Risc d'inestabilitat econòmica a Catalunya

La majoria independentista que dibuixa l'escrutini provisional apunta a la reedició de l'aliança entre ERC i JxCat a l'capdavant de la Generalitat, i això sobre nou el fantasma dels plans de secessió enfront de la presa de decisions per afrontar la crisi sanitària, econòmica i social associada al coronavirus, i que Catalunya suma als perjudicis que ja va patir pel Procés en 2017.

Pere Aragonès pivotarà la sortida de la crisi / @EP

El president de la patronal Foment de l'Ocupació, Josep Sánchez Llibre, ha reivindicat aquest cap de setmana que Catalunya necessita amb urgència uns nous pressupostos orientats a la recuperació, i que la política "no pot ni ha de ser un obstacle per impulsar les polítiques econòmiques i socials "que la regió necesitay" els temps que vénen no permeten aventures que no tenen cap recorregut ".

El anvi de força dominant en el bloc secessionista, que ara seria ERC es mitiga davant la necessitat de sumar a la CUP per comptar amb majoria absoluta fa que els republicans hagin de cedir a iniciatives radicals en què Junts i els antisistema sumin forces.

La CUP ha estat molt crítica amb les decisions polítiques, econòmiques i socials de la Generalitat en els últims anys.

L'hemicicle autonòmic català ha augmentat la seva fragmentació, i si sis o set partits amb representació parlamentària ja han suposat un repte per a la constitució dels últims executius autonòmics i la governabilitat en els últims anys, amb vuit partits la complexitat es multiplica.

I més encara en un context de representació rellevant de dues formacions radicals com són la CUP a l'extrema esquerra -guanyant pes respecte a 2017- i Vox en l'extrema dreta -que debuta al Parlament convertint directament en quarta força-.

El nou Govern que sorgeixi de les urnes d'aquest diumenge es trobarà amb una Catalunya en pitjor situació que la de 2017, amb el PIB caient per sobre de la mitjana nacional (-11,4% el 2020 segons l'indicador avançat, quatre dècimes més baix que la mitjana de tot Espanya), més empreses fugides (les companyies que han canviat la seva seu a altres autonomies sumen més de 7.000 des de l'inici de l'Procés), pitjors indicadors d'atur i el teixit productiu ofegat pels mesos de restriccions i tancaments a causa de la pandèmia. Tot això amb un turisme d'oci i negocis inexistent quan és un dels grans motors de l'economia catalana; la indústria també perjudicada per la conjuntura, i els nivells de pobresa disparats.

També cal tenir en compte que patronals, sindicats i entitats socials han criticat repetidament en els darrers anys la manca de diàleg de la Generalitat sortint -i previsiblement entrante- a l'hora de decidir polítiques econòmiques i socials que consideren contraproduents per a Catalunya.