L'ONU alerta sobre l'ús de les fake news de la Covid-19 per grups terroristes i narcos per desestabilitzar governs

 

No es tracta simplement de difondre rumors fàcilment desmuntables, com que amb les vacunes contra la Covid-19 ens implantaran un xip per controlar-nos, o de difondre teories conspiratives que intenten prevenir als ciutadans de perills increïbles. Es tracta d'un assumpte molt seriós a què l'ONUha volgut donar visibilitat i importància realitzant un exhaustiu informe sobre l'ús que fan determinats grups terroristes, racistes i narcos per intentar desestabilitzar governs i assolir els seus objectius.

La facilitat en l'accés anònim a les xarxes socials per difondre determinat tipus de missatges està sent aprofitat per grups de diferent índole per soscavar la credibilitat dels governs i les institucions internacionals entre la ciutadania. Així ho afirma l'informe elaborat per l'Institut d'Investigació Interregional sobre Crim i Justícia de les Nacions Unides, (UNICRI, en les seves sigles en anglès).

PERSONALITZAR

Els missatges té diverses característiques comunes, provinguin d'on provinguin. En primer lloc, es tendeix a personalitzar, és a dir, a assenyalar a persones famoses a les quals es pot culpar de qualsevol cosa. Aquests grups consideren profitós 'posar-li cara al diable', de manera que moltes persones influenciables optin per adoptar aquestes teories com a pròpies i es prestin, de manera involuntària, a difondre el missatge que més interessa als grups de delinqüents.

També poden anar dirigits contra determinats grups socials, com els immigrants, els negres, homosexuals, culpant-los dels mals que pateix la societat. En aquest cas, se'ls assenyala com propagadors del virus i s'insta els governs a expulsar-los de manera fulminant.

Alguns grups fins i tot els fan servir per guanyar adeptes, per difondre la seva ideologia. El cas més destacat que assenyalen els autors de l'informe és el dels grups jihadistes ISIS i Al Qaida. Tots dos han fet servir a la Covid-19 com a arma, assenyalant que és un 'soldat d'Al·là' que castiga els enemics de l'islam. Frases com la ira de Déu sobre occident o el soldat més petit de Déu han recorregut les xarxes socials associades a aquests grups.

La idea principal de totes aquestes teories és la de fer que els ciutadans manipulables qüestionin la seva confiança sobre les institucions i les assenyalin com a responsables de la propagació de virus. Segons l'informe, aquesta tàctica ha estat usada en països com Somàlia en la qual el grup AlShabaab va difondre entre la població la idea que les forces de l'ONU, desplegades a la zona, han propagat intencionadament el virus per acabar amb la població local.

La difusió d'aquestes teories pot portar a l'aparició dels coneguts com llops solitaris, persones que després de rebre aquests missatges decideixen dur a terme de forma individual i sense cap mena d'ajuda exterior, atemptats terroristes.

RACISTES

També s'ha unit a aquestes tàctiques dels grups racistes. N'hi ha que acusen els immigrants de ser els portadors de virus i de propagar-ho per falta de mesures d'higiene, de manera que exigeixen als governs que els expulsin de manera immediata.

Igualment n'hi ha que han propagat la idea que per posar fi a la pandèmia cal acabar amb els immigrants, o els qui exigeixen que als immigrants no se'ls permet rebre tractament mèdic. Fins i tot n'hi ha algun que ha arribat a demanar als seus adeptes que tussin sobre els immigrants per transmetre'ls la malaltia.

Tot això contribueix a generar conflictes entre les poblacions locals i els immigrants, ja que la llavor de la desconfiança germina alimentada per les constants teories llançades des de les organitzacions racistes que aprofiten aquest descontentament per guanyar adeptes o per provocar actes de violència tant contra els immigrants com contra els governs.

NARCOS

Un cas molt específic és el dels narcos. En aquest cas, aquests grups fan servir la pandèmia per presentar-se com nous Robin Hood, disposat a ajudar als necessitats. Una tàctica que va portar a la seva màxima expressió Pablo Escobar que, sense necessitat de xarxes socials, va propagar una imatge de benefactor dels pobres que li va valer l'admiració, i l'ajuda, de moltes persones dels barris més pobres de la seva ciutat, Medellín.

Ara, els narcos han aprofitat les xarxes socials i la fragilitat de les institucions en determinades zones geogràfiques, per aparèixer com a salvadors de les comunitats més pobres davant la ineficàcia de les administracions públiques. En alguns llocs, han obligat la població a confinar i les han facilitat tota mena d'ajuda, des de mascaretes a gels hidroalcohòlics, menjar o productes higiènics, tot això àmpliament difós per les xarxes socials. Amb això, segons l'informe de l'ONU, han aconseguit dos objectius. El primer, guanyar adeptes entre la població, que els ha vist com els seus salvadors davant la desatenció a la qual els han sotmès els poders públics. I, de l'altra, evitar que exèrcit i policia augmentin la seva presència a les zones en què els narcos solen actuar.

Exemple d'això és Mèxic, on les organitzacions de narcotraficants distingien amb el logotip de l'organització les caixes d'ajuda humanitària destinada als necessitats. Un dels casos més curiosos ha estat el de les filles del conegut narcotraficant 'Chapo' Guzmán, que distribueixen menjar entre els pobres de Guadalajara en paquets en els quals apareixia la cara del seu pare.

Actuacions similars s'han produït al Japó, Sud-àfrica i Itàlia. A Palerm, per exemple, el germà d'un traficant va distribuir menjar entre els necessitats i va fer una crida perquè altres seguissin el seu exemple. Quan un periodista va fer una notícia sobre el cas, l'al·ludit va escriure a Facebook que "l'Estat no vol que fem caritat perquè som mafiosos". Després, és clar, va amenaçar el periodista.

ANONIMAT

La facilitat per mantenir l'anonimat a les xarxes socials és un dels principals avantatges que obtenen aquests grups a l'hora de llançar els seus missatges sense que el receptor sàpiga en realitat qui està darrere d'ells.

L'ús de memes, missatges curts i contundents en els quals es pot colar, usant amb cert humor, qualsevol tipus d'idea ha estat explotat per aquests grups. També han sabut aprofitar la facilitat que altres xarxes socials donen per a la creació de grups d'amics o seguidors, que ajuda de manera inconscient a difondre els seus missatges, o per participar als fòrums i els que poden eludir els sistemes de seguretat d'aquestes mateixes xarxes socials. En tenen prou amb evitar l'ús de determinades paraules perquè el seu discurs sigui amplificat en les xarxes.

A més, un cop creat un grup de seguidors en alguna de les xarxes més conegudes, solen redirigir-los cap a altres xarxes en què la vigilància és menys estricta, de manera que poden enviar els missatges amb més claredat, canals encriptats i serveis de missatgeria ràpida que faciliten la transmissió d'unes idees molt concretes. Sense oblidar l'ús dels anomenats bots.

Un dels principals temors dels analistes és que aquest tipus d'actuacions no s'acabi amb la pandèmia. Aquests grups criminals han descobert una formidable manera de guanyar adeptes, generar desconfiança entre ciutadans i governs i provocar disturbis que els ajuden a desestabilitzar als governs que es troben en una situació de debilitat en moments de crisi com els actuals.