Arriba el Nadal i com a ciutadans disposats a collaborar en la conservació del patrimoni cultural que ens ha estat generosament llegat, ens disposem a collocar el portal de Betlem amb totes les figuretes que siguin necessàries per a commemorar el naixement de Jesús, un dels pilars bàsics de la nostra cultura occidental. Tertuliando amb Jesús em diu que són necessàries les figures de María, José i d'Ell mateix, però que hi ha altres opcions i que són totes elles, sense exclusió, les que han fet sostenible aquesta cultura empàtica, flexible i adaptativa de la qual tant ens vanagloriem. Alguns pensaran, injustament, que si no ens cenyim a la unitat alludida no sols cometríem un acte anti-natura, sinó que també estaríem condemnats a sofrir en les flames de l'infern. Uns altres, pensaran que cal donar carpetada a aquestes antigalles i si no es pot, desfigurar-les, desprestigiar-les sistemàticament amb l'objectiu que “els peixos que beuen en el rio” morin d'inanició (entranyable nadala d'autor desconegut però que va entonar de meravella el nostre benvolgut andalús i català Manolo Escobar). L'instint cainita ens afebleix, però Jesús m'aclareix: «la majoria silenciosa adopta una actitud serena, positiva i constructiva, i és precisament aquest tarannà el que ha fet sostenible la nostra cultura de llarg a llarg dels temps» Atès el comentari, animo a llevar-nos el 'bisoñé', posar la nostra ment en “open” i llançar-nos a incorporar al pessebre totes les figuretes que considerem necessàries, caganer inclòs, per a no ofegar-nos en l'oceà de les vanitats o topar-nos de cara contra el mirall. Això sí, convé tenir en compte que anar incorporant personatges sense solta ni volta al pessebre pot ocasionar que, al final, se sembli més al pessebre de “amics” de les xarxes socials que al qual correspon en aquestes festes. Els excessos no son bons.
Plaça de la Nativitat, Betlem. Fotografia: José Luis Meneses
Interessat en veure el pessebre de Betlem i a poder parlar amb Jesús en la seva terra natal, vaig viatjar a Palestina en temporada nadalenca per a comprovar, in situ, el manteniment d'aquesta tradició cristiana que se suma a totes les altres tradicions que mereixen ser recordades pel seu esforç en la construcció d'un món més saludable. Quan planifiques el viatge, el primer que et trobes és que és impossible arribar a Betlem volant, tret que siguis l'àngel del pessebre i et facultin per a això. Belén es troba a la regió autònoma Cisjordània, territori palestí baix control israelià i no disposa de cap aeroport internacional. El recomanable és anar a l'aeroport israelita de Tel Aviv, arribar per carretera fins a Jerusalem i des d'allí a Betlem, que es troba a tan sols deu quilòmetres. Lluny de ser un emprenyament visitar Jerusalem, capital universal per a jueus, musulmans i cristians, és el somni de tot viatger i puc assegurar que si se't posa la pell de gallina se't tornarà a posar una vegada i una altra, encara que només sigui per a continuar ponent, metàfora amb la qual vull expressar el desig que Jerusalem, “Princesa de la Pau”, continuï sent la capital de tots i no del que predica l'un o l'altre credo.
De les set portes de la “Ciutat Santa” has de sortir per la de Damasc per a trobar fàcilment autobusos que et portin a Betlem. En una mica menys de mitja hora et trobaràs a les portes de la ciutat que, en el 2012, va ser declarada per la UNESCO Patrimoni de la Humanitat. No crec que per a protegir aquest patrimoni sigui necessari aixecar murs de formigó de gairebé deu metres d'altura i, per a evitar que els saltin, coronar-los amb filferros d'arç per a dissuadir al més agosarat. Entristit o no, no et queda més remei que “passar pel tub” israelià si vols visitar Betlem, em refereixo a passar per un passadís més propi dels que s'utilitzen per a marcar animals que per a rebre a dòcils pelegrins. Cal agrair que no marquin el teu cos amb un ferro candent, però en el cor si queda gravat aquest trist record de l'accés a la ciutat i dels murs que l'envolten plens de grafitis a favor de l'alliberament de Palestina. El que més em va impactar, és un dibuix d'un arbre de nadal amb la seva estrella i regals voltat per panells de formigó.
Graffitis de Betlem. Fotografia: José Luis Meneses
Recuperat de l'impacte dels murs i grafitis, i atès l'objectiu del viatge em vaig dirigir directament a la Plaça de la Nativitat, una plaça en el centre de Betlem que en aquestes dates nadalenques s'adorna amb un arbre gegant amb forma d'avet abrigat per centenars de llums de color blanc, vermell, verd i negre, els de la bandera palestina. Als peus de l'arbre, el pessebre de Betlem. Un portal de dimensió considerable reuneix sota el seu sostre a més de la Verge, San José, i Nen Jesús, als tres Reis Mags, la vaca, el ruc, una ovella i l'àngel de l'amor, de la bondat i de la concòrdia. I em dic, és com el meu!, encara que a diferència d'aquest els meus reis es mouen, això diu el meu nét, encara que jo no tinc la seva lucidesa per a captar aquests moviments.
El pessebre de Betlem. Fotografia: José Luis Meneses
Sembla que va ser ahir i han passat vint-i-un segles del naixement Jesús en aquest lloc, tal com el van escriure els evangelistes Mateo i Lucas. En aquesta plaça es troba la cova en la qual María va donar a llum i sobre ella, la Basílica de la Natalitat construïda per ordre de l'emperador romà Constantí quatre segles després. Per a accedir a l'església has de fer-ho per un lateral de la Basílica a través d'una petita i estreta porta de no més de metre i mig d'altura que obliga a passar d'un en un, encara que va haver-hi una porta de majors dimensions que va ser tapiada per a protegir el sagrat lloc. Ja en el seu interior, emocionat, camines entre columnes rosades cap a l'absis on es troben unes sinuoses escales que et porten a la Gruta de la Nativitat, una cova de pedra natural on va néixer el Messies. El lloc és de petites dimensions, el sòl està aplacat amb lloses de marbre blanc vetat i sobre elles, entre un parell de columnes es troba indicat, amb una estrella de plata de catorze puntes, el lloc exacte on va néixer l'Ungit. Em vaig preguntar per què catorze puntes i em va respondre l'evangelista Mateo en el seu llibre sobre la genealogia de Jesús: «va haver-hi en total catorze generacions des d'Abraham fins a David, catorze des de David fins a la deportació a Babilònia, i catorze des de la deportació fins al Crist» Aclarit. Quinze petits llums amb les seves espelmes enceses illuminen l'estrella: sis representen a l'església grega, cinc a l'armènia i quatre catòlica romana. Com Sofronio, patriarca de Jerusalem, vaig donar suport al meu front i vaig besar amb els meus llavis el sòl on reposo el Fill de Déu per a rebre la seva benedicció. Mai havíem tertuliado tan a prop. Després, vaig collocar una petita creu de fusta que havia comprat a Jerusalem, per a portar-me amb ella el record d'aquest instant de vida que sintetitza la vida sencera: procedència, permanència i mort. Mesos després del meu retorn a casa, vaig posar aquesta petita creu entre les mans de Jesús, el meu germà petit, que avui descansa al costat d'uns altres dels nostres sers estimats en el regne dels cels.
Gruta de la Nativitat, Betlem. Fotografia: José Luis Meneses
Al costat de la Basílica de la Nativitat es troba l'església de Santa Catalina, connectada per passadissos subterranis amb la Basílica i també amb el preciós Claustre de Sant Jerònim i la Capella de Santa Helena. Ja fora de l'entorn de la Basílica no pots deixar de visitar la Gruta de la Llet, la Mesquita d'Omar o d'acostar-te a poble de Beit Sahur lloc en el qual, segons el Nou Testament, un àngel va anunciar el naixement de Jesús als pastors i on els franciscans van construir la capella anomenada Camp dels Pastors. Abans de deixar la ciutat, no deixis de passejar pels carrers del barri antic i d'observar els quefers quotidians dels betlemites, orgullosos i enfeinats a mantenir viva la ciutat i, al seu torn, apesarats per la constant pressió del govern israelià, que a prop les seves llibertats amb enormes murs de formigó i assentaments indiscriminats en el que van ser els seus camps. Una mostra del seu empipament són els innombrables grafitis en ells dibuixats.
Ciutat de Betlem. Fotografia: José Luis Meneses
Hi ha tanta història a Betlem i les seves proximitats, a les hores i els dies es van tan ràpids com una alba, el mateix que van veure els pastors condeixo transitaven amb els seus ramats d'ovelles pels vessants del pujol on es troba la ciutat; o els llauradors mentre segaven el blat amb les seves rudimentàries falçs i dalles , o mentre molturaban el gra per a convertir-lo en farina i pa; o els pelegrins que, atrets pel que viuen i senten, necessiten acudir a la història perquè els parli del passat, els vaig guiar en el present i els animi davant futur que ha de venir. Aquesta història que Casilda Rodrigáñez defineix com a «monument etern que rep l'herència intellectual de les generacions per a salvar-la dels naufragis del temps i els oblits de la tomba».
Ja acabo, però no sense abans acomiadar-me de vosaltres desitjant-vos unes bones festes nadalenques i un pròsper any nou. Ha arribat el moment de celebrar el Nadal, la tradicional i no podem ser figuretes immòbils ni indiferents enfront dels quals soscaven els pilars de la nostra cultura i la nostra pacífica convivència. Dit la qual cosa, us animo a desempolsar la pandereta, donar-li a la simbomba i fer sonar el morter, perquè tot això formarà part de la nostra història i romandrà en el record dels nostres sers estimats per a ser comptada i cantada fins al final dels temps.
Escriu el teu comentari