A Espanya hi ha gairebé 147.000 menors indocumentats, denuncia Save The Children

L'ONG Save the Children i la Fundació Per Causa estimen que hi ha gairebé 147.000 nens migrants en situació administrativa irregular vivint a Espanya, dels quals el 37,7% té entre 0 i 4 anys i un 19,4% entre 5 i 9 anys . Així, assenyala que un de cada cinc nens estrangers està en situació administrativa irregular a Espanya.

EUROPA PRESS

En un informe ( 'Créixer sense papers a Espanya') que s'ha presentat aquest dimecres de manera online, ambdues ONG han ofert una fotografia actualitzada i inèdita de les magnituds i característiques de la infància migrant en situació irregular a Espanya.

Segons afirma el coautor de l'informe i director de l'àrea d'Investigació de la Fundació Per Causa, Gonzalo Fanjul, dels 721.556 nens migrants que viuen a Espanya, 146.773 estan en situació irregular, de manera que la taxa d'irregularitat d'aquesta població és d'un 20,4%, és a dir, que un de cada cinc nens migrants a Espanya està en situació irregular, percentatge que puja fins al 45,5% en el cas dels nens que procedeixen d'Amèrica de Sud i Central.

Així, la majoria dels nens migrants en situació irregular provenen d'Amèrica de Sud i Central (un 71%). Colòmbia és el país d'origen de més de 25.000 nens, seguit d'Hondures (prop de 16.000) i Veneçuela (gairebé 15.000).

Per la seva banda, els nens procedents de l'Àfrica subsahariana tenen un pes molt petit en la irregularitat. Amb uns 310.000 nens migrants --la més alta per continents--, el nombre de nens en situació irregular no arriba als 19.000, llançant una taxa d'irregularitat de només el 5,9%.

L'únic país africà que destaca és el Marroc, que concentra gairebé un 7% de la infància sense papers, encara que l'impacte relatiu de la irregularitat és mínim (un 4,2%) si es considera el nombre absolut de nens (uns 241.000).

Els nens de 0 a 4 anys, en concret, componen al voltant de l'25% de la població total de migrants regulars en aquesta franja d'edat a Espanya, però aquesta franja d'edat concentra a un de cada tres nens en situació irregular.

Aquesta sobrerepresentació de la infància més petita podria ser deguda a dos factors: la major presència de nacionalitats llatinoamericanes, que presenten taxes d'irregularitat més altes, i l'absència de mesures de regularització per als nens que neixen a Espanya de progenitors sense papers.

Pel que fa a la composició per gènere, el 52% de la infància sense papers són nens i el 48% nenes, un percentatge molt similar al dels que estan en situació regular en aquest tram d'edat.

Per distribució, les regions més grans són les que concentren un major nombre de menors irregulars. Així, Catalunya és la regió amb més menors sense papers (23,17%). El segueix la Comunitat de Madrid, amb el 20,04%, i Comunitat Valenciana, amb el 13,61%.

CONSEQÜÈNCIES PER ALS NENS EN MOLTS ÀMBITS

Segons ha exposat el director general de Save the Children, Andrés Conde, aquesta població "pateix" el triple de vulnerabilitat per ser menors, per ser migrants i per trobar-se en situació administrativa irregular ".

Així, la seva situació afecta molts àmbits de la vida. En primer lloc, els precipita a la pobresa i a l'exclusió social, ja que la població migrant pateix uns nivells de pobresa superiors als de la població espanyola. De fet, la probabilitat d'arribar a nivells de pobresa de les famílies espanyoles amb fills és del 14%, davant el 48% en el cas de pares d'origen extracomunitari, ja que aquests últims tenen rendes de fins a un 50% inferiors, amb llocs de treball més precaris. La pobresa també és més probable que es doni en nens sense papers per la impossibilitat d'accés a ajudes socials per la seva situació irregular.

La segona conseqüència de la seva situació es nota en l'accés a un habitatge digne, ja que això té relació amb els recursos dels seus pares i la documentació necessària per fer el tràmit. La seva situació irregular fa impossible poder domiciliar pagaments de subministraments de la casa o la concessió d'un aval bancari per un lloguer, el que els porta a haver de compartir habitatge amb persones alienes a la família i molt freqüentment enfrontant-se a situacions d'amuntegament.

Així mateix, la situació d'aquests menors els enfronta a limitacions en l'àmbit educatiu. Aquests nens tenen dificultats serioses per accedir a exàmens oficials, certificats d'estudi i beques d'ajudes públiques. Segons exposa l'informe, sense aquests drets, la seva continuïtat en els estudis o l'accés a la feina és "inviable" per a aquests nens. De la mateixa manera, s'enfronten a "moltes dificultats" per accedir al sistema educatiu no obligatori (infantil, FP o Universitat), per la impossibilitat de realitzar tràmits burocràtics.

També els afecta en el dret que tenen a la salut. Tot i que la Sanitat a Espanya és universal i gratuïta, la disparitat de criteris de les comunitats autònomes a l'hora d'atorgar la targeta sanitària fa que moltes d'aquestes persones no tinguin un "accés real". A més, la "por permanent" el que estan sotmeses les famílies irregulars fa que no portin els seus fills al pediatre per por de ser deportats.

Tampoc compten amb la protecció que els atorga el sistema de Justícia, ja que quan aquests nens es veuen sotmesos a situacions d'abús o de tracta, per exemple, es troben "barreres molt importants" per arribar a la Policia per por de ser identificats i deportats, i també per la falta de pràctica documental.

METODOLOGIA

Segons expliquen fonts de l'ONG, aquesta estimació s'ha obtingut calculant la diferència entre el nombre de menors registrats en el padró --Espanya incentiva la població estrangera a registrar-se al padró per accedir a serveis sanitaris i a l'educació pública, independentment de la situació administrativa de la persona-, i el nombre de menors amb documentació que demostra la seva situació regular.

En tot cas, per afinar aquest càlcul l'estimació té en compte no només dels permisos de residència vàlids (no caducats), sinó els estudiants amb permís d'estudis, els permisos de residència caducats que estan en tràmits de renovació i els sol·licitants d'asil pendents de resolució.