María José Carcelén: "La pandèmia ha tret de sota la catifa una situació que ja existia en les residències de gent gran"

 

La situació de les residència d'avis no ha canviat molt des de la primera onada de la pandèmia. Així ho assenyalen des de diverses entitats que afirmen que la gestió que s'ha dut a terme des de les administracions i des de les empreses concessionàries d'aquest servei ha deixat i continua deixant molt a desitjar.

Per això exigeixen "als responsables polítics que adoptin de manera urgent les mesures necessàries per donar un tomb al sistema i perquè en el futur situacions com les que s'han produït des d'abans de l'inici de la pandèmia no tornin a repetir-se".

En un col·loqui organitzat per El Garrofer Espai de Debat, Teresa Martínez, de la Comissió de Salut de la FAVB i de la junta d'Associacions de veïns d'Horta, María José Carcelén, portaveu de la Coordinadora de Residències 5+1 , i Mercè Vidal , de la associació Nou Horitzó  del barri d'Horta, han posat sobre la taula les diverses qüestions que afecten les residències de gent gran.

María José Carcelén ha explicat la lluita que mantenen des de la plataforma Residència 5+1 per acabar amb l'actual sistema de gestió de les residències, ha exposat els nombrosos problemes a què s'enfronten les persones grans que viuen en moltes d'aquestes residències i els seus familiars , i ha reclamat una major implicació de la ciutadania per obligar les administracions a oferir solucions.

"La pandèmia ha tret de sota la catifa una situació ja existent", ha denunciat.

Després de posar damunt de la taula la deixadesa de les administracions que han permès a les empreses concessionàries del servei actuar de manera absolutament incorrecta, ha assenyalat que "ja abans de la pandèmia havia manca de personal sanitari, no hi havia servei d'infermeria, ni metges 24 hores. i tot i que vam aconseguir que es posés una infermera de nit, la majoria de les residència ho incompleixen i només hi ha un gerocultor per atendre les necessitats de 30 o 40 persones grans ".

També ha acusat que el servei d'atenció sanitària "que fa Mutuam era un desastre abans de la pandèmia, i durant el confinament va ser horrorós. L'atenció sanitària de les residències està desvinculada dels CAP i quan durant la pandèmia van entrar els metges del CAP es van trobar amb que no tenien les històries mèdiques dels residents, per exemple ".

Carcelén defensa que en les residència la gent gran haurien d'estar en habitacions individuals ja que, com s'ha demostrat durant la pandèmia "no hi ha possibilitats d'aïllament dels que estiguin malalts" i que la mala gestió va provocar.

En paraules de Carcelén "les persones que van sobreviure van arribar als hospitals desnodrits, deshidratats, amb nafres ... El preu que han pagat ha estat horrorós".

Després d'assenyalar que la manca d'informació als familiars també ha estat una altra constant, "a molts residents se'ls ha tractat com mobles, allunyats de les seves famílies, sense cap contacte social", ha dit, la portaveu de Residència 5+1 que ha reconegut que quan "els familiars van poder tornar a entrar a les residències van descobrir que la gent gran s'han vist sols i abandonats".

A més, ha exigit als governs que es reverteixin les retallades i que es depurin les responsabilitats per tot el que ha passat. També ha exigit que s'acabi amb el sistema de concessions, que dóna entrada al servei a empreses que només busquen el benefici econòmic, i que siguin les administracions les que es facin càrrec d'aquest sector, en el qual s'ha de comptar també amb la participació directa dels familiars dels residents a l'hora de prendre decisions que els afecten.

FAVB

Per la seva banda, Teresa Martínez ha assenyalat que "els concursos els carrega el diable" quan ha recordat el sistema pel qual les administracions cedeixen a empreses privades la gestió de les residències. I ha afegit que "aquest model de gestió externalitzada i sectoritzada implica que hi ha una llista d'espera i la plaça la puguin donar en qualsevol residència, de manera que molts grans no poden quedar-se al seu entorn habitual".

Ha recordat que a Barcelona hi ha 269 i que tan sols 4 són propietat de l'Ajuntament, altres 19 de la Generalitat i 1 de la Diputació, que tot just acullen 2.215 places, un 15% del total de places necessàries.

També ha assenyalat que és habitual que les empreses que opten al concurs ho facin oferint "un preu temerari". Això comporta, ens altres coses que "l es persones quan ingressen es tornen transparents i s'incompleix la cartera de drets dels residents". Ha recordat que han demanat el contracte amb les concessionàries, però que no se'ls ha ensenyat, assenyalant que "la responsabilitat en relació amb la salut dels residents és de la Generalitat, això no ho poden delegar, els professionals haurien de dependre del departament de salut ".

Finalment, Mercè Vidal ha assenyalat que "fins ara no es dóna la importància i visibilitat que s'ha de donar a la gent gran", i ha explicat les activitats que organitzen a l'associació Nou Horitzó destinades sobretot a acabar amb la soledat que viuen moltes persones grans ia promocionar activitats de tot tipus, com menjars, berenars o sortides, que els permetin mantenir una activitat i uns contactes socials que es poden anar perdent conforma es van fent anys.