Barcelona perd població el 2020 després de quinze anys de tendència a l'alça

Un total de 13.094 persones han deixat d'estar empadronades a Barcelona de l'1 de gener a l'1 d'octubre de l'any 2020, segons l'informe provisional 'El moviment migratori de Barcelona en temps de Covid-19' que ha elaborat l'Oficina Municipal de Dades (OMD ) de l'Ajuntament a partir del padró municipal d'habitants.

Panoràmica de Barcelona (EP)

Amb aquesta baixada en el padró municipal en els nou primers mesos de l'any 2020, la població estimada a la ciutat fins a l'1 d'octubre és de 1.653.678 persones i es trenca amb la tendència a l'alça dels darrers 15 anys.

Segons dades facilitades per l'Ajuntament, el 2007 va ser l'últim any que la població de Barcelona va patir una disminució important (un 1,6% menys de persones empadronades) i el 2011 del -0,9% menys.

El consistori ha atribuït aquesta baixada a les persones que han anat a viure a una segona residència o a la casa familiar --que provenen essencialment de zones amb un nivell de renda entre mig alt--, a l'augment de la mortalitat a causa de la pandèmia i una lleu disminució en els naixements, i a les restriccions de mobilitat, que ha provocat que s'hagin reduït els fluxos migratoris.

Així i tot, el regidor de Presidència, Jordi Martí, ha apuntat en una trobada telemàtic amb periodistes que caldrà esperar als propers mesos per constatar si aquests trets es consoliden, ja que es tracta d ' "una fotografia encara molt inicial i parcial", que pot consolidar-se com a tendència però també pot ser puntual per la Covid.

FLUXOS MIGRATORIS

Els fluxos migratoris pràcticament van deixar de funcionar entre març i juny ia partir d'aquest mes els registres van recuperar una certa normalitat; des de llavors fins a l'octubre hi ha hagut un canvi de tendència en la ciutat: l'emigració ha augmentat un 8%, mentre que la immigració ha baixat un 43,7%; en xifres absolutes, han emigrat 28.152 persones i han arribat 23.496 immigrants.

Pel que fa a l'emigració, s'ha incrementat significativament la preferència cap a municipis amb poca població i fora de l'àrea metropolitana, concretament en municipis de menys de 5.000 habitants de les quatre províncies catalanes.

Alguns dels municipis en què s'ha detectat un comportament migratori atípic significatiu són l'Escala (Girona), Sant Pol de Mar (Barcelona) o Roda de Berà (Tarragona) --d'un marcat perfil turístic o de segona residència-- , però també altres llocs residencials com Sant Adrià de Besòs o Sant Cugat de Vallès (Barcelona).

Aquesta migració dins de Catalunya sembla protagonitzada per persones que han deixat Barcelona per anar a viure a una altra residència oa la casa familiar, ja que el confinament i les restriccions en la mobilitat intermunicipal s'han aliat amb l'expansió de l'teletreball, l'educació a distància o les compres per internet, que han facilitat a les persones replantejar el seu empadronament.

El consistori apunta que això no implica que deixin de viure realment a la ciutat, sinó que "la facilitat per treballar i gaudir de l'oci a distància alimenta un ús molt fluid entre la ciutat i el municipi petit de la segona residència".