Investigadors de Universitat de Santiago avancen en el desenvolupament d'una vacuna que no necessita fred

Està en fase d'avaluació clínica i ara serà testada en animals / @EP

Un projecte de recerca de la Universitat de Santiago de Compostel·la (USC), liderat per la catedràtica en Farmàcia María José Alonso i el seu equip del Centre Singular d'Investigació en Medicina Molecular i Enfermidades Cròniques (Cimus), avança en el desenvolupament d'una vacuna contra la covid-19 fàcil de produir i que no necessita fred per a la seva conservació. L'objectiu és que pugui servir a països en vies de desenvolupament.

Aquesta iniciativa és una de les línies del programa de micromecenatge de la USC, 'Suma valor', que pot ser recolzat per empreses i particulars amb aportacions menors de 3.000 euros. Així, el Cimus treballa en el desenvolupament d'una vacuna innovadora basada en la tecnologia de l'ARN missatger. És un dels 10 projectes que l'Institut de Salut Carlos III finança a Espanya amb aquesta finalitat davant el coronavirus.

"Igual que les vacunes de Pfizer i Moderna, la nostra, basada en la nanotecnologia farmacèutica, consisteix en nanopartícules que contenen ARN (àcid ribonucleic) missatger, és a dir, que després de l'administració d'aquestes partícules a un organisme per mitjà d'una injecció, el que passa és que les nanopartícules dirigeixen l'ARN a l'interior de les cèl·lules, transfereixen la informació genètica i ja el nostre organisme produeix l'antigen que dóna lloc a la resposta immune i ens va a defensar davant de la malaltia ", explica María José Alonso.

Aquestes nanopartícules van ser dissenyades per l'equip de la Universitat de Santiago i són diferents a les de vacunes similars com les de Pfizer o Moderna. "Recorrent a la intel·ligència artificial, vam dissenyar segments de l'ARN que van ser associats a nanopartícules en el nostre laboratori", assenyala la investigadora.

EN FASE D'AVALUACIÓ CLÍNICA

Al llarg d'aquests mesos, l'equip va produir més de 150 prototips usant diferents biomaterials, després van seleccionar els que complien els requisits necessaris. Un cop provats 'in vitro', van resultar 10 candidats que van ser testats 'in viu', i dels quals es va analitzar la seva resposta cel·lular i viral per comprovar quin era el millor candidat.

"Ens trobem en fase d'avaluació clínica de la vacuna. Els assajos amb animals diran si la resposta és potent i el següent pas serà realitzar els assaigs clínics. Som molt positius i, de fet, la tecnologia desenvolupada en el nostre laboratori ja està provant des del punt de vista de l'escalat (estabilitat, criteris de fabricació ...) a l'empresa catalana Hypra, que serà l'encarregada de fabricar la vacuna ", apunta Maria José Alonso.

En el marc d'aquest projecte, l'equip forma part d'un consorci integrat per l'IDIBAPS (Institut d'Investigacions Biomèdiques August Pi i Sunyer) i l'Hospital Clínic de Barcelona --on es realitzaran els assajos clínicos--, la Universitat de Barcelona, la Universitat Lliure de Brussel·les, la Universitat Pompeu Fabra i el Centre Nacional de Biotecnologia del CSIC --aquests dos últims realitzaran els estudis 'in vivo', és a dir, han de comprovar l'eficàcia de la vacuna en animals--.

"La nostra finalitat és aconseguir una vacuna òptima, que sigui estable perquè també pugui ser accessible als països en vies de desenvolupament, on les infraestructures sanitàries són molt precàries i resulta a més molt complex mantenir la cadena de fred", remarca.