La salut dels ciutadans que pateixen pobresa energètica és més vulnerable

 

Els ciutadans que pateixen pobresa energètica presenten una pitjor salut que aquells que poden garantir els subministraments domèstics d'energia, segons un estudi realitzat per investigadors del CIBERESP, l'Institut de Recerca Biomèdica Sant Pau, l'Associació Benestar i Desenvolupament, l'Agència de Salut Pública de Barcelona i altres institucions.

La probabilitat d'experimentar bronquitis crònica, depressió i ansietat, s'ha observat força major. En concret, la probabilitat de tenir bronquitis crònica és 4,94 vegades superior, en el cas de les dones, i 5,43 vegades més gran entre els homes que pateixen pobresa energètica que entre aquells ciutadans que no s'enfronten a aquest problema. I en el cas de la depressió i l'ansietat, la probabilitat entre la població amb pobresa energètica és 3,23 vegades superior entre les dones i 4 vegades superior en el cas dels homes.

La investigació, publicada a la revista 'Gaceta Sanitaria', és la primera que analitza l'associació entre la intensitat de la pobresa energètica i la salut al Sud d'Europa. Per realitzar-la s'han comparat les dades de 1.799 dones i 671 homes que formen part d'un programa de l'Ajuntament de Barcelona contra la pobresa energètica (anomenat Energia, la justa) amb els de 1.393 dones i 1.215 homes sense problemes energètics de l'Enquesta de Salut Pública de Barcelona el 2016.

L'estudi ha analitzat diversos paràmetres de salut física i mental: percepció personal de mala salut, asma, bronquitis crònica, depressió i ansietat. En tots ells, els participants en el programa contra la pobresa energètica han reportat un pitjor estat de salut. Les dones presenten una major prevalença de tots els paràmetres de salut en les dues poblacions.

L'estudi, en què han participat els investigadors del CIBERESP Maria José López i Marc Marí-Dell'Olmo, també mostra una associació entre la intensitat de la pobresa energètica i l'estat de salut dins del col·lectiu d'Energia, la justa. A excepció de la bronquitis crònica en homes, hi va haver diferències significatives en tots els indicadors, de manera que, com més pobresa energètica, pitjor salut. La depressió i l'ansietat en les dones i l'asma en els homes van ser estadísticament significatives en tots els nivells d'intensitat de pobresa energètica.

Aquest estudi mostra que la població vulnerable afectada per la pobresa energètica és desproporcionadament elevada en dones, immigrants, persones amb baixos nivells d'educació, aturats i llogaters en una ciutat de sud d'Europa, com és Barcelona. "Aquesta població va patir una prevalença impactantment major de mala salut autopercebuda, morbiditat respiratòria i mental en comparació amb la població sense pobresa energètica", assenyala els autors.

Així, els investigadors aconsellen que les les polítiques i els programes específics per alleujar la pobresa energètica coexisteixin amb polítiques estructurals més àmplies destinades a millorar les condicions de vida, treball i habitatge. "Les dues estratègies combinades reduirien els efectes sobre la salut i les desigualtats en salut en poblacions afectades per múltiples privacions socials", assenyalen.

DIFERÈNCIES NO NOMÉS ENERGÈTIQUES

Les diferències entre la mostra de el programa contra la pobresa energètica del consistori barceloní i la població general de Barcelona ja es manifesten en els paràmetres demogràfics, socioeconòmics i de característiques de la llar.

Per exemple, el nombre de persones nascudes fora de la Unió Europea es va acostar a la meitat en la mostra d'Energia, la justa (dones, 49,0%; homes, 42,2%), però va ser molt menor a Barcelona (dones , 17,5%; homes, 15,6%). I les mares solteres en aquest col·lectiu van duplicar a les de l'enquesta de Barcelona (21,3% versus 10,4%, respectivament).

Tant el nivell educatiu com la posició socioeconòmica van ser més baixos en els ciutadans de el programa contra la pobresa energètica, i la majoria dels seus participants eren llogaters (dones, 76,8%; homes 72,7%), mentre que la majoria de la mostra de població de la ciutat comtal eren propietaris (dones, 66,2%; homes 63,4%).

Una alta proporció de participants de el programa contra la pobresa energètica van informar que no podien permetre mantenir la temperatura adequada a la llar els mesos de fred (dones, 78,0%; homes, 74,8%) i una alta proporció d'ells tenia endarreriments en les factures dels serveis públics (dones, 68,3%; homes, 68,1%).

A més, davant l'actual pandèmia, els autors adverteixen que "l'anterior crisi econòmica va agreujar la pobresa energètica a Espanya, i a la llum de l'actual crisi econòmica desencadenada per la covid-19 s'espera que el problema de la pobresa energètica s'agreugi amb conseqüències adverses greus per a la salut ".