Cada espanyol genera 443 quilos de residus a l'any, un 9% menys que la mitjana d'europeus

Els espanyols generen 442 quilos de residus per persona a l'any, fet que suposa un 9 per cent menys que la mitjana dels ciutadans de la Unió Europea, però Espanya presenta un 53 per cent més de presència de residus en els abocadors que la resta de els europeus, segons una anàlisi publicada per EAE Business School.

Camió de les escombraries (EP)

L'estudi 'El problema de el malbaratament de menjar', conclou també que a Espanya només es recuperen 60 quilos per càpita a través de la incineració, una dada molt inferior (54 per cent) a la mitjana europea, que valora fins a 133 quilos per persona .

El treball reflecteix a més que els comerços tradicionals generen un 60 per cent menys de residus que els supermercats i que el 66 per cent dels clients de restaurants es porta les sobres a casa, ja que el 87 per cent d'ells considera que les deixalles són "un problema real".

"La majoria d'aquests residus són generats en les etapes de distribució i consum", apunta l'informe. Un dels coautors de l'estudi i professor de l'EAE Business School Emilio Sánchez de Rojas destaca que l'estudi mostra la "necessitat" i el "potencial" d'Espanya per seguir reduint la quantitat de residus que produeix, sobretot per millorar la gestió de les administracions per assegurar un major reciclatge.

"Un dels avantatges de el problema de el malbaratament d'aliments és que és relativament fàcil d'abordar, ja que cada un de nosaltres podem optar per un consum més responsable, contribuint així a la reducció dels gasos d'efecte hivernacle", valora.

COMERÇ VS SÚPER

Pel que fa a el menor volum (60%) de residus dels comerços tradicionals pel que fa als supermercats, la feina necessita que la seva taxa de rebuig --el quocient entre el total d'aliments rebutjats i el de comprados-- és de l'4,7 per cent , una dècima més que fa un any.

Els productes amb major malbaratament són les fruites (el 30,8%), les verdures i hortalisses (13,5%) i els lactis (12,6%). D'altra banda, reflecteix que hi ha dos tipus d'aliments que solen acabar en les escombraries, ja que alguns no compleixen amb els estàndards de venda, com ara una pastanaga deforme o una poma més petita del normal, i els productes enllaunats, cereals , làctics i peribles que a l'arribar a la seva data de caducitat han de ser rebutjats.

Elena Bulmer, també coautora de l'estudi, explica que als països desenvolupats, la major part del menjar es perd en l'última fase de la cadena de subministrament. Allà s'ha identificat una interrelació supermercat-consumidor final.

A més, afegeix que un supermercat, amb independència de la seva grandària, genera una gran quantitat de residus, tant pel seu tipus d'activitat com per la varietat d'inventari que mantenen, i la necessitat d'evitar el cost d'imatge que produeixen els productes esgotats.

De fet, en un dia de treball s'han de gestionar residus orgànics, plàstic, cartrons, vidre, llaunes i bidons. "Els supermercats tenen un gran impacte sobre les deixalles d'aliments, a causa dels canvis sobre el que signifiquen les dates per a la seguretat alimentària, que fa que es rebutgi una gran quantitat d'aliments comestibles", assegura.

D'altra banda, l'estudi reflecteix també les pràctiques comercials de reducció de deixalles propers a la seva caducitat, les polítiques solidàries de donació a organitzacions benèfiques i de personal amb donacions als propis empleats.

CONSCIENCIACIÓ I CONSUM RACIONAL

En aquest sentit, Bulmer considera que les polítiques d'etiquetatge s'han de revisar per evitar confusions i altres costos econòmics addicionals. "La conscienciació per al consum racional a les llars és un altre pas essencial per evitar el rebuig d'aliments", afegeix.

Pel que fa a l'reciclat l'informe de l'EAE Business School subratlla que ha augmentat l'oferta de productes a granel i destaca que una gestió adequada de residus orgànics podria permetre recuperar el valor afegit de les quantitats restants de deixalles alimentaris.

Un altre dels aspectes que reflecteix l'informe són els residus orgànics que es generen en la cadena alimentària i precisa que és en la restauració on es generen més residus alimentaris. El 70 per cent dels restauradors va admetre que eren els clients els que generaven més residus. A la mateixa pregunta, el 9 per cent dels restaurants entrevistats van apuntar que la major part dels seus residus es generava en el menjar no emmagatzemada i no utilitzada, seguit d'un 4 per cent que es perd en la preparació del menjar.

Entre les iniciatives per aprofitar les sobres, els restauradors expliquen que permeten als treballadors portar-sobres; utilitzar-les per esmorzar, dinar o sopar dels empleats; portar les sobres de menjar a una residència d'avis; preparar petits aperitius / tapes per als clients a l'hora de demanar una canya o vi i preparar noves receptes amb el menjar sobrant, com podria ser el salmorejo amb el pa del dia anterior.