Espanya i el Sàhara Occidental: Defensar els drets humans o els interessos nacionals?

 

Espanya és la potència administradora del Sàhara Occidental, encara que mai ha fet honor a aquest títol. Fa onze dies es va declarar una guerra al territori entre el Front Polisari, que representa el poble Sahrauí, i el Marroc, que no vol cedir ni un centímetre de Sàhara als seus habitants. La situació cada vegada és més dramàtica i l'Executiu espanyol mira cap a un altre costat. Des Exteriors expliquen que la posició del Govern "no s'ha mogut" i que donen suport "als esforços del secretari general de les Nacions Unides per a arribar a una solució pacífica en el marc de resolucions del Consell de Seguretat de l'ONU". És a dir, no van a fer res més que seure a mirar.

El Front Polisari porta lluitant contra el Marroc des de 1976, quan Espanya es va retirar del Sàhara Occidental sense previ avís i deixant a la població totalment desprotegida davant els capricis de Rabat. Des de llavors, els successius executius espanyols han ignorat per complet la situació al territori i sembla que, en aquesta ocasió, seguirà passant el mateix. Mentrestant, el conflicte al Sàhara Occidental "està portant a la població al límit de la supervivència" denuncien des de la Fundació Nepp, que des de fa més de 20 anys està donant assistència mèdica als menors dels camps de refugiats i a les persones amb patologies mentals del Sàhara Occidental.

ESPANYA, UN GOVERN AMB DUES SENSIBILITATS

La posició del Govern espanyol és la ja esmentada, no fer res. No obstant això, hi ha diferents sensibilitats dins de l'Executiu: mentre el PSOE s'inclina per no implicar-se en el conflicte, des Unides Podem reclamen una intervenció que freni els abusos del Marroc. En concret, Pablo Iglesias va exigir que Espanya intervingui perquè finalment es faci un referèndum d'autodeterminació al Sàhara Occidental, una votació que el poble sahrauí espera des de fa 30 anys, quan l'ONU es va comprometre a realitzar-lo.

D'altra banda, des d'Esquerra Unida han portat la problemàtica davant la Comissió d'Afers Exteriors de l'Eurocambra, reclamant l'enviament d'un enviat especial per complir amb la promesa de Nacions Unides. Des de la formació denuncien que l'aliança Espanya - Marroc "segueix vulnerant el dret internacional sobre el Sàhara Occidental impunement" i culpen l'ONU de "no estar complint amb el seu mandat".

PERMETRIA EL MARROC EL REFERÈNDUM D'AUTODETERMINACIÓ?

La resposta a aquesta pregunta és clara: "No", tret que es veiessin obligats. El Sàhara Occidental té un gran valor estratègic per al Marroc, amb un territori de 266.000 quilòmetres quadrats i un litoral de 1.1000 quilòmetres davant l'Atlàntic

D'altra banda, controlar el Sàhara és una de les principals aspiracions de l'actual monarca marroquí, Mohammed VI. "La costa atlàntica sud del regne constituirà una interfície marítima per a la integració econòmica i un centre d'influència continental i internacional", va pronunciar el Rei marroquí el 7 de novembre d'aquest any durant el discurs per commemorar el 45 aniversari de la Marxa Verda.

A més de la promoció de la pesca marítima, principal activitat econòmica de la regió, el full de ruta elaborat pel rei incorpora els principis del que anomenen "economia blava", per donar suport al desenvolupament de la zona mitjançant la inversió també en la dessalació d'aigua de la mar i en les energies renovables d'origen eòlic i mareal.

Mohammed VI també apunta a desenvolupar el turisme a la regió, donant un nou impuls al pla Azur per tal d'establir el Sàhara com un veritable destí costaner. El pla Azur preveu la creació de sis balnearis respectuosos amb el medi ambient, entre ells el de "Guelmim Plage blanche", així com un altre a Dakhla. No obstant això, la Covid-19 i la guerra al territori faran que previsiblement el pla turístic sigui un gran fracàs.

PER QUÈ ESPANYA NO FA RES

Els governs espanyols han ignorat successivament el conflicte a la regió i de fet, intenten ni esmentar-ho. La raó és senzilla: Marroc és clau per als interessos d'Espanya, per la qual cosa és preferible que hi hagi una relació estable. Nombroses qüestions que afecten les relacions amb el Marroc es consideren com a part de la política nacional espanyola, a més de problemes d'abast internacional (la immigració, el Sàhara Occidental, les possessions espanyoles en el nord d'Àfrica, l'amenaça terrorista i el tràfic de drogues , entre d'altres).

No obstant això, molts espanyols i alguns partits polítics consideren que Espanya té una responsabilitat històrica i moral amb els sahrauís per haver-se retirat precipitadament de l'antiga colònia al febrer de 1976 sense abans haver permès l'autodeterminació. L'existència d'un ampli moviment social de solidaritat amb la causa sahrauí ha donat lloc a friccions periòdiques entre Espanya i el Marroc. Els successius governs han tractat d'evitar que aquestes contaminin el conjunt de la relació bilateral.

Tots els governs democràtics s'han vist atrapats entre la pressió d'una opinió pública que dóna suport a la autodeterminació al Sàhara Occidental i un enfocament de realpolitik, des de la creença compartida per dirigents espanyols que exercir pressió sobre la monarquia marroquina perquè s'adhereixi a la legalitat internacional podria debilitar internament i complicaria molt més les relacions hispano-marroquines. En aquest sentit, els dirigents espanyols

La por al desconegut ha estat hàbilment utilitzat pel Marroc per mantenir l'statu quo i rebre el suport de les potències occidentals a la seva posició en el conflicte de Sàhara Occidental. Espanya ha tingut un limitat marge de maniobra per solucionar el conflicte a causa de diversos factors, com una opinió pública interna predominantment pro-sahrauí (en tot l'espectre ideològic), la persistència de la rivalitat algerià-marroquí, els vetos de facto que imposa el Marroc i l'absència d'una coalició internacional àmplia i creïble que estigui disposada a aplicar qualsevol acord a què arribin les parts.

UNA SITUACIÓ LÍMIT

Des de la Fundació Nepp alerten que els combats a la zona de Guerguertat - el territori fronterer entre el Sàhara Occidental i Mauritània - "han empitjorat una situació molt precària perquè augmenta el nombre de persones amb necessitats d'assistència sanitària". De la mateixa manera, assenyalen que les tropes paramilitars marroquins estan intentant desgastar els sahrauís "matant als animals que els serveixen per alimentar-se". Concretament, fonts de govern Sahrauí denuncien una matança de camells que busca deixar sense recursos a les famílies sahrauís que s'han desplaçat a la zona per donar suport logístic a les tropes que combaten a la frontera.

A més, el Marroc ha construït un nou mur de tres quilòmetres a la zona envoltat amb mines per evitar nous talls en el pas de Guerguerat. Les mateixes fonts informen a Nepp que en els camps de refugiats, on des de fa mesos ha minvat l'arribada de l'ajuda humanitària, comença a arribar la gana, que podria afectar a més de 50.000 nens i nenes. Les ONG'S, com la Fundació NEPP, no poden accedir i avaluar la situació ni enviar ajuda alimentària o sanitària.