprovació de la LOMLOE, que al menys permet desenvolupar, segons comenta, el sistema educatiu basc, doncs, en la seva opinió, recull reivindicacions el PNB en matèria de beques, currículum, llengua pròpia, FP i avaluació, mentre que Inés Sabanés (Més País), ha dit que el "problema" d'Espanya no és la llengua, "conflicte" que, diu, va ser introduït a la 'Llei Wert'.

EN CONTRA DE LA LLEI: CC, CUP, PRC I UPN

Han mostrat el seu rebuig a la llei CC, la CUP, el PRC i UPN. Des de la formació canària, Ana Oramas ha criticat que la LOMLOE sigui un projecte "sense cap", mentre que per a la CUP no és suficient aquesta norma perquè, segons el parer del seu diputat, Albert Botran, "no blinda la immersió lingüística" a Catalunya . Per la seva banda, José María Mazón (PRC) ha fet èmfasi en què el tema de l'castellà era un "conflicte innecessari" que suposarà però ara "un pas més cap a la independència de Catalunya", i Sergio Sayas (UPN) considera que això significarà "un pagament a l'radicalisme".

Bildu s'ha abstingut, a l'igual que JxCat, BNG i Terol Hi. La diputada basca Isabel Pozueta, ha reconegut que la nova llei no és l'instrument que necessita el País Basc perquè es queda "curta" en les seves demandes, tot i que també ha admès que comparteixen l'objectiu que té la llei de derogar la LOMCE. "No és la llei que nosaltres haguéssim dibuixat", ha indicat així mateix el diputat de JxCat, Sergi Miquel i Valentí, que tot i això, celebra que la LOMLOE derogarà la LOMCE i defensi la llei d'educació catalana.

Per la seva banda, no considera "suficient" el diputat Néstor Rego (BNG) "tornar a la situació pre-LOMCE", encara que ha celebrat que aquesta es derogui, i Tomás Guitarte (Terol Hi) ha lamentat que cada 7 anys s'aprovi en Espanya una nova llei educativa.