La "Spanish Flu": misteris i conseqüències

 

Després d'una referència a l'anomenada "Spanish Flu" en un acte acadèmic del Centre per a les Humanitats de la meva pròpia universitat, no vaig resistir la temptació i vaig qüestionar la tenaç identificació de la pitjor epidèmia de la història moderna amb el territori d'Espanya. Vaig suggerir que aquestes referències haurien de ser acompanyades, en informacions per escrit, amb una nota a peu, o amb una verbal aclariment verbal que precisés l'errònia "autoria" nacional.

Virus de la grip / EP

La meva gosadia em va ser "recompensat" per Hugh Thomas (la coincidència del nom és casualment irònica), director del Centre amb la missió de trobar un expert espanyol que ajudés a dilucidar la perjudicial identificació. També convenia apuntar les causes de la pandèmia "Spanish flu" i les seves conseqüències. Com missió addicional, es recomanava apuntar el seu paral·lelisme amb l'actual tragèdia.

Confesso satisfactòriament que vaig aprendre molt de l'experiència, més enllà d'haver tingut l'honor de contribuir a la millor inserció en la comunitat acadèmica de la meva institució del Degà de la Facultat Medicina de la Universitat de Barcelona, Antoni Trilla. Encara que en el curs del programa no es van revelar especulars novetats, sí que ens va ajudar a assimilar aspectes fonamentals que no convé oblidar.

En primer lloc, per als que encara podien ser confosos per la identificació nacional de la pandèmia amb Espanya, el misteriós origen "espanyol" s'ha de curiosament a una clàssica peculiaritat polític-històrica de país. La pandèmia de fa més d'un segle es va produir en plena dramàtica cloenda de la Primera Guerra Mundial. Els països combatents, pràcticament tot el planeta, van amagar l'explosió de virus que va arribar a afectar mitja humanitat i a causar més víctimes que la pròpia guerra, perquè la publicitat reduiria el necessari reclutament de carn de canó. Per aquest motiu es exercís una forta censura de premsa. Espanya, neutral en la guerra, no va aplicar aquesta mesura i la notícia es va ventilar lliurement.

Per aquest motiu el mal es va identificar com d'origen hispà, mentre que les més serioses investigacions l'han rastrejat a un regiment de l'exèrcit nord-americà a Kansas. D'aquí s'escamparia per tot el territori dels Estats Units i després va ser embarcat per les tropes nord-americanes cap als fronts de batalla a Europa. Sembla que el el trànsit de treballadors espanyols i portuguesos cap a França, on omplien el buit en l'agricultura deixat pels soldats francesos, va contribuir a la més completa llegenda de l'origen espanyol de virus.

Aquest episodi confirma una vegada més una mal merescuda peculiaritat espanyola. Els governs espanyols, freqüentment assenyalats amb raó com dictatorials, en aquesta ocasió presumia de llibertat de premsa. A l'haver-se-endossat l'erroni adjectiu no va saber, com ha estat freqüent en la història, despullar-se de injustos qualificatius. La "etiqueta" de la "Spanish Flu" és un exemple més del fracàs dels mecanismes oficials de relacions públiques. Aquesta identificació encaixa amb l'exclusiu endós espanyol de la Inquisició, l'exclusiva del trànsit esclavista a les Amèriques, i l'anihilament dels pobles indígenes.

La presentació de Trilla va contribuir a l'enteniment de l'enormitat de la pandèmia i a l'advertiment que tals fenòmens són pràcticament impossibles d'eliminar totalment. Les seves conseqüències sobreviuen a la seva aparent esgotament. Aquest innat detall ens hauria de portar a la meditació sobre dos casos concrets de contaminació del "Spanish Flu" soferts per líders de moment. Un va ser el president nord-americà Woodrow Wilson, i un altre el propi rei "Spanish" Alfons XIII.

Wilson, en la seva residència de París, va ser afectat d'una misteriosa malaltia que el va deixar fora de combat una llarga convalescència i que després es va reconèixer com un cas de l'epidèmia. Aparentment recuperat, el president nord-americà no es va veure amb forces suficients per evitar que els seus socis europeus s'apliquessin les estrictes mesures punitives sobre Alemanya en el Tractat de Versalles. A més, el seu innovador disseny de la Societat de Nacions, precedent utòpic de les Nacions Unides, va ser vetat vergonyosament de la membresía nord-americana pel propi Senat. La reconstrucció d'Europa va néixer ferida de mort. El desastre va ser aprofitat per Hitler.

Mentrestant, a Espanya, a el parer Alfons XIII es va recuperar del virus. Però la dècada dels 20 va ser una successió de desastres causats indirectament o tolerats pel monarca. La tragèdia de la guerra del Marroc, la reacció militar al Rif (on es va iniciar la estel·lar carrera de Francisco Franco), el lliurament del poder al General Primer Primo de Rivera, la II República, la Guerra Civil i la dictadura franquista són la successiva lliçó col·lectiva de la absent autoritat d'un monarca que aparentment no va superar la malaltia.

El recent diagnòstic de les seqüeles (amnèsia, locomoció imperfecta, irritació mental, visió defectuosa) del Covid19 a les víctimes certificades com sanes ha de portar a recomanar que els líders rebin tractes de favor en l'administració de les vacunes i després en la seva sanació. Qui pot certificar que Trump es va recuperar miraculosament després de la seva malaltia i del surrealista passeig en limusina? Quina part de la seva conducta abans i després de l'assalt del Capitoli pot atribuir-se a la supervivència del virus? Estan de debò vacunats els que des del Senat s'oposen a les mesures punitives de la destitució retardada? Recordar Wilson i Alfons XIII pot ajudar.